El BAXI Manresa entra en una situació incòmoda

Els qui vam entomar la derrota del BAXI Manresa a Lituània amb positivisme, creient que serviria com a punt d’inflexió per anar cap amunt, ens vam emportar una clatellada terrible a Múrcia. D’aquelles que et deixen unes hores desubicat. Ens va servir per recordar que, a vegades, quan les coses van malament, encara poden anar pitjor. Perquè si a Klaipeda van aflorar problemes esportius, a Múrcia es va escenificar un bloqueig mental. Res més clarificador que els 14 tirs lliures fallats, amb un paupèrrim i inexplicable 42% d’encert.

Acabat el partit, el consol es trobava en la resta de partits de la jornada. Podíem comptar amb les derrotes de Burgos, Andorra, Girona i Granada, els rivals de la nostra lliga. Menys els primers (i van estar a punt), la resta van donar la sorpresa. També va perdre el Breogán, per contradir allò que deiem que les coses sempre poden anar a pitjor. Amb la derrota a Múrcia hi comptàvem, però no amb la resta de resultats, que ens deixen en una situació incòmoda. I no tant per la classificació, com per les sensacions. Uns s’injecten una dosi de confiança mentre nosaltres la perdem.

Es poden trobar motius per no perdre el nord i cremar-ho tot. Són només sis jornades, en les quals ens hem enfrontat a tres equips que només han perdut un partit, i estem fora del descens, que és l’objectiu únic d’aquesta temporada. Sí, també ho dèiem en les anteriors, però amb un mig somriure que amagava que érem conscients que podíem aspirar a cotes més altes. Dels sis equips que sembla que ens jugarem la salvació, som els més ben posicionats. De moment ens hem enfrontat amb un d’ells i els hem guanyat. I tenim plantilla per derrotar als altres. I un últim apunt: el pròxim cap de setmana no podrà ser tan nefast a nivell de resultats. Els quatre últims classificats s’enfronten entre ells (Girona-Granada i Burgos-Andorra) i el Breogán visita Múrcia. Centrant-nos en nosaltres, rebem el Lleida en el partit més assequible (així de dura està l’ACB) que tindrem aquest mes.

Diferents problemes

La derrota a Múrcia va escenificar diferents problemes de l’actual BAXI Manresa. El més preocupant és la sensació que l’equip està passant per un bloqueig mental, amb errors de concentració i incapaç de mantenir-se competitiu de forma continuada.

Podem parlar dels tirs lliures fallats, sent impossible guanyar amb un percentatge com aquest, i com de difícil és explicar el perquè. Obasohan, que va acumular la meitat dels errors de tot l’equip, va acabar amb un 3/10 quan en els cinc partits anteriors de l’ACB estava en un 76,4% d’encert (13/17). Costa d’entendre. O que l’UCAM no va necessitar un gran partit per guanyar-nos amb solvència, acabant amb un 23% en triples i un 65% en tirs lliures.

Al Palacio de Deportes de Múrcia només 10 jugadors del BAXI Manresa van trepitjar el parquet. Knudsen i Bolavie es van quedar sense jugar. Són joves i s’estrenen a l’ACB, però ara mateix estan molt verds per poder aportar a l’equip en aquesta competició. Estic convençut que, en una altra dinàmica de jocs i resultats, podrien ser útils i anar-se guanyant un lloc a poc a poc, però amb aquest context costa d’imaginar un escenari així. I això és un problema, perquè anar amb 10 jugadors útils fa curt per una temporada en la qual el BAXI Manresa serà, probablement, el cinquè equip de la lliga que més partits disputi. Dit això, em sembla més preocupant el rendiment de jugadors que han de ser importants i elevar el nivell competitiu de l’equip, ja que tant el danès com el belga no deixen de ser les últimes fitxes i sabíem que necessitarien temps.

Un altre problema que es va escenificar a Múrcia és el de la posició de 5. Ocampo va sortir amb dos 4s, i durant 7 minuts de partit vam tenir els tres 5s asseguts a la banqueta. El missatge del tècnic va ser clar, i és comprensible veient com s’estan desenvolupant les coses. Hem passat d’una parella eficient i poc estètica a una totalment inversa. I, com es veu en qualsevol empresa, per molt màrqueting que hi fiquis, si el producte no ofereix solucions útils, no funciona. Tenim problemes greus per tancar el rebot defensiu, amb els nostres rivals agafant fins a 15 rebots ofensius de mitjana (per a fer-nos una idea, el València és líder en aquesta categoria amb 14 per partit). Això té dos efectes evidents: dóna més opcions al rival per anotar i ens deixa sense la possibilitat de poder córrer. I això últim és dramàtic, perquè en estàtic ens costa un món poder anotar per la manca de generadors individuals i d’amenaça exterior. Són només sis jornades, sí, però som el segon equip que menys punts anota, amb 79,2, quan el curs passat en fèiem 87. Dels 12 partits entre ACB i Eurocup, en la meitat ens hem quedat per sota dels 80, i en tres d’aquests no hem arribat ni a 70. Sí, el rebot és un aspecte en el qual han de treballar tots els jugadors (aquí es nota molt la baixa de Musa), però no podem permetre aquest domini dels pivots rivals.

Perquè si mirem els números, ens estan fent molt mal en aquesta posició. No són només els grans dominadors com Tavares (16 punts, 14 rebots i 39 de valoració) o Shermadini (28-7-38), sinó que la majoria estan fent les seves millors actuacions contra nosaltres. La llista és extensa: Kennedy (10-11-19), Smith (23-5-18), Enoch (19-3-24), Williams (14-5-15), Karnik (25-13-37), Hankins (10-13-12), Tobey (10-9-17), Hlinason (11-13-27) o Cate (12-11-17).

Pròxims passos

Al final del partit de Múrcia, Ocampo deixava entreveure que una de les maneres de solucionar alguns d’aquests problemes és anant al mercat. L’altra, que és la que no s’ha deixat de fer en cap moment, és continuar treballant amb l’equip per millorar i minimitzar els problemes. I totes dues són compatibles. Cap és fàcil. Hi ha molts equips mirant el mercat, el pressupost és el que és, i si arriba algú has de tenir la garantia que millori el que hi ha actualment. Veient precedents d’altres temporades, em sorprendria veure moviments en les pròximes setmanes (al cap i a la fi, no crec que pugui arribar un jugador que t’incrementi les opcions de guanyar a Màlaga o Badalona), ja que com menys temporada quedi, més possibilitats hi ha de trobar jugadors: perquè els hi has de pagar menys mesos de sou i perquè els jugadors sense equip o amb problemes on estan, es van quedant sense opcions. Els últims noms importants que van arribar amb el curs avançat, Geben i Robinson, no ho van fer fins ben entrat el mes de desembre.

S’ha de fer net i intentar trencar el bloqueig mental de l’equip. Buscar la manera de fluir i ser competitius durant els quaranta minuts que dura un partit. Recuperar la confiança dels qui l’han perdut i guanyar la dels que encara no l’han trobat. Units, que és l’única manera. Al final, l’esport professional és cada cop més volàtil per la quantitat de partits que es juguen en pocs dies. No ho veiem tan negre fa tot just una setmana, després de guanyar al Bilbao. I, si guanyes (o perds competint) a Romania i el diumenge tombes al Lleida, tot es veurà diferent. O, si més no, podrem afrontar les pròximes setmanes amb una altra perspectiva.

Toca seguir.