BAXI Manresa: Ara o mai

Al BAXI Manresa li queden 15 partits per acabar la temporada a l’ACB. Podríem fer servir el tòpic de queden 15 finals, però seria enganyar-nos. La situació de l’equip invalida qualsevol mirada al futur i ens obliga a centrar-nos en la immediatesa. És fàcil d’entendre: si perdem els pròxims 11 partits, és molt probable que els 4 últims no siguin finals ni res, ja que els afrontaríem sense res amb joc i el descens a la LEB Or certificat. Sí, marco la salvació en un mínim de 7 victòries, tot i que és probable que se n’acabin necessitant més.

Dels 15 partits, 7 seran al Nou Congost. I d’aquests, pràcticament tots s’han de guanyar. Per aprofundir en aquest aspecte, he dividit el calendari restant en tres categories de partits: obligatoris, possibles i descartats.

Obligatoris 

S’han de guanyar tant sí com no; tots es juguen al Nou Congost.

• Fuenlabrada 
• Betis 
• Obradoiro 
• Granada 
• Múrcia 

Possibles

Són factibles i guanyar seria clau; tots es juguen a fora.

• Girona 
• Saragossa 
• Bilbao 
• Breogán

Descartats

Els podem donar per perduts, qualsevol victòria seria una gran sorpresa.

• Tenerife (Fora)
• Barça (Fora)
• Baskonia (Fora)
• València (Casa)
• Unicaja (Fora)
• Gran Canària (Casa)

Si el BAXI Manresa guanya els obligatoris, pràcticament podríem donar la salvació per feta. Serien un total de 8 victòries, poques si es compara amb els equips que es van salvar en temporades anteriors, però enguany la salvació serà més barata que mai. Per si això no fos suficient, és molt probable que aquestes victòries donin moral a l’equip i permeti entrar en una dinàmica positiva que faria molt factible sumar algun triomf extra en els partits possibles. Per contra, cada derrota contra els equips del primer grup faria obligada la victòria contra qualsevol dels del segon. Així de dura és la vida quan les coses van mal dades.

Fuenlabrada i l’obligació de guanyar

Tot l’exposat anteriorment quedarà en paper mullat si no es guanya al Fuenlabrada en el pròxim partit al Nou Congost. Pel que suposaria anímicament -tant per l’equip com per l’afició- i a nivell classificatori: quedaríem a dos partits dels madrilenys (una victòria més i l’average a favor) i a un del Betis; i a tres de Granada i Saragossa. Una distància pràcticament insalvable si tenim en compte el que ens està costant sumar victòries aquest curs. I com dèiem, si ara la motxilla de derrotes pesa i molt (especialment en els minuts finals), no em vull imaginar com es podria gestionar en el següent duel a casa contra el Betis.

El Fuenlabrada no guanya un partit a l’ACB des del 5 de novembre de 2022. Va ser a casa i contra el BAXI Manresa per 101-97, gràcies a un espectacular parcial de 31-13 en el tercer quart. Des d’aquell dia, acumulen 13 derrotes seguides. Durant aquest període han encaixat 109 punts del Bilbao, 117 de l’Unicaja, 102 del Baskonia i 110 del Gran Canària; i és que són la segona pitjor defensa de la lliga, encaixant 90,8 punts per partit (la del BAXI és la pitjor amb 91,8). I a diferència dels manresans, que són el vuitè millor atac amb 81,5 punts, també tenen problemes ofensius greus: són el tercer equip que menys punts anota per partit (76,8).

És important tombar la vista a aquella darrera victòria, ja que ajuda a entendre dos aspectes claus pel partit al Nou Congost. En primer lloc (i així ens ho traiem de sobre), un dels millors va ser Marc García amb 20 punts (85,7% d’encert) i 4 rebots per a un 24 de valoració en 18 minuts de joc. Una actuació excepcional per algú que està en 7,3 punts, 1,6 rebots i 7,4 de valoració en 16 minuts de mitjana aquesta temporada; i que en els altres 15 partits que ha disputat, en només quatre ha arribat als dobles dígits en anotació. Sorpresa? Cap ni una. El manresà és, probablement, el millor jugador de la història contra el Bàsquet Manresa. En els sis darrers partits davant els manresans, els seus números són estratosfèrics: 20,3 punts (70,3% en tirs de dos i 62,9% en triples), 3,3 rebots i 23,3 de valoració. Ara tocaria dir allò de què si sempre jugues així estaria a l’NBA, però no ens farem repetitius. Quan ens té davant és una arma de destrucció massiva, i com que ja ho sabem, el que ens toca és derrotar-lo tot gaudint del seu talent.

Aquell dia també ens va destrossar la parella formada per Novak (12 punts i 13 assistències) i Ristic (23 punts i 12 rebots), ben secundats per Senglin i Hannah (10 punts cadascú). D’aquests quatre jugadors, només Novak continua a l’equip. El club madrileny va trontollar fa uns mesos degut a greus problemes econòmics que impedien estar al dia dels pagaments amb els jugadors, i això va propiciar la sortida de la seva estrella Ristic (direcció al Galatasaray) i posteriorment de Senglin i Hannah. Moviments que s’han replicat a la banqueta, posició inestable en la qual va començar el curs Raventós, el va substituir Pichel i que ara ocupa Óscar Quintana. Per tancar el repàs a aquell duel del novembre, al BAXI Manresa hi van jugar Bortolani, Tyson Pérez, Bursac i Lee, tots fora el dia d’avui; i faltaven peces importants que han arribat posteriorment com Ferrari, Geben i Robinson.

Solucionats (sembla que provisionalment) els problemes econòmics, el Fuenlabrada s’ha anat reforçant en els darrers temps, especialment amb els fitxatges de Prince Ali (14,2 punts en 5 partits), Jordan Caroline (8,7 punts i 5,7 rebots en 6 partits després de passar pel BAXI Manresa) i Ken Horton, l’últim a arribar i que no competeix des del juliol, quan va participar en la lliga de Puerto Rico.

Aquell llunyà triomf deixava ben situat al Fuenlabrada, amb un balanç de 3 victòries i 4 derrotes, i tocat al BAXI Manresa, que es col·locava amb una victòria i 6 derrotes. Han passat més de tres mesos i ambdós equips ocupen les últimes posicions de la classificació, empatats amb tres triomfs (els manresans han disputat un partit menys). I el que alguns imaginaven en aquell moment, s’ha convertit en una realitat: el partit del Nou Congost serà una final per evitar el descens.

L’esperança manresana

Hi ha un gran motiu per ser optimistes: el BAXI Manresa té millor plantilla i és més bon equip que el Fuenlabrada. Aquesta realitat serveix de ben poc un cop comença el partit, és cert, però ha d’ajudar a tothom a afrontar el partit amb confiança. Si mostrem la nostra millor versió, si ens apropem al nivell mostrat contra Unicaja o València (per dir dos partits que van acabar amb derrota), no tinc cap dubte que guanyarem. I amb solvència.

El Fuenlabrada és un equip en descomposició, moralment enfonsat i sense masses expectatives de futur. I això, en part, és el que els fa perillosos: tenen poc a perdre. Si parles amb els seus aficionats o mires el que comenten a les xarxes socials, veus que s’han rendit. Per a ells, el descens ja és una realitat. I aquest punt pot alliberar de pressió als jugadors, una pressió que senten els manresans dia rere dia. I sense aquesta pressió, els jugadors acostumen a mostrar la seva millor versió.

Crec que, a diferència d’altres partits on el rival és clarament superior, en aquest si el Manresa juga al nivell que se li pressuposa, guanyarà.

I guanyarem.