Chemnitz: Un equip d’autor amb aroma marxista
El BAXI Manresa afronta dimecres una autèntica final a la BCL, amb la visita del Chemnitz Niners al Nou Congost. Els alemanys arriben amb el mateix balanç d’una victòria i una derrota que els manresans, però una posició per sobre en la classificació gràcies a un millor diferencial de punts. Es tracta d’un club que, com el Derthona a Itàlia, s’ha instal·lat recentment a l’elit i ho ha fet amb autoritat.
Club jove en una ciutat històrica
Amb uns 240.000 habitants, Chemnitz és la tercera ciutat més gran de l’estat de Saxònia, superada només per Leipzig i Dresden. Deu el seu nom al riu que passa pel costat de la ciutat i que durant anys va ajudar a desenvolupar l’activitat econòmica de la zona. Això sí, entre el 1953 i el 1990, el seu nom era Karl-Marx-Stadt (Ciutat de Karl Marx). Les forces de l’URSS van ocupar la ciutat el 1945, quedant així sota el control de la República Democràtica Alemanya (RDA) fins a la reunificació d’Alemanya el 1990.
Aquesta llarga etapa soviètica es pot apreciar en l’arquitectura de la ciutat, que es va reconstruir després de la Segona Guerra Mundial seguint la guia de la planificació urbanística comunista. El canvi de nom va ser per commemorar el 70 aniversari de la mort de Karl Marx, qui continua tenint una gran presència en la ciutat: el monument més important és un bust de 7 metres d’alt (i fet amb gairebé 40 tones de plàstic d’alta resistència) del polític comunista.
La història del Chemnitz Niners és més breu: va sorgir l’any 1999 de la fusió de dos clubs de la ciutat, el BG Chemnitz i el Lok Chemnitz. L’any de fundació s’ha mantingut sempre en el nom, d’aquí el Niners. Durant la seva primera dècada de vida va estar sempre en les categories baixes del bàsquet alemany, amb diverses temporades a la segona divisió. Després de diferents canvis de propietaris i patrocinadors, l’any 2013 un patrocinador anònim va comprometre’s a aportar un milió d’euros durant deu anys per fomentar la base del club, i així és com es va crear l’Acadèmia Niners, una estructura de bàsquet formatiu que ha sigut clau en el desenvolupament del club.
El Chemnitz Niners va anar fent passos endavant fins a aconseguir arribar a la primera divisió per primera vegada a la seva història l’any 2020, però per arribar fins aquí cal repassar una figura clau en aquest procés de creixement.
Profeta lluny de casa
Fins fa pocs anys, en l’àmbit basquetbolístic de l’Argentina el nom de Rodrigo Pastore només era familiar pels més veterans. Molts recordaven un dels millors entrenadors de la lliga argentina de la dècada dels 80, «un avançat als seus temps» en paraules del seu fill, que porta el mateix nom i que s’ha guanyat el reconeixement lluny del país on va néixer. L’ara entrenador del Chemnitz guarda grans rècords del seu pare i la importància de la seva figura: «La seva intel·ligència emocional, que ara és habitual en els millors entrenadors de l’NBA i l’Eurolliga, era pràcticament inexistent en la seva època, i ell va ser un pioner en això. Era un estudiós del joc i això li va valer el respecte dels millors entrenadors de l’època al país. Alguns viatjaven fins a Zárate per poder parlar amb ell, en vaig ser testimoni en diverses ocasions. La seva mentalitat de creixement constant, junt amb la virtut de privilegiar el desenvolupament de jugadors joves del planter dels clubs, crec que són el millor llegat que pot deixar una persona com a entrenador. I això és exactament el que va fer».
Pastore, el fill, va agafar les regnes del Chemnitz l’any 2015 a la segona divisió alemanya. I aquí continua. El camí per arribar-hi no va ser fàcil, però des de ben jove tenia clar que el seu futur estaria lligat al bàsquet, fos on fos. Format al Campana Boat Club, Pastore va jugar sempre de base, debutant a la segona divisió amb el Siderca. Tot semblava que dibuixaria una carrera similar a la majoria dels jugadors de l’època, quedant-se a l’Argentina, però l’any 1992, amb només 20 anys, va fer les maletes i va marxar als Estats Units. Va aconseguir una beca de la Universitat de Lipscomb que li va permetre jugar amb els Bisons, l’equip del centre que en aquella èpica competia a la NAIA (una competició universitària d’un nivell inferior a la NCAA; on fa uns anys va destacar Cameron Hunt). «Als Estats Units vaig tenir la possibilitat d’aprendre de Don Meyer, un dels entrenadors més respectats en l’àmbit universitari», recorda Pastore. Meyer va estar més de 40 anys entrenant a diferents universitats, guanyant la NAIA l’any 1986.
