Bahçeşehir, un irregular nouvingut que desafia al BAXI Manresa

El Bahçeşehir Koleji Spor Kulübü, més conegut com a Bahçeşehir, és el tercer rival del BAXI Manresa en el TOP 16 de la Basketball Champions League. El club, que té el sobrenom de dracs vermells, forma part de la Bahçeşehir Koleji, una escola privada situada a la zona europea d’Istanbul.

La seva història és breu i intensa: fundat l’any 2017, aquella mateixa temporada aconsegueixen una plaça a la segona divisió turca, on arriben fins a la final, que acaben perdent. Però uns mesos després reben una invitació per a disputar la Basketbol Süper Ligi, aprofitant la vacant deixada per l’Eskişehir Basket. Segon any d’història, primer a la màxima categoria. I en una escalada trepidant, el curs següent s’estrenen en competicions europees disputant la FIBA Europe Cup.

La temporada passada es van proclamar campions d’aquesta competició, després de derrotar a la final al Reggio Emilia italià per un global de 143-162 (la final consta de dos partits, un al camp de cada equip, i guanya qui té més diferència global: els turcs van guanyar a Itàlia per 69-72 i a casa per 90-74). Jamar Smith, l’estrella de l’equip aquest any, va ser l’MVP de la final.

Per conèixer millor al Bahçeşehir parlem amb Javier Rodríguez, resident a Turquia i expert en el bàsquet otomà. La conversa va tenir lloc abans de l’inici del TOP 16.

Potencial econòmic elevat

«El Bahçeşehir és una institució educativa que té centres escolars de totes les edats, incloent-hi la Universitat. Van crear l’equip principalment per fer publicitat i mostrar aquesta institució educativa privada, i hi van invertir molts diners», explica Rodríguez. Aquesta gran inversió econòmica es va fer patent des de la fundació del club: en el seu segon any d’història, el primer a la màxima divisió, ja van fitxar jugadors contrastats a Europa com Quino Colom, Marcus Slaughter, D.J. White o Emir Preldzic. Una tendència que han anat mantenint, i repassant les seves plantilles dels últims anys pots veure noms com els d’Erick Green, Shannon Evans o Vladimir Stimac. La temporada passada, quan van guanyar la FIBA Europe Cup, van fitxar jugadors de renom com Jamar Smith (anotador contrastat amb experiència Eurolliga amb Unicaja o Unics Kazan), Sam Dekker (cinc temporades a l’NBA), Tarik Black (quatre anys a l’NBA i tres a Eurolliga) o Ben Bentil (actualment a l’Estrella Roja).

Per fer front a la nova temporada, on destacava el seu debut a la Basketball Champions League, el club va tornar a entrar amb força al mercat de fitxatges, fent-se amb peces cobejades com Jaka Blazic, Jerry Boutsiele i Vladimir Brodziansky; a banda de mantenir jugadors importants com Smith, Hall o Ozmizrak. Però hi va haver canvis, com recorda Rodríguez: «La plantilla va patir modificacions fonamentalment per un tema de lesions. Hall i Blazic van tenir problemes d’hèrnia a l’esquena i van fitxar substituts. Blazic, de moment, no ha sigut capaç de trobar el seu ritme i estat de forma idoni. Sí que han canviat a Brodziansky per James Gist. L’ex de la Penya va començar molt malament la temporada, amb molt menfotisme i van tenir la «sort» de poder-lo col·locar a un Eurolliga per no perdre tota la temporada amb ell. Podem dir que ara mateix tenen la plantilla que desitjaven des de gairebé l’inici de curs».

Irregularitat i qualitat individual

El Bahçeşehir ha arribat a aquest TOP 16 després de classificar-se com a segon en el grup D, amb un balanç de 3 victòries i 3 derrotes, per darrere del Bilbao Basket (4-2), empatat amb l’Igokea (3-3, tercer) i superant el Nymburk (2-4). En el play-in van sobreviure a una eliminatòria dramàtica amb l’Oostende, perdent el primer partit a casa (72-76), empatant la sèrie a Bèlgica (64-77) i rematant la feina a Istanbul en el tercer i decisiu duel per 87-81 en un matx decidit a la pròrroga. Un camí irregular, com explica Rodríguez:

«Sempre ha sigut un equip molt irregular i aquest any no és l’excepció. Encadena una sèrie de partits bons amb altres en els quals senzillament és un desastre que ni competeix. Es va classificar en l’última jornada per a la Copa a Turquia, i a la BCL ha patit molt per superar cada ronda».

Pel que fa a l’estil de joc de l’equip entrenat pel turc Erhan Ernak, Rodríguez és directe: «És un equip decent en atac i dolent en defensa, que aquest any està corrent molt poc, jugant a poques possessions». Entrant més al detall, explica que «juguen molt a través del bloqueig directe amb Boutsiele, que és un finalitzador brillant després de bloqueig, amb un físic portentós a davant i a darrere, clau en el seu estil de joc perquè no tenen un substitut del seu nivell (ho han intentat compensar amb el fitxatge de Gist, que pot jugar tant de 4 com de 5».

Nascut fa 30 anys a França, Boutsiele és un portent físic de 2.07 m que ha desenvolupat tota la seva carrera al país veí, destacant al Limoges i jugant l’Eurolliga el curs passat amb el Mònaco, tot i que amb poc protagonisme. Aquest estiu va fer les maletes per primera vegada, i la seva adaptació al Bahçeşehir ha sigut instantània. Els seus números a la BCL parlen per si sols: 15,5 punts (màxim anotador de l’equip), 8,8 rebots (tercer millor de tota la competició; líder en ofensius amb 3,4), 2,5 taps (líder de la BCL) i 21,5 de valoració (tercera millor marca) en 34,2 minuts de joc, sent el segon jugador que més minuts està a pista de tota la BCL. En 7 dels 11 partits disputats ha superat els 20 de valoració, i ha firmat actuacions impactants com els 17 punts i 14 rebots contra el Nymburk, els 20 punts, 10 rebots i 5 assistències davant l’Oostende o els 23 punts, 10 rebots i 31 de valoració en el seu últim partit al camp del Rytas.

Però la bèstia de Courcouronnes no és l’única amenaça dels turcs. «A banda del bloqueig directe amb Boutsiele, basen el joc en la qualitat individual de Hall i Smith a l’exterior. Aquest últim ja és molt veterà, però té una qualitat espectacular per a fabricar-se els seus propis punts, en especial en els darrers minuts dels partits igualats». Smith, ja veterà (35 anys), és un reputat anotador, un dels millors de la passada dècada a Europa. Format a les universitats d’Illinois i Southern Indiana, ha passat per la República Txeca, Israel, Alemanya, França, Espanya, Rússia i Turquia. Ha disputat l’Eurolliga defensant els colors de Brose, Limoges i Unicaja, però on realment ha destacat ha sigut a l’Eurocup: campió l’any 2017 amb l’Unicaja (derrotant a la final al València de Pedro Martínez), MVP de la temporada 2020/21 a les files de l’Unics, tercer màxim anotador de la història de la competició (només superat per Bojan Dubljevic i Errick McCollum) i màxim triplista històric, superant a Rafa Martínez. Tota una llegenda de la competició que en la seva estrena amb el Bahçeşehir, el curs passat, va guiar els turcs al títol de la FIBA Europe Cup sent escollit MVP. En el seu debut a la BCL, i tot i l’edat, continua anotant com sempre: 14,7 punts (57,8% en tirs de dos, 42,9% en triples i 93,3% en tirs lliures) en 30,9 minuts de joc.

Langston Hall (31 anys, 1.93 m) és un perfil complementari a Smith, sent més director de joc que anotador. Un altre rodamon endurit en lligues de nivell mitjà, que enguany només ha pogut disputar sis partits a la BCL per problemes a l’esquena. Amb tot, s’ha destapat com al desè millor passador de la competició amb 6 assistències per partit, a les que afegeix 4,8 punts en 23,8 minuts de joc.

Suport en la rotació

Continuant amb l’anàlisi de la plantilla, Rodríguez explica que «la rotació turca és experimentada, i els exteriors hi posen més la visió d’equip, d’entendre el joc col·lectiu. En el darrer partit del play-in es va lesionar de gravetat Ozmizrak, i és una baixa molt important perquè entén el joc millor que els seus companys. Per dins, tenen problemes per a substituir a la parella Gist-Boutsiele, sobretot en l’aspecte atlètic».

D’aquesta rotació exterior, i a banda dels ja esmentats Smith i Hall, hi ha quatre noms més a destacar: Yigit Arslan, Kartal Ozmizrak, Muhammed Baygül i Jaka Blažič. Arslan (26 anys, 1.98 m) va estar sis temporades al Tofas Bursa i dues al Galatasaray abans de fitxar pel Bahçeşehir aquest estiu, on ha acabat d’explotar: 11,4 punts (tercer màxim anotador de l’equip) en 21 minuts de joc. És un bon tirador (42,6% amb gairebé 5 intents per partit) i va jugar el seu millor partit contra el Nymburk, amb 22 punts i 7 rebots per a un 30 de valoració.

Ozmizrak (27 anys, 1.88 m) és el perfil clàssic de base director, que ha estat sempre a Turquia exceptuant 17 partits amb l’Obradoiro la temporada 2020/21 (7,6 punts). Es va trencar en el darrer partit del play-in i és una baixa important, ja que és un jugador que feia jugar l’equip i que sumava en diferents facetes: 7,2 punts, 2,8 assistències, 2,4 rebots i 1,6 pilotes recuperades en 23,2 minuts. Baygül (30 anys, 1.91 m) és el cinquè jugador que més minuts està a pista a la BCL, un jugador intens que ajuda en el rebot (4,3 -segon màxim de l’equip-) i que aporta 8,4 punts.

Blažič (32 anys, 1.96 m) va ser un dels fitxatges més sorprenents i il·lusionants de l’estiu, i està sent una de les grans decepcions. Peça important de la selecció eslovena que va guanyar l’or a l’Eurobasket 2017 i que va acabar quarta als Jocs Olímpics de 2020, i amb experiència a l’ACB (Baskonia, Andorra i Barça), venia de fer unes magnífiques temporades al Cedevita Olimpija. Va ser el màxim anotador de l’Eurocup fa dues temporades, i escollit en el segon millor quintet de la competició en els dos darrers anys. Una hèrnia a l’esquena està marcant la seva fluixa temporada a Turquia, i es va perdre els quatre primers partits de la BCL. En el decisiu play-in va tenir un paper residual (3 punts en 11,6 minuts), però sembla que comença a despertar: en l’estrena del TOP 16 va anotar 15 punts en 20 minuts al Bonn, i en el darrer partit a Vilnius en va fer 11 en 19 minuts. Per qualitat i condicions, i si l’esquena el respecte, té la capacitat de ser un jugador determinant tant en atac com en defensa.

Per tancar el repàs individual, hem de parlar de James Gist (36 anys, 2.05 m), un dels interiors més físics i espectaculars d’Europa durant l’última dècada. Aquest any va fitxar pel Bahçeşehir amb el curs començat, després de disputar l’Eurolliga les dotze últimes temporades, principalment amb el Panathinaikos (8 anys) però també amb Partizan, Unicaja, Fenerbache, Estrella Roja, Bayern i Asvel. En total, 297 partits en la màxima competició europea amb unes mitjanes de 8,4 punts, 4,1 rebots i 8,6 de valoració. Com a curiositat, a Màlaga només hi va estar tres mesos, però va tenir temps de guanyar el concurs d’esmaixades de l’ACB.

Ara com ara Gist és un jugador vingut a menys, sense l’exuberància física que el va fer destacar durant anys a l’Eurolliga. Només en tres dels vuit partits que ha disputat amb els turcs en aquesta BCL ha estat més de 20 minuts sobre el parquet, i la seva aportació estadística és reduïda: 3,5 punts i 2,6 rebots per partit. Això sí, continua sent clau en defensa per la seva experiència i aporta el punt de veterania necessari al vestidor.

A tall de conclusió, Rodríguez explica que «tenen qualitat en els jugadors titulars, però encara no han aconseguit conjuntar bé l’equip i que tots rendeixin bé». Pel que fa a la seva experiència contra equips de l’ACB, a la primera fase es van enfrontar al Bilbao Basket en dues ocasions, sense arribar a competir en cap d’elles: 80-66 al País Basc i 60-92 a Istanbul.

En l’àmbit col·lectiu, és un equip amb molts problemes per anotar, sent el vuitè equip que menys punts anota de tota la BCL (75,4) i el segon dels que disputen el TOP 16. Lligat amb això, són el tercer equip que menys assistències reparteix (15,2) i el tercer que menys pilotes perd (10,7). En l’aspecte defensiu, són els tercers que més taps col·loquen (3,2), el cinquè que menys pilotes recupera (5,6) i el segon que fa menys faltes (16,5).

Finalment, Rodríguez mostra el seu punt de vista sobre els futurs duels entre turcs i manresans: «Tenen un estil molt diferent al del Manresa, però em semblen una mica millors. Tanmateix, són molt irregulars per a una competició a pocs partits, i en els duels particulars serà clau que els manresans puguin jugar a moltes possessions, ja que això els hi assegurarà el triomf».