Massa, intel·ligència i físic pel Manresa

El BAXI Manresa de la temprada 2024/25 va agafant forma. Després de l’arribada de Diego Ocampo com a nou entrenador, el club manresà ha anunciat el primer fitxatge: Bodian Massa. El pivot francès, de 26 anys i 2,08 m, arriba del Bourg-en-Bresse i firma un contracte per una temporada més una altra d’opcional. Massa serà el substitut de Martinas Geben, que ha fitxat pel Cedevita Olimpija.

Massa és un jugador físic que en les dues darreres temporades ha tingut un impacte important en la LNB Pro A, en dos equips de la zona mitjana-alta com el SIG Strasbourg i el Bourg-en-Bresse. El seu bon rendiment i la seva evolució l’han portat a anar convocat amb la selecció francesa, tot i que mai ha disputat un gran torneig a causa de l’alt nivell de jugadors en la seva posició (Poirier, Gobert, Fall, Lessort…). A banda del seu físic, en destaca la intel·ligència i coneixement del joc, i per això en els dos darrers equips el buscaven al pal baix per generar joc i aprofitar la seva capacitat per la passada. Es tracta d’un jugador molt eficient en tot el que fa, i que destaca per fer-ho tot al màxim d’intensitat.

Dos punts més a destacar en l’aspecte ofensiu: ha anat millorant constantment en els tirs lliures, fins a convertir-se en un jugador molt solvent en aquest aspecte (72,1% d’encert el darrer any), i està desenvolupant un interessant llançament des de mitjana distància. En defensa és un jugador molt sofert, que es motiva davant de grans rivals i a qui li agrada jugar amb contactes.

Parlem d’un jugador que encara té un gran potencial de desenvolupament, que es va destapar mediàticament fa dues temporades quan es va mostrar com un dels millors defensors de Wembanyama a la lliga francesa, i que encaixa a la perfecció amb la idea de joc del nou BAXI Manresa.

Massa tenia ofertes més potents, tant en l’àmbit econòmic com en l’esportiu, però ha apostat per Manresa per preparar-se pel següent salt. Els múltiples casos de jugadors que han explotat al Nou Congost en els darrers anys (Moneke, Francisco, Bako, Thomasson, Badio, Robinson…), són la millor carta de presentació del model manresà.

Si tot surt bé, a Massa el veurem jugant l’Eurolliga més d’hora que tard. Abans, però, coneixem amb més detall la seva història, que ell mateix va explicar al periodista Alexandre Lacoste fa un any i mig.

Entorn complicat i nul interès pel bàsquet

El 2 de febrer de 2017 tota França va posar els ulls sobre el barri de Rose-des-Vents de la petita localitat de Aulnay-sous-Bois. La policia va detenir a Théo Luhaka, un jove de 22 anys. Fins aquí, res extremadament sorprenent o inusual. El problema va venir pels mètodes que va emprar un dels agents de policia durant la detenció, quan amb la seva porra telescòpica li va causar un esquinç de deu centímetres a l’esfínter de Luhaka, produint-li lesions greus permanents.

Tot això ve perquè Luhaka era un conegut de Bodian Massa. El nou jugador del BAXI Manresa va tenir una infància normal: nascut a Marsella, va créixer a Aulnay-sous-Bois amb la seva mare, un germà i una germana. L’entorn, però, no era l’ideal: «Era una zona sensible, tothom recorda els disturbis de 2005. Hi va haver molta violència en els barris, i molta d’aquesta em va marcar«, explica Massa. Ell mai es va ficar en problemes, gràcies principalment a «l’educació de la meva mare«, que assegura que «em va ajudar a mantenir-me al marge».

A mantenir-se al marge el va ajudar l’esport i especialment el futbol, la gran passió Massa. Aficionat de l’Olympique de Lió i el Liverpool, va jugar de defensa central durant tota l’educació primària. Un cop a secundària, va penjar les botes i es va apuntar a handbol, on va destacar pel seu físic. I el bàsquet? Gens d’interès. «No sabia ni qui era Kobe Bryant. No havia jugat ni un sol dia a bàsquet a l’escola«, explica un Massa que recorda com, sovint, li preguntaven per què no aprofitava la seva estatura per provar sort en aquest esport. Ni l’èxit d’Ali Traoré, ídol local que va passar per Estudiantes i va jugar diverses temporades a l’Eurolliga, el va captivar. Ell s’havia imaginat primer com a futbolista i després com a periodista esportiu, quan escrivia articles sobre partits d’handbol al diari de l’escola.

Les botes i el consell d’un president

Finalment el bàsquet va entrar a la vida de Massa, i ho va fer d’una forma rocambolesca. Abans d’acabar la secundària va tornar a Marsella per viure amb la seva àvia, i allà es va apuntar de nou a un equip de futbol, el SO Sèptemes. Ho va fer per tenir una eina per conèixer gent. El problema era que les botes amb tacs li feien molt mal als peus. «Quan vaig tornar la temporada següent, el segon dia vaig veure a tots els companys corrent pel camp. Aleshores vaig veure que no volia tornar a passar una temporada així. Vaig anar a veure al president del club i em va dir que em dediqués al bàsquet, que el seu gendre feia d’entrenador. Va arribar un moment en el qual tothom em deia que jugues a bàsquet, i se’m va ficar la idea dins el cap». La insistència exterior va acabar tenint efecte.

«No tenia nocions bàsiques«. Així recorda Massa la primera vegada que va agafar una pilota de bàsquet per entrenar amb un equip. Tenia 16 anys, una edat en la qual els grans clubs ja incorporen a les joves promeses. Ell tot just començava. La primera hora d’entrenament, se la va passar practicant com fer dos passos, el primer que li va ensenyar l’entrenador. «Em quedava molt camí per recórrer, era dur, però físicament estava bé, la meva alçada era un avantatge. Tècnicament no sabia què fer, corria per tot arreu, però així i tot vaig fer alguns bons partits. Tenia esperit de lluita, agafava rebotes i anotava algunes cistelles», rememora Massa dels seus primers mesos jugant.

Vols ajudar a fer sostenible aquest projecte? Fes-te mecenes!

La visió de Tholozan

«Vaig veure un jugador alt, mòbil i amb un gran potencial de desenvolupament físic«. Així recorda Marc Tholozan la primera impressió que li va causar Massa. Tholozan era l’entrenador de l’equip cadet del Fos-sur-Mer, un club humil que apostava pels joves per intentar competir contra els clubs amb més capacitat econòmica. Tholozan parla d’un torneig d’estiu a Aix-en-Provence, on va ser seduït per les capacitats de Massa.

«Va ser molt graciós perquè quan vaig anar a parlar amb ell, es va pensar que era una broma. Em va mirar com fos un boig dient ximpleries», rememora el tècnic, que afegeix que, tot i les evidents limitacions de Massa, «estava convençut que, si tenia la motivació necessària, podria fer grans coses».

Tholozan li va proposar entrar a formar part del Fos-sur-Mer per encaminar-se a ser jugador professional. Massa va acceptar, però no va ser fins que va començar a entrenar amb el club que va ser conscient del que implicava aquest salt: entrenaments diaris i partits de gran intensitat els caps de setmana. Això pot ser evident per molts joves, però parlem d’una persona que començava als 16 anys i que «no sabia el que representava el Fos pel bàsquet francès, ni tan sols quins eren els millors clubs del país», com ell mateix explica. Massa estrenava una forma de vida. I no seria fàcil, com demostra el fet que el primer partit del curs el va veure des de la graderia perquè no va ser convocat. «Començava de zero en tots els aspectes. No sabia fer res. Era un producte brut que s’havia de modelar«, conclou Tholozan.

Una esponja i una aposta personal

Que amb tots aquests condicionants Massa hagi acabat sent un dels millors jugadors de la lliga francesa, tot just 10 anys després de botar una pilota per primera vegada, s’explica per dos grans motius: un físic privilegiat i una intel·ligència elevada.

«El que més em va cridar l’atenció en un primer moment, és que Massa registrava tot el que li dèiem i era capaç de posar-ho en pràctica«, explica Rémi Giuitta, tècnic del primer equip del club. L’entrenador francès el comparava, en aquest sentit, amb un altre jugador que va passar per les seves mans, Louis Labeyrie. «Un noi així, amb aquest nivell d’intel·ligència, no apareix cada dia. Tenia moltes possibilitats de progressar». Paral·lelament, Marc Tholozan el posava físicament al límit, i Massa aguantava i progressava. Es descrivia a ell mateix com «una esponja«, al que Tholozan afegia que «presta atenció en tots els detalls i té una gran capacitat de comprensió«.

Aquests primers passos evolutius van cridar l’atenció del Rouen, que li va fer una prova per entrar a l’equip sub-21. Massa va convèncer al tècnic Denis Mettay, que li va oferir unir-se al nou club. El Fos no li va posar traves per marxar, però ell va preferir quedar-se davant la promesa de poder accedir als entrenaments del primer equip.

Els fonaments i la falta de confiança

En el seu segon any jugant a bàsquet, es va integrar en la dinàmica del primer equip, a la tercera divisió francesa en aquell moment. Allà va aparèixer una figura clau en el seu desenvolupament, el jugador interior Mamadou Dia, que el va agafar sota la seva tutela: «Li va ensenyar tots els seus moviments, les fintes i el joc de la vella escola«. En resum, els fonaments tècnics i tàctics del bàsquet.

Però els seus inicis en la dinàmica d’un equip no van ser fàcils, i és que Massa notava sovint que la seva curta trajectòria en el bàsquet es feia notar davant de companys que portaven més d’una dècada jugant com a professionals. Això se li ha de sumar que no acabava de confiar en ell mateix. «El bàsquet no em semblava una opció viable per guanyar-me la vida. Ningú parlava de mi ni em coneixia a França», explica Massa, que per aquest motiu durant quatre mesos va compaginar el bàsquet amb els estudis de Dret a Marsella, aixecant-se a les 5:30 del matí i recorrent 120 km en tren cada dia per compaginar estudis i esport. Al final, va abandonar els estudis davant la impossibilitat de mantenir les dues vies amb èxit.

Aquesta falta de confiança en ell mateix va ser un problema recurrent en els seus primers anys. Explicava Tholozan que «el fet que no cregui prou en ell mateix l’ha frenat considerablement«, mentre que els seus companys al primer equip, ja a la PRO B, li insistien en el seu potencial, cosa que ell no compartia. «Tot el que veig són articles que diuen que fulanito és molt fort, que un altre tindrà una gran carrera, etc. Aleshores és quan em desanimo. Em dic a mi mateix que l’únic que he de fer és jugar tranquil a bàsquet i esperar», afirmava Massa. Tot es va complicar quan el Fos va pujar a primera divisió, amb ell superant el límit d’edat per anar al SMUC, un centre per a joves talents de Marsella, una alternativa que volia contemplar.

«Em deia a mi mateix que acabaria a la tercera divisió. El meu agent em deia que no tenia res per a mi, que era massa complica trobar-me lloc a la segona divisió. Però m’havien ofert quedar-me al Fos com a onzè jugador. Estava disgustat, però no tenia cap altra opció«. Sense massa esperança, Massa va firmar un contracte de quatre anys amb el Fos.

Vols rebre continguts com aquest en exclusiva? Fes-te mecenes!

L’explosió

La temporada 2018/19 va demostrar que Massa estava equivocat: podia jugar al bàsquet professional i guanyar-se la vida. Quan la pretemporada estava a punt d’acabar, el Saint-Chamond de la PRO B va demanar la cessió de Massa. El seu tècnic, Alain Thinet, l’havia vist en un torneig estival i hi veia un gran potencial. El Fos, que estava a la PRO A, va acceptar cedir-lo. No comptaven que tingués molts minuts, de manera que era una bona oportunitat per veure si es podia acabar de desenvolupar en un altre entorn. I ho va fer.

En el seu debut en un partit oficial, corresponent a la primera ronda de la Copa de França, Massa es va destapar amb 16 punts i 12 rebots. Thinet l’havia encertat. Massa acabaria aquella temporada amb 6,1 punts i 5,6 rebots en 16 minuts de joc, una producció elevada.

Ni el mateix Thinet s’ho acabava de creure: «Ha sorprès a tothom: a mi, a ell mateix i a la gent de Fos. No el coneixia amb profunditat i no creia que explotés com ho va fer. Sospitava que físicament estaria per sobre de la mitjana, però ben aviat ens vam adonar que el seu coeficient intel·lectual basquetbolístic també ho estava». Amb ell a l’equip, el Saint-Chamond va arribar fins a les semifinals, quedant-se a les portes de l’ascens a la primera categoria del bàsquet francès.

«Anar al Saint-Chamond va ser una de les millors decisions de la meva carrera, tot i que fos l’única que havia pres en aquell moment», recorda Massa, qui es va impregnar d’una ètica de treball que li va permetre «canviar completament el seu enfocament del món professional», en paraules del seu agent. I com dèiem al principi, també per a ell va ser una sorpresa: «No sé si és una qualitat o un defecte, però cada any, pel que fa al joc, em sorprenc a mi mateix. Allà vaig guanyar molta confiança. La meva intenció no era demostrar que els altres estaven equivocats. Només volia jugar i demostrar a Thinet que tenia raó quan em va oferir l’oportunitat«.