Entre els pocs jugadors argentins que es formaven en universitats nord-americanes en aquella època, el més habitual era tornar a l’Argentina un cop finalitzats els estudis. Pastore va preferir anar per un altre camí. Va escollir Europa. «El salt va ser complicat. El joc era totalment diferent i vaig necessitar molt de temps i esforç per adaptar-me», recorda l’ara entrenador sobre el seu primer any al TG Renesas Landshut, un equip de la segona divisió alemanya. I així va començar una carrera al Vell Continent, que el va portar per diferents competicions i categories (habitualment entre primera i segona), jugant Itàlia i Alemanya fins a acabar a Suïssa. Al país helvètic va defensar els colors dels Lugano Tigers i el Vacallo, on la seva vida va fer un nou gir.
«La meva carrera com a jugador estava acabant ràpidament degut a una sèrie de lesions continuades», recorda Pastore, i aleshores «el General Manager del Vacallo em va demanar que ajudes al cos tècnic. Sense saber-ho, estava iniciant la meva carrera com a entrenador. El curs següent el meu nom continuava figurant com a jugador, però en realitat només feia una funció». De la pista a la banqueta sense cap pas intermedi. La temporada 2007/08 era la primera com a entrenador-jugador, tot i que només va suar la samarreta un partit. Fer d’entrenador, explica, «va ser com un amor a primera vista». I no va ser fàcil, tal com recordava el tècnic el 2020: «La transició de jugador a entrenador no és tan senzilla com molts podien creure. Hi ha hagut molts reptes, però gràcies a la perseverança, a la passió per a la professió d’entrenador i a les ganes de voler millorar contínuament, encara segueixo en actiu».
Pastore va estar un total de cinc temporades dirigint el Vacallo, aconseguint un títol de lliga i dues copes suïsses. Al febrer de l’any 2013 el club vivia una petita revolució amb la sortida de pesos pesants de l’organigrama de l’entitat, la qual cosa va obligar el tècnic a abandonar el club i agafar-se dos anys sabàtics, en els quals continuaria estudiant el joc. A finals del 2015 el Chemnitz va reclamar els seus serveis per acabar la temporada, repte que Pastore va acceptar, finalitzant en setena posició i caient eliminats en la primera ronda dels play-offs de la segona divisió alemanya. El curs següent, ja des de l’inici dirigint l’equip, es van quedar a un sol partit de l’ascens a la màxima categoria, en caure per 3-2 davant l’Oettinger en les semifinals (els dos finalistes pujaven). «Em vaig quedar amb sensacions molt positives, perquè vam ser molt competitius en una lliga en el nostre potencial econòmic no estava ni entre els vuit millors equips. La clau per l’èxit va ser el desenvolupament d’alguns jugadors joves, que tenen una gran importància dins el club», recordava l’entrenador aquell mateix estiu.
El premi final va arribar la temporada 2019/20, quan el Chemnitz de Pastore, ja un equip perfectament adaptat a l’ideari de l’argentí, va dominar la segona divisió amb autoritat (25 victòries i 2 derrotes) fins a l’arribada de la COVID-19. La competició es va cancel·lar, però pel seu rendiment els va premiar amb una plaça per a la BBL el curs següent. En l’estrena al màxim nivell es va aconseguir la permanència, amb 12 victòries en 34 partits i acabant en la 14ª posició. Ja adaptats, el segon any a l’elit va ser brillant, sumant un total de 22 victòries que els van permetre finalitzar en sisè lloc. Als play-offs, els primers de la seva història, el potent Bayern els va eliminar per 3-0 als quarts de final. A la tercera, la 2022/23, es va repetir presència als play-offs, ara des del vuitè lloc i caient a primera ronda contra el Telekom Bonn de TJ Shorts (que va derrotar al BAXI Manresa a la BCL). I amb aquesta dinàmica positiva, va arribar la magnífica temporada passada.
Domini absolut a Europa i fent ombra als grans
La temporada 2023/24 és la millor de la història del Chemnitz, l’obra mestre del projecte Pastore. Amb un joc coral (fins a sis jugadors van acabar en dobles dígits d’anotació de mitjana), els marxistes van liderar la Bundesliga durant molts trams de la temporada, i acabant en tercera posició amb 26 victòries i 8 derrotes, només superats per l’Alba Berlín (27) i el Bayern (28), i sent el millor equip a domicili d’Alemanya (12 victòries i 5 derrotes). Als play-offs, per primer cop amb factor camp a favor, van despatxar amb facilitat al Vechta a quarts de final (3-1). A les semifinals els esperava l’Alba, als que van tenir contra les cordes: amb 2-1 a favor, el Chemnitz disputava a casa el quart partit, que va acabar perdent per 85-96 després d’un parcial de 17-31 en el darrer quart. La final es va escapar aquell dia, perquè en el cinquè i decisiu partit l’Alba no els va deixar opcions (97-84).
El que no es va escapar va ser la FIBA Europe Cup, la segona competició de la FIBA per darrere de la BCL. En el seu debut europeu, el Chemnitz va dominar de principi a fi. La primera fase de grups la van superar sense conèixer la derrota en sis partits, i la segona fase la van acabar amb cinc victòries i una sola derrota. La prova de foc arribava als quarts de final, que els va enquadrar amb el Casademont Saragossa. I la posada en escena dels alemanys va ser impactant: triomf per 64-98 a terres aragoneses, certificant la victòria en el partit de tornada amb un 102-86. En total, el resultat de l’eliminatòria va ser 200-150.
A l’Europe Cup totes les eliminatòries es juguen a doble partit, classificant-se l’equip amb millor diferencial entre els dos duels. A les semifinals esperava un altre equip ACB, un Bilbao Basket que somiava amb un títol europeu i que estava avisat del potencial del Chemnitz. No els va servir de res. En el primer partit a Bilbao, els de Ponsarnau es van veure atropellats: 73-98. L’huracà alemany era imparable. En la tornada a Chemnitz, els locals van treure el peu de l’accelerador a l’últim quart (14-25), i això va permetre al Bilbao sumar la victòria de l’honor (73-82). En total, 171-155.
A la final els esperava el Bahcesehir College turc, el principal candidat al títol, juntament amb Bilbao i Saragossa, abans de començar la competició. I va ser el rival més dur que es va trobar el Chemnitz. Un equip amb jugadors de la talla de Bouteille, Scrubb, Cavanaugh, Boutsiele… I que va sortir viu del primer partit de la final, guanyat pel Chemnitz per 85-74. Els de Pastore viatjaven a Istanbul amb l’objectiu de defensar els 11 punts d’avantatge, i ho van aconseguir en duel ple d’èpica que es va decidir a la pròrroga. Després de 40 intensos minuts de joc el Bahcesehir es va imposar per 95-84, la qual cosa obligava a disputar cinc minuts més per decidir el guanyador. I allà es va imposar el Chemnitz, que va acabar emportar-se la final per un igualat 180-178. Primer títol de la història pels de Saxònia, que es van convertir en el sisè equip alemany de la història que guanya un títol europeu.
Canvien els jugadors, es manté la filosofia
En una entrevista l’any 2017, Pastore explicava alguns dels punts clau del seu llibret d’entrenador: «La primera clau és la importància de l’atac amb oportunitats semblants per a tots els jugadors, i la passada extra per fer un gran tir en lloc d’un bon tir. En segon lloc, l’èmfasi del spacing ofensiu i la velocitat d’execució, com també la idea d’evitar l’abús del dribbling. I, tercer, la mentalitat i l’orgull de ser un equip que determina els llançaments que atorga al rival i no concedeix segones oportunitats». Amb aquesta filosofia de joc amb punts marxistes, Pastore ha anat construint equips de ritme de joc alt, col·lectivitat i una defensa agressiva que ofega l’ofensiva rival. Un equip d’autor. Reconeixible.
Aquest estiu, després de la magnífica temporada anterior, van perdre jugadors importants com Yebo (màxim anotador de l’equip a la BBL, ara al Bayern), Kajami-Keane (MVP de la final de l’Europe Cup) o Vanbeck (segon màxim anotador a la BBL). El títol de l’Europe Cup els va donar el bitllet per disputar la BCL aquest curs, i han pogut mantenir peces clau com Garrett, Lansdowne, Uguak o Richter. Entre els fitxatges, destaca Nkamhoua, un 4 amb molta qualitat que arriba directament de la NCAA, on va compartir vestidor amb Vescovi. Una de les arribades importants va ser la de Johnson, que després de tres partits (15 punts de mitjana) s’ha desvinculat i ha marxat a Itàlia, després de no acabar d’encaixar al vestidor.
El Chemnitz ha començat bé la temporada i arriben al Nou Congost en un gran moment de forma. A la BBL es van estrenar amb dues derrotes, a la pista del Bayern (73-58) i a casa davant l’Ulm (86-90), però des d’aleshores han encadenat tres victòries consecutives (88-77 al Vechta, 78-81 a l’Alba i 60-68 al Rostock). A la BCL, van caure a la pista del Derthona en el seu debut, en un duel molt competit (87-81); i en la segona jornada van destrossar el Benfica per 103-75. Entre els dos partits sumen un total de 54 assistències, el que els converteix en l’equip que més en reparteix en aquest inici, per davant del BAXI Manresa i l’Unicaja.
Pastore i els seus arriben al Nou Congost a la recerca d’una victòria que els deixaria molt encaminada la classificació per a la següent fase, limitant de retruc les opcions del BAXI Manresa. Sigui com sigui es preveu un partit espectacular entre dos equips que no especulen, físics i entregats al joc ràpid. Un duel per gaudir.
I per guanyar.
