El semàfor del Nou Congost: BAXI Manresa- València Basket
Segona derrota del BAXI Manresa aquesta temporada, al Nou Congost contra el València Basket (74-82). Els manresans ocupen la 12a posició de la classificació amb un balanç d’una victòria i dues derrotes. Repassem el millor i el pitjor del partit.
VERD
Joesaar. No ha de ser fàcil sortir de titular davant de tot un València quan en els dos primers partits de la temporada no has jugat ni un segon. L’estonià va assumir el repte anotant els seus dos primers triples, i va demostrar que està preparat per a ser un jugador important: 7 punts i 6 rebots en els seus primers 25 minuts de joc del curs.
Pedro Martínez. Tota la setmana sentint que li ha posat la creu a Joesaar, que no el farà jugar mai i el vol fora, que si és un cap quadrat…I pam, Joesaar titular i rendint des del primer segon. Pedro demostrant un dia més que és el millor entrenador de la lliga no només pel seu nivell tàctic, també per com sap gestionar els grups.
Báez. Exhibició del dominicà, que ara mateix està en un gran moment de forma. Va ser el màxim anotador (19) i el més valorat (17) dels manresans, i va donar la benvinguda a la lliga a Williams i Kalinic.
El moviment de pilota. És un autèntic espectacle veure com l’equip mou la pilota en alguns moments, trobant sempre la millor opció de llançament. Un clínic col·lectiu d’un conjunt que ahir va acabar amb 24 assistències, 15 d’elles a la primera meitat.
L’encert. La llosa de l’últim partit va ser ahir la millor arma durant molts moments: el triple va mantenir els manresans dins el partit. Els errors finals van espatllar el percentatge, però el BAXI va acabar amb un correcte 10/31 en triples. I en el tir lliure, el gran punt feble dels manresans en aquest inici de curs, es va superar per primera vegada el 70% d’encert, amb un 10/14.
El rebot. Vam sentir molts cops durant l’estiu que tindríem un problema amb el rebot per l’escassa altura dels nostres interiors, com si el rebot no fos un treball col·lectiu. El BAXI en va capturar 37 pels 27 del València, amb Eatherton com al més destacat amb 8.
AMBRE
Eatherton. I no apareix en la categoria superior pels seus problemes amb les faltes, que van tornar a minimitzar i limitar el seu impacte a la pista. Així i tot, aquest s’assembla cada cop més a l’Eatherton que esperem: 14 punts i 8 rebots davant d’una de les millors parelles interiors de la lliga (Dubljevic i Tobey). Pedro el va avisar fent sortir Sajus de titular, i Eatherton va respondre de la millor manera possible.
La parella de bases. Va ser el primer partit en el qual els dos van estar al nivell que s’espera (fins ara quan rendia bé un, fracassava l’altre). Pérez va tornar a donar un clínic d’assistències i li va faltar mirar més la cistella, mentre que Tabu va aportar 5 punts i 5 assistències en els 13 minuts que va estar a pista, enfosquits pel seu tram final.
Rafa Martínez. Mal partit en atac del de Santpedor, que probablement va pagar l’estranyesa de jugar a Manresa davant el que va ser el seu equip durant tants anys. Va acabar amb 0 punts el dia que faltava Mason (màxim anotador de l’equip), però va estar bé en defensa, especialment sobre Prepelic.
Hinrichs. No acaba d’arrencar el nord-americà, que té sort que Báez està rendint a un gran nivell i això li permet continuar amb el seu procés d’adaptació a un ritme lent. Fa moltes coses bé a pista que no es veuen, però 2 punts i un rebot són un balanç pobre per un jugador que ha de ser important.
La defensa. Els manresans van combinar els seus millors defensius de la temporada, deixant al València amb només 13 punts en el tercer quart, amb d’altres de molt desconcert, com en els instants finals o l’inici de partit. Cal trobar la regularitat, hi ha unes bases per ser una gran defensa.
VERMELL
Foscor. En la que va entrar l’equip quan més de cara ho tenia tot. Amb 72-67 a favor quan faltaven només 5 minuts pel final, als manresans se’ls van apagar totes les llums, es van quedar sense idees i van encaixar un parcial de 0-10 que va capgirar el partit. El parcial d’aquests últims 5 minuts va ser de 2-15.