El Ganxo i la sort dels manresans
A vegades, perquè et passin coses bones, abans n’han de venir de dolentes. És la gràcia de la vida, el que la fa imprevisible. Fa aproximadament un any Ràdio Manresa i Carles Jódar separaven els seus camins, en una decisió incomprensible dels primers que semblava deixar a l’estacada al segon. S’argumentava amb allò que les persones no estan per sobre de l’empresa, una idea que, com s’ha demostrat, no sempre és encertada. De la fi d’aquella relació va néixer El Ganxo, un projecte únic i innovador que és l’enveja de la resta d’aficions de l’ACB. Un luxe pels manresans, que gaudeixen d’un ecosistema mediàtic envejable.
En una de les escenes més mítiques d’El Club de la Lluita, Tyler Durden (en la millor interpretació de la carrera de Brad Pitt) li diu al protagonista (Edward Norton) que només després d’haver-ho perdut tot som lliures per fer qualsevol cosa. I això és el que va passar amb en Carles, que, alliberat de les cadenes d’un mitjà tradicional i empès per Norman López (amb qui formen una parella que, salvant les immenses distàncies, recorda a la de Montes i Daimiel) i la resta de l’equip (Arnau, Berta i Marina), ha creat un projecte d’autor. No som conscients del luxe que és poder gaudir de tota la cobertura que fan del BAXI Manresa, sent l’únic mitjà que el segueix arreu del territori espanyol i europeu. Tinc amics que viuen fora de Manresa i que, a través d’ells, mantenen la connexió amb el club i la ciutat. A quilòmetres de distància, senten que encara en formen part.
L’especial de la Copa del Rei forma part de la història de l’audiovisual de la ciutat, amb moments inoblidables que van més enllà del bàsquet. Perquè aquest és, a parer meu, el gran valor d’El Ganxo. El que passa a la pista ho podem veure tots, en directe al Nou Congost o per la televisió, però el que passa a fora, així com les vivències dels protagonistes, són un contingut enriquidor i de difícil accés. Aquella conversa amb una àvia a un autobús de Gran Canària…
I El Ganxo és només la punta de llança de tot un ecosistema que es desenvolupa al voltant del BAXI Manresa i que permet als aficionats apropar-s’hi des de diferents vessants. Més enllà dels mitjans professionals tradicionals (Regió7 amb el talent i professionalitat del Jordi Agut, Ràdio Manresa, NacióManresa…), i gràcies al poc cas que en fan els mitjans generalistes (que només apareixen per fer-se la foto en els moments importants), s’han desenvolupat diferents projectes. Penso en el Xiulet Final, que a banda de demostrar que l’amor i la feina poden conviure si hi ha passió, s’han convertit en referents del BAXI Manresa i tot el bàsquet de la comarca, amb els textos de l’Elisenda Mata i les fotografies del Gus Carrasco. O el Territori Vermell, el projecte audiovisual del Miquel Font, una feinada que es tradueix en grans vídeos sobre l’actualitat del club, amb entrevistes interessants a personatges rellevants. I d’altres que segur que m’oblido (i que des d’aquí demano disculpes per la manca de memòria). I, evidentment, La Barra del Nou Congost.
No enlairaré la bandera de la falsa humilitat: aquest és un projecte escrit que està molt bé. Té un vessant periodístic reflectit en reportatges, entrevistes i, especialment, anàlisis. I una altra d’opinió, la que més m’agrada, en la que intento ser un cronista del BAXI Manresa i tot el que l’envolta. La rebuda ha sigut bona des de l’inici del projecte, ara fa més de tres anys, però el més important és que gaudeixo fent-ho. I això és clau perquè, com a projecte no professional, amb el qual ni em guanyo ni em guanyaré la vida, el plaer i la passió són el motor per mantenir-ho actiu. I s’ha creat una comunitat enriquidora al voltant, que és la dosis necessària per afrontar una nova temporada.
Tot i no ser un projecte professional, tinc la sort de comptar amb la col·laboració econòmica de diferents persones que, de forma altruista, fan que almenys no hