Jerrick Harding BAXI Manresa

Jerrick Harding, punts i ritme ofensiu pel BAXI Manresa

Jerrick Harding (24 anys; 1,85 m) és la segona incorporació del BAXI Manresa per a la temporada 2022/23, després de la de Bortolani. El de Kansas arriba al Nou Congost procedent de l’ERA Nymburk txec, on ha disputat les dues últimes temporades, les primeres de la seva carrera com a professional.

Format a la Weber State University, arriba per a reforçar la posició de base i donar suport a la posició de 2, i és que es tracta d’un combo amb una magnífica capacitat anotadora. Un dels motius per escollir aquesta universitat va ser que s’hi va formar Damian Lillard, un dels ídols de Harding. I l’elecció va resultar ser d’allò més encertada: després de quatre temporades, Harding va finalitzar el seu periple com el màxim anotador de la història dels Wildcats, i ho va aconseguir anotant 44 punts en un partit contra Sacramento State. D’aquesta manera superava a Jeremy Senglin, amb qui va compartir vestidor el primer any i que posteriorment va passar pel MoraBanc Andorra.

Per conèixer millor al nou fitxatge del BAXI Manresa, parlem amb Iván Fernández, un dels grans experts en bàsquet europeu de l’estat.

El salt esperat

Fernández assegura que no li sorprèn el fitxatge de Harding pel BAXI Manresa, i és que «tinc la sensació que li tocava fer un salt, per molt que el projecte del Nymburk sempre sigui atractiu». Amb l’equip de la zona de la Bohèmia Central ha guanyat la lliga txeca en les dues darreres temporades, l’última superant en la final a l’Opava (3-1). En aquesta eliminatòria, Harding va acabar amb 18,2 punts i 3,7 assistències, però l’MVP de la final va ser pel seu company d’equip Vojtech Hruban. El de Kansas es va emportar el MVP de la temporada, gràcies als seus 19,1 punts (48% d’encert des del triple) i 3 assistències per partit.

«La seva temporada ha sigut excepcional», explica Fernández, que exposa que «ja el primer any va anar de menys a més, però en aquest segon curs es va fer el cap de l’equip i va protagonitzar diverses exhibicions ofensives. Amb aquest rol se li ha vist una confiança enorme en les seves possibilitats». I això que en la seva primera temporada, la d’estrena a Europa, va aconseguir 16,9 punts (41,5% en triples) i 2 assistències.

Pel que fa al seu equip, Fernández assegura que el «Nymburk fa uns anys que té un estil que evoluciona, però que pertany a una arrel comuna. De fet, bona part dels seus canvis a la banqueta han vingut a través de la promoció d’assistents. Així va ser aquest curs amb l’ascens de Sekulic. Amb tot, l’actual seleccionador eslovè va introduir algun canvi més en la filosofia de l’equip, fent-lo jugar de manera més directe». I ho lliga amb el que es pot trobar Harding al BAXI Manresa: «Aquest estil, de molt ritme i potser amb més automatismes que sistemes, sí que pot tenir algun punt en comú amb el joc del BAXI Manresa. Per contra, ha sigut un equip amb menys tendència a combinar joc exterior i interior, i amb menys rotacions».

Jerrick Harding BAXI Manresa

Anotador compulsiu

Harding és d’aquells jugadors que és difícil encasellar en una sola posició, tal com explica Fernández: «Per mida és més un 1 i diria que està més còmode pujant la pilota i manant, però pot jugar tant d’1 com de 2 indistintament»; i afegeix, en clau manresana,«sobretot si comparteix pista amb un jugador de tall més complementari com podria ser el cas de Dani Pérez o Guillem Jou, per dir-ne alguns».

«Com a jugador és, per sobre de tot, un anotador natural, amb molta facilitat per a generar-se llançaments i atacar la cistella. Té un domini de la pilota i una utilització de les fintes exquisit. Tot i la seva falta de volum, utilitza molt bé el cos», exposa Fernández, que detalla que «és un jugador molt vertical, que es troba molt còmode a camp obert i amb espais». I ens deixa una idea interessant: «Salvant les distàncies, pot heretar una mica el paper de Francisco per donar-li una marxa més a l’equip».

El seu potencial anotador l’ha demostrat des de l’inici de la seva carrera. Amb els Wildcats, exceptuant el primer any com a rookie (9,3 punts en 17,6 minuts), sempre ha superat els 20 punts de mitjana (22 – 21,4 – 22,2); i amb el Nymburk ha estat per sobre dels 15 i molt a prop dels 20. De fet, aquesta temporada va ser el millor anotador de la BCL, amb 20,8 punts de mitjana en els sis partits que va disputar. I ha protagonitzat autèntiques exhibicions anotadores: a la lliga txeca ha sumat tres partits de 30 punts, i en 14 ha aconseguit 20 punts o més; mentre que a la BCL va superar els 20 punts en 4 dels 6 partits que va disputar. I per si hi havia algun dubte, s’ha confirmat a la Summer League de l’NBA celebrada a Las Vegas: 13,8 punts en els cinc partits que va disputar amb la samarreta dels Dallas Mavericks.

Fortaleses i debilitats

Entre els punts forts de Harding, Fernández destaca la seva «capacitat d’anotar en molts tipus de situacions, el domini de pilota, els canvis de ritme i en general tot el relacionat amb el ritme ofensiu». I remarca un altre aspecte clau: «Té molta personalitat, amb una capacitat especial per aparèixer en els moments clau del partit».

Pel que fa als punts dèbils, considera que «li costa aguantar a rivals físics. Sense ser un mal defensor, ho és més per intuïció o pics que per continuïtat o concentració». L’expert en bàsquet europeu afirma també que «com a base no és un gran generador, tot i que sí que quan decideix passar la pilota ho fa amb una execució ràpida, dura i precisa. Sí que li costa més en el joc de 5×5».

El procés d’adaptació

Pel que fa a la seva adaptació al BAXI Manresa i a la lliga ACB, Fernández fa la següent reflexió: «El més lògic és pensar que pagarà un cert peatge per la diferència física i d’intensitat, però a priori, l’estil de l’equip i el que es va intuint de la configuració de la plantilla, jugaran a favor seu. Tinc curiositat per veure com funciona el seu tir exterior: és un jugador amb tacte i facilitat per aixecar-se, però aquest any els seus percentatges han sigut molt més alts a la lliga que a Europa. En part, pels seus majors minuts (i conseqüent menys frescor) però també perquè li costa més seleccionar quan el pressionen defenses més sòlides. En aquest aspecte, crec que trigarà una mica més a trobar la regularitat. Això sí, amb la seva personalitat és dels que continuarà tirant».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *