Bàsquet Manresa-NBA: Del Draft al Nou Congost i viceversa
Al llarg d’aquest segle pel Bàsquet Manresa han passat fins a 15 jugadors que, abans o després, van ser escollits en el Draft de l’NBA. D’aquests, dos van sortir a la primera ronda i només un va fer carrera a la millor lliga del món. En la llista hi ha noms sorprenents, molts d’ells amb un paper residual en la seva etapa al Bages.
Repassem tots els noms per ordre cronològic en el qual van ser escollits.
Rodney White
El Draft de l’NBA de l’any 2001 va despertar molta expectativa a l’estat espanyol per la presència dels catalans Pau Gasol i Raül López. El pivot va ser escollit en la tercera posició i el base en la 24a. Entremig, en el novè lloc, els Detroit Pistons van seleccionar a Rodney White, que venia de ser escollit millor jugador universitari de primer any dels Estats Units (segons ESPN) jugant per la Universitat de Charlotte.
El jugador de Filadèlfia va disputar un total de 218 partits a l’NBA, repartits en quatre temporades en les quals va jugar amb Pistons, Denver Nuggets, Toronto Raptors i Golden State Warriors. Va deixar unes mitjanes de 7,1 punts en 15,5 minuts de joc. Va fer el salt a Europa la temporada 2005/06, incorporant-se al Ricoh Manresa en la jornada 15. No va aconseguir evitar el descens, però és un dels millors jugadors ofensius que han passat mai pel Nou Congost, on va regalar autèntiques exhibicions. En total, 20,8 punts i 6,6 rebots en 20 partits amb els manresans.
White va ser escollit per davant de futures estrelles de l’NBA com Joe Johnson, Zach Randolph, Tony Parker o Gilbert Arenas. El número u d’aquest Draft va ser Kwame Brown (Washington Wizards), en la que es considera una de les pitjors eleccions de la història.
És l’elecció més alta del Draft que ha passat mai per Manresa en aquest segle.
Ricky Sánchez
El porto-riqueny es va traslladar als Estats Units amb només 15 anys, on va destacar al IMG Academy (18 punts i 12 rebots). El seu bon rendiment va cridar l’atenció de prestigioses universitats, però va preferir declarar-se elegible pel Draft de l’NBA de l’any 2005. Els Portland Trail Blazers el van escollir en la 35a posició, i la mateixa nit el van traspassar (juntament amb els drets del lituà Linas Kleiza) als Denver Nuggets, a canvi dels drets de Jarrett Jack. Tot i participar en diverses lligues d’estiu, no va tenir l’oportunitat de debutar a l’NBA i va fer carrera a les lligues de desenvolupament, guanyant l’NBA D-League l’any 2008 amb els Idaho Stampede. Aquell mateix any els Nuggets van traspassar els seus drets als Philadelphia 76ers.
Sánchez va tornar al seu país, fins que el 2015 va fer el salt a Europa de la mà de l’ICL Manresa, amb qui va disputar 19 partits abans de desvincular-se. El seu rendiment va ser paupèrrim (3,8 punts en 15,8 minuts de joc), tot i arribar com a un dels referents interiors.
En aquell Draft va sortir seleccionat l’espanyol Fran Vázquez en el número 11, sent Andrew Bogut la primera elecció de totes. Sánchez va sortir per davant de jugadors amb una bona carrera com Ersan Ilyasova, Monta Ellis, Marcin Gortat, Erazem Lorbek o Lou Williams.
Uroš Slokar
En el mateix Draft de 2005, en l’antepenúltima posició (58), els Toronto Raptors van escollir Uroš Slokar. L’eslovè havia estat abans a Itàlia (Benetton Treviso i cedit també a l’Udine), i la temporada 2005/06 es va estrenar a l’NBA, en la que va ser la primera vegada que els Raptors guanyaven el títol de campions de la seva divisió. Slokar va jugar només 20 partits amb l’equip del Canadà, amb un paper molt residual: 1,9 punts en 3,7 minuts de joc. Va compartir vestidor amb els espanyols Jorge Garbajosa i José Manuel Calderón, en un equip on el joc interior estava liderat per Chris Bosh, Andrea Bargniani i Radoslav Nesterovic, una competència ferotge.
L’any següent va tornar a Europa, on ha tingut una llarga carrera (es va retirar l’any 2021) que el va portar a l’Assignia Manresa la temporada 2010/11. Slokar va deixar un bon record al Nou Congost, amb 10,7 punts i 6,2 rebots en els 31 partits que va disputar.
En el seu Draft, a banda dels jugadors esmentats en l’apartat de Ricky Sánchez, van sortir estrelles com Deron Williams o Chris Paul.
Serge Ibaka
Primer cas d’un jugador que surt escollit al Draft després de passar pel Nou Congost. El congolès va debutar en el bàsquet professional espanyol de la mà de L’Hospitalet, tenint un gran impacte en la LEB Or: 11,9 punts, 8,4 rebots i 3,1 taps. Aquest rendiment va cridar l’atenció del Ricoh Manresa, que va apostar per ell com a segon extracomunitari (l’altre era Josh Asselin). Tot i la seva joventut (19 anys), Ibaka va rendir bé com a primer interior suplent per darrere dels titulars Guillem Rubio i Asselin, acabant amb 7,1 punts, 4,5 rebots i 1 tap en 16 minuts de joc. Va evolucionar i millorar diferents aspectes del joc a les ordres de Jaume Ponsarnau, i va cridar l’atenció de diverses franquícies de l’NBA.
Així, aquell mateix estiu, els Oklahoma City Thunder el van escollir en la 24a posició del Draft. Aquella mateixa temporada els Thunder substituïen la històrica franquícia dels Seattle SuperSonics. La franquícia nord-americana va pagar la seva clàusula de rescissió i el va incorporar a un dels planters més joves i prometedors de la lliga. Aquesta va ser la segona elecció de primera ronda dels Thunder, que abans van seleccionar a Russell Westbrook en la quarta posició. En el Draft anterior havien escollit a Kevin Durant en segon lloc, i en el posterior a James Harden en la tercera, creant així el nucli dur de l’equip dels següents anys, que els va portar a disputar les Finals de l’NBA la temporada 2011/12 (van perdre contra els Miami Heat de LeBron James, Dwyane Wade i Chris Bosh per 4-1).
Durant la seva etapa a Oklahoma (7 temporades, passant-ne mitja al Reial Madrid quan es va parar l’NBA) va ser considerat un dels millors defensors de la competició, sent escollit en el millor quintet defensiu durant tres temporades consecutives i sent el màxim taponador de l’NBA en dues temporades. L’any 2016 va ser traspassat als Orlando Magic, que al cap de quatre mesos de competició el van enviar als Toronto Raptors. Al Canadà hi va estar quatre temporades i mitja, guanyant l’anell de campió de l’NBA la temporada 2018/19, fent parella de pivots amb Marc Gasol. Posteriorment, va passar per Los Ángeles Clippers i els Milwaukee Bucks, abans de tornar a Europa aquest estiu per jugar amb el Bayern Múnic. En total, Ibaka ha guanyat 141 milions de dòlars en la seva etapa a l’NBA.
El 2011 va rebre la doble nacionalitat espanyola, i això li va permetre jugar amb el combinat estatal, amb el qual va guanyar la medalla d’or de l’Eurobasket aquell mateix any i la medalla de plata als Jocs Olímpics de Londres de l’any 2012.
El número u del seu Draft va ser Derrick Rose (Chicago Bulls), i per davant d’Ibaka van ser escollits altres jugadors destacats com Kevin Love, Danilo Gallinari, Brook López o JaVale McGee. Per darrere, Nicolas Batum, DeAndre Jordan o Goran Dragic.
Sergio Llull
Una de les grans llegendes del bàsquet europeu d’aquest segle es va formar a Manresa, on va arribar la temporada 2003/04 i va marxar el maig de 2007 direcció al Reial Madrid, després de jugar a la LEB amb els manresans en aquell curs. Convertit en una figura històrica del club blanc, el juny de 2009 els Denver Nuggets el van escollir en la 34a posició del Draft, enviant-lo al moment als Houston Rockets, la franquícia que conserva els seus drets.
Durant anys els Rockets van intentar que Llull s’incorporés a la plantilla, però no van arribar mai a convèncer al menorquí tot i oferir-li grans quantitats econòmiques. El jugador va preferir continuar al Madrid, on era una de les estrelles més reconegudes de l’Eurolliga i més ben pagades, abans que marxar a uns Rockets que en aquella època eren un habitual dels Play-offs i tenien jugadors com James Harden o Chris Paul en la seva posició. Durant la seva carrera ha acumulat un palmarès brillant, tant a nivell col·lectiu (tres cops campió de l’Eurolliga, set de l’ACB, sis de la Copa del Rei i nou de la Supercopa) com en l’individual (MVP de l’Eurolliga i l’ACB, dues vegades de la Copa…). També ha sigut un habitual de la selecció espanyola, amb la qual ha col·leccionat tres medalles d’or i una de plata en l’Eurobasket, una d’or al Mundial, i una medalla de plata i una altra de bronze en Jocs Olímpics.
El seu va ser un dels Drafts amb més qualitat d’aquest segle, amb Blake Griffin com a número u, James Harden en el tres, Ricky Rubio en el cinc, una llegenda com Stephen Curry en el setè… I bons jugadors com Jrue Holiday, Jeff Teague, DeMar DeRozan, Danny Green, Patrick Beverley… I Víctor Claver en la 22a posició.
Sergiy Gladyr
En el mateix Draft de 2009 els Atlanta Hawks van escollir en la 49a posició a Sergiy Gladyr. L’ucraïnès havia destacat en la lliga del seu país i en el Reebok Eurocamp de Treviso (un esdeveniment enfocat principalment a mostrar jugadors joves que poden tenir futur a l’NBA), i això no va passar desapercebut per la franquícia de la ciutat de la Coca-Cola. Un mes després l’Assignia Manresa el va fitxar amb un contracte de tres anys, que va complir deixant un bon record, però sempre amb la sensació que podia fer més i que no acabava d’explotar tot el seu potencial.
Tirador excepcional, el primer any va quedar segon en el concurs de triples de l’ACB en perdre la final contra Pedro Robles. El va guanyar el curs següent, derrotant a Jimmy Baron en la final. L’estiu d’entremig va participar en la NBA Summer League amb els Hawks, amb poc protagonisme. En acabar el contracte amb els manresans, Gladyr va fitxar pel Fuenlabrada, amb qui guanyaria el seu segon concurs de triples derrotant a Rafa Martínez a la final. Posteriorment va fer carrera a França.
Tornant al Draft, i a banda dels jugadors esmentats en l’apartat de Llull, destacar que a Gladyr el van escollir quatre posicions per sobre de Nando De Colo i sis de Patty Mills.
Ahmad Nivins
Va ser un dels fitxatges important del Suzuki Manresa de la temporada 2009/10, uns mesos després que els Dallas Mavericks el seleccionessin en la 56a posició del Draft de 2009 (el mateix de Llull i Gladyr). Nivins debutava com a professional al Nou Congost, després d’una brillant última temporada a la universitat Saint Joseph (19,2 punts i 11,8 rebots).
La seva etapa a Manresa va ser breu i poc satisfactòria. El de Nova Jersei va aportar 7,8 punts i 4,2 rebots en els 13 partits que va disputar, i és que davant del Fuenlabrada es va trencar el lligament lateral intern i el creuat anterior, fet que va posar fi a la seva temporada. En el seu lloc els manresans van incorporar a Larry Lewis, i Nivins va continuar la seva carrera a Bèlgica i França.
Vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost? Fes-te subscriptor!
Ádám Hanga
L’hongarès va viure els inicis de la seva carrera a l’Albacomp del seu país, i va ser en un Adidas Eurocamp de Treviso on va començar a despertar l’interès de l’NBA. Al maig de l’any 2011 va fitxar per l’Assignia Manresa, i dos mesos després els San Antonio Spurs l’escollien en la 59a posició del Draft. Hanga no va tenir l’oportunitat de jugar mai amb la franquícia de Texas, i va acabar fent carrera al bàsquet espanyol: després de Manresa, va passar per Baskonia, Barça i Madrid. Enguany ha fitxat per l’Estrella Roja i compte amb un palmarès important: dues lligues ACB, una Eurolliga, tres Copes del Rei i dues Supercopes. A banda, va rebre el premi a millor defensor de l’Eurolliga en una ocasió, i també va ser escollit en el quintet ideal d’una temporada a l’ACB.
Tot i ser escollit en penúltima posició del Draft, va quedar per davant d’una futura estrella de l’NBA com Isaiah Thomas. El número u d’aquella edició va ser per Kyrie Irving (Cleveland Cavaliers), i també van sortir futures estrelles com Kemba Walker, Klay Thompson, Kawhi Leonard, Nikola Vucevic o Jimmy Butler. Cal destacar també la sisena posició de Jan Vesely i la 23a de Nikola Mirotic.
Justin Hamilton
Un dels pitjors fitxatges dels últims anys del BAXI Manresa, disputant només tres partits d’ACB el curs passat, quan va arribar per ser un dels referents. En el Draft de l’NBA del 2012 els Philadelphia 76ers el van seleccionar en la 45a posició, però en el mateix moment el van traspassar als Miami Heat. En no fer-se un lloc a la plantilla va marxar a Europa, disputant la primera part de la temporada 2012/13 a la Cibona i la segona al VEF Riga. L’any següent es va guanyar petits contractes amb els Charlotte Bobcats i els Heat, amb qui va debutar a l’NBA. El següent curs el va començar amb els de Florida i el va acabar als Minnesota Timberwolves, sense protagonisme.
Hamilton va tornar a Europa per disputar l’Eurolliga amb el València, on va mostrar el millor bàsquet de la seva carrera i va ser escollit en el quintet ideal de l’ACB. Això li va valer una nova oportunitat de jugar a l’NBA, als Brooklyn Nets i amb més protagonisme (6,9 punts i 4,9 rebots). Però després d’una temporada, Hamilton va fer les maletes cap a la Xina, on va romandre cinc temporades amb els Beijing Ducks abans d’aterrar al Nou Congost.
El número u d’aquest Draft va ser Anthony Davis (New Orleans Hornets), i van sortir futures estrelles com Bradley Beal, Damian Lillard, Andre Drummond, Draymond Green o Khris Middleton.
Tomislav Zubčić
En el mateix Draft de l’any 2011 els Toronto Raptors van escollir a Zubčić en la 56a posició, traspassant-lo posteriorment als Oklahoma City Thunder a canvi de Luke Ridnour. El croat no va tenir mai l’oportunitat de debutar a l’NBA i va desenvolupar la seva carrera a Europa, passant per Rússia, Turquia, Alemanya i Sèrbia abans d’aterrar al Nou Congost per jugar la segona meitat de la temporada 2018/19. Al BAXI Manresa va rendir bé, amb 10,2 punts per partit. Després va marxar al bàsquet turc i britànic, i actualment juga al GeVi Napoli italià.
En aquell Draft van sortir també jugadors europeus que van fer bones carreres a l’NBA o a Europa, com Evan Fournier, Jeffery Taylor, Tomas Satoransky o Kostas Papanikolaou.
Erik Murphy
Aquest jugador nascut a França, amb doble nacionalitat nord-americana i finlandesa (internacional amb aquest país), va destacar en el seu període formatiu a la Universitat de Florida, una de les més prestigioses dels Estats Units en l’àmbit basquetbolistic. El seu bon rendiment va cridar l’atenció dels Chicago Bulls, que el van escollir en la 49a posició en el Draft del 2013. Amb la històrica franquícia no va tenir gens de protagonisme, jugant 3 minuts de mitjana en només 19 partits.
Aquell Draft és recordat pel número 1 d’Anthony Bennett, considerada una de les pitjors eleccions de la història. I més si tenim en compte que en aquesta edició van ser escollits jugadors com Giannis Antetokounmpo, CJ McCollum, Dennis Schröder, Rudy Gobert o Steven Adams. En la 32a posició va sortir Àlex Abrines, i per darrere de Murphy van sortir jugadors amb bona carrera a Europa com Lorenzo Brown, Bojan Dubljevic, Deshaun Thomas o Joffrey Lauvergne.
Va arribar al BAXI Manresa al gener de l’any 2019 per substituir al lesionat Nikola Dragovic, i va disputar un total de 13 partits (6,8 punts i 3,2 rebots). Tot seguit va fer les maletes cap al Japó per jugar a la segona divisió, on va estar fins aquesta temporada, quan ha fitxat per un equip de la primera categoria.
Juan Pablo Vaulet
El Potro va ser, en el seu moment, un dels jugadors més prometedors del bàsquet argentí. La seva projecció no va passar desapercebuda per l’NBA, i en el Draft de l’any 2015 els Charlotte Hornets el van escollir en la 39a posició. Mai ha tingut l’oportunitat de jugar en la millor lliga del món, i una lesió el va deixar fora a última hora de la Summer League del 2018.
Això sí, els seus drets han fet carrera: el mateix dia de la seva elecció els Hornets el van traspassar als Brooklyn Nets a canvi de dues futures segones rondes; sis anys després els Nets van enviar els seus drets als Indiana Pacers, i l’any 2023 els seus drets van tornar a Brooklyn, dins d’un traspàs entre diversos equips amb Kevin Durant com a gran protagonista.
En aquell Draft van sortir escollits dos jugadors espanyols: Willy Hernangómez, en el número 35 pels Philadelphia 76ers; i Dani Díez, en el 54 pels Utah Jazz.
Marcus Eriksson
El suec va arribar a Manresa l’any 2010 sent menor d’edat, convertint-se immediatament en un dels millors jugadors que han passat pel planter manresà. Amb només 16 anys va ser escollit MVP del Torneig Júnior de L’Hospitalet, i un any després debutava a l’ACB amb l’equip bagenc abans de fitxar pel Barça. Va tornar al Nou Congost la temporada 2013/14 en condició de cedit, demostrant ser un dels millors tiradors de la lliga (i aportant 11,2 punts).
Tot i no tenir mai protagonisme al Barça, els Atlanta Hawks el van escollir en la 50a posició en el Draft del 2015. Mai va tenir l’oportunitat de jugar a l’NBA, i va desenvolupar la seva carrera a Europa amb el Gran Canària i l’Alba Berlín, demostrant ser un jugador de nivell Eurolliga fins que les lesions el van aturar. Actualment, continua recuperant-se, i no disputa un partit des del mes de gener de 2022.
El de 2015 va sre un Draft amb protagonisme pels jugadors europeus: Kristaps Porzingis (4) i Mario Hezonja (5) van ser escollits en el TOP 10; i també van ser seleccionats Nikola Milutinov, Cedi Osman o Arturas Gudaitis.
Cady Lalanne
L’haitià és un autèntic rodamons que va passar pel BAXI Manresa la temporada 2018/19, deixant un bon record gràcies al seu rendiment: 10,8 punts i 5,5 rebots. Venia de jugar a Puerto Rico, Itàlia, Xina i Turquia, i posteriorment va jugar a Corea del Sud i Kuwait (on està actualment), amb un breu pas entremig pel Burgos.
Format a la Universitat de Massachusetts, els San Antonio Spurs el van escollir en la 55a posició del Draft del 2015. Va jugar 50 partits amb el filial de la franquícia a la G-League, sense arribar a debutar mai a l’NBA.
En aquella edició el número 1 va ser per Karl-Anthony Towns, per davant D’Angelo Russell i Jahill Okafor (ara al Saragossa). També va sortir una superestrella com Devin Booker (15), i jugadors amb bona carrera (a banda dels esmentats en l’apartat de Vaulet o Eriksson) com Myles Turner, Bobby Portis o Montrezl Harrell.
Luka Mitrovic
El serbi va aterrar al BAXI Manresa a la segona volta de la temporada 2018/19, convertint-se en un jugador important des del primer dia. Mitrovic va ser un dels jugadors més prometedors de la seva generació, però les lesions van dificultar la seva evolució. Amb tot, actualment és el jugador més valorat de l’Estrella Roja a l’Eurolliga.
En el Draft del 2015 els Philadelphia 76ers el van escollir en l’última posició (60), en una edició on la franquícia disposava de moltes eleccions i abans havien seleccionat a Jahill Okafor, Willy Hernangómez, Richaun Holmes, Arturas Gudaitis i JP Tokoto.
Vols ajudar a fer sostenible La Barra del Nou Congost? Fes-te subscriptor!