Confirmació a l’elit i treball mental

El seu gran rendiment en la que va ser la seva primera temporada al complet en dinàmica d’un equip professional, va fer que molts equips s’interessessin pels seus serveis. Tenia contracte amb el Fos, i aquest va baixar a la PRO B en el mateix any que ell explotava en aquesta categoria. Així que el següent pas era clar: demostrar que podia ser un jugador important en un dels equips més potents de la segona divisió. Però no va ser fàcil. De nou, l’aspecte mental.

«L’inici va ser complicat», recorda. «Em vaig ficar molta pressió i, a causa del mal inici de temporada, vaig entrar en una espiral negativa«. En la mateixa línia recorda aquest inici l’entrenador Giuitta: «Podia caure en el dubte massa ràpid i sortir del partit si fallava un llançament o si l’àrbitre no assenyalava correctament una acció». I afegia un punt interessant: «Massa necessita sentir-se estimat i valorat. Com que és un noi intel·ligent, es fa moltes preguntes i sempre hi ha una idea darrere de tot el que fa». Per tal d’ajudar-lo a entrar millor als partits, el tècnic dissenyava el primer sistema del partit per a ell. Això el va ajudar, ja que com ell mateix recorda «la PRO B em va suposar molt treball mental».

D’aquelles dificultats, un gran aprenentatge: «Ara sé que, tot i que falli els meus primers tres llançaments, puc fer un bon partit«.

Aquell curs va acabar millorant les seves prestacions: 8,3 punts i 5,4 rebots en gairebé 20 minuts de joc. Una tendència a l’alça que va mantenir durant els dos cursos següents: en el primer va ser clau per aconseguir l’ascens a PRO A (9,7 punts i 7,1 rebots); en el segon, per a mantenir el Fos a la primera divisió (9,5 punts i 7,2 rebots). I aquest és un dels grans valors de Massa, que va poder traslladar les seves prestacions al màxim nivell, sense pràcticament notar el canvi de categoria. El pivot era clau en l’aspecte defensiu, com recorda Giuitta: «No sé quantes vegades em venien els seus companys demanant que el tornes a ficar a pista quan l’asseia. Els jugadors necessitaven sentir la seva solidesa defensiva sobre el parquet».

Massa recorda aquella primera temporada a l’elit: «Va ser molt prometedora. Em va permetre agafar experiència i progressar«. Com a anècdota, però d’aquelles que no s’obliden, en un partit amistós contra l’Asvel, Giannis Antetokounmpo estava a la grada i al final del duel se li va apropar per preguntar-li pels seus orígens i destacar el seu bon partit.

El final d’un conte perfecte

«Sempre li havia dit que volia que deixes Fos amb un paper de protagonista, que no fos el desè home», recorda Giuitta, que rememora el moment de separar els seus camins: «Li vaig dir que era el seu moment. Sempre ha sigut intel·ligent en la gestió de la seva carrera. Ha sigut pacient, ha treballat de valent i ha confiat en mi. Va ser fonamental per mantenir-nos a primera divisió: mai es va comportar com algú que només volia arribar i marxar. Sempre es va centrar en guanyar«. El Fos, en el darrer any de Massa al club, es va salvar en el darrer segon de l’últim partit de la temporada.

«La de Fos es gairebé la història perfecta. És realment increïble haver passat de ser un centre de formació a estar a la PRO A, i jo fer amb ells tot aquest recorregut. És el millor que m’ha passat mai«. Després de 8 anys, era l’hora de separar els seus camins. Massa deixava Fos i no li era fàcil: «És on vaig créixer, on em vaig treure el carnet de conduir, el batxillerat, els primers flirteigs…». També hi va engegar el seu primer negoci, La Cuisine de Bo, un restaurant on la seva tieta cuinava plats africans i ell, inicialment, organitzava les comandes.

Vols rebre continguts com aquest en exclusiva? Fes-te mecenes!

Un nou món i l’efecte Bianchi

Un cop abandonada la disciplina del Fos-sur-Mer, Massa havia de decidir el següent pas de la seva carrera. Diversos equips es van interessar en els seus serveis, com el Le Mans, el Nanterre o el SIG Strasbourg. Es va decantar per aquests últims, assegurant que «és un gran trampolí». I tenia raó, com es demostra en el fet que al final de curs va ser convocat per entrenar amb la selecció absoluta de França. Tanmateix, no va ser un any fàcil en l’aspecte col·lectiu: moltes derrotes, problemes a Europa (a la BCL) i canvi d’entrenador. Ell va rendir bé (7,8 punts i 7,1 rebots) en un equip de més nivell i major exigència, i va descobrir un nou món.

«Realment sento que he canviat de món«, explicava en aquell moment, i detallava com notava aquest canvi: «la competició europea, l’estructura del club… I veig el negoci que hi ha en l’esport: un entrenador al qual fan fora o que el pressionen tot el dia». Es refereix a la figura de Lassi Tuovi, que va arribar a l’Alsàcia a l’estiu després d’uns anys de molt bon treball amb la selecció de Finlàndia. El seu substitut va ser Luca Bianchi (seleccionador de Letònia i entrenador de la Virtus Bolonya en l’actualitat).

La seva arribada va ajudar a millor l’equip, i Massa és un dels que més se’n va beneficiar: li va donar més protagonisme en atac i el va convertir en l’àncora defensiva de l’equip. Ho explicava el seu company Paul Lacombe: «Bianchi ha sabut adaptar la defensa a les qualitats de Massa. Gràcies a ell som capaços de tapar moltes carències defensives individuals. La seva capacitat per sortir a les pantalles és notable, i és capaç de protegir a mig equip en els pick&rolls.

Un salt més i Manresa a l’horitzó

Tot i firmar un contracte per tres anys amb el Strasbourg, al final de temporada Massa va fer les maletes per fitxar pel Bourg-en-Bresse, un dels millors equips de la PRO A, darrere dels transatlàntics Mònaco, Asvel i París. «Ni jo ni ningú pot dir fins on arribaré«, comentava Bo abans d’aquest canvi d’equip. Als 16 anys estava aprenent a botar una pilota, i als 25 era el pivot titular d’un equip de primera divisió i que jugava la BCL. I tot això tenint en compte que, com deia Tholozan, «encara no ha arribat al seu 100%«. El seu company Lacombe, en destacava el valor: «Quan vas a un club amb més nivell i expectatives, el més difícil és confirmar-les, i ell ho ha fet».

Abans d’aquest darrer canvi de club, diferents personatges claus en la seva trajectòria parlaven sobre el seu possible futur. Giuitta, amb qui s’ha mantingut molt unit, assegurava que acabaria jugant l’Eurolliga, ja que «tindrà una carrera evolutiva. És com la plastilina. A mesura que els entrenadors descobreixin les seves qualitats, li exigiran cada cop més i ell creixerà«. A l’horitzó apareixia la possibilitat d’abandonar França, i Massa no tancava aquesta porta: «M’encantaria jugar a l’ACB. Sé que tinc un joc que s’hi adaptaria. He jugat contra Sylvain Francisco i Chima Moneke a la PRO B, per exemple, i el que van aconseguir a Manresa és inspirador«. Bon ull mostrava en aquell moment Massa.

El següent punt era la selecció francesa, no ja anar-hi com a sparring, sinó fer-se un lloc entre els habituals. De nou Giuitta, creia que ho aconseguiria, i l’explicació ajuda a entendre el jugador en el qual s’ha convertit Massa i com pot acabar la seva evolució: «Pot ser important als dos costats de la pista, té una gran capacitat defensiva i una autèntica cultura del joc en equip. Pel que fa a la seva mentalitat, és un competidor i ho té tot per fer-se un lloc a llarg termini».

Temporada històrica

Massa ha sigut una peça clau en la històrica temporada del Bourg-en-Bresse. El club, d’una petita localitat amb poc més de 40.000 habitants, ha sigut un dels millors de tot Europa. Amb un joc coral i molt agressiu en defensa, van arribar fins a la final de l’Eurocup, on es van veure superats pel París. En la competició domèstica, van arribar fins a les semifinals, acabant derrotats pel campió Mònaco.

Tot i tenir problemes físics que li van fer perdre alguns partits, Massa va firmar la seva millor temporada en l’àmbit anotador amb 10,4 punts per partit, als quals va afegir 5,8 rebots en 20 minuts de joc. La tònica de la seva carrera: puja el nivell d’exigència i augmenta el seu rendiment. Va acabar com el tercer màxim anotador de l’equip i el líder en rebots, en un equip on també va destacar Zaccharie Risascher, qui acaba de ser escollit en el número 1 del Draft de l’NBA.

Ara ha arribat l’hora de fer el següent pas, segurament el més ambiciós de la seva carrera, ja que l’obliga a canviar de país i entrar a formar part de la lliga més competitiva d’Europa. I d’aquí a… Com diu ell, ningú ho pot preveure. Però la seva evolució fa pensar en cotes molt altes.

El pas de Francisco i Moneke pel Nou Congost, ha de ser el seu mirall.

Vols ajudar a fer sostenible aquest projecte? Fes-te mecenes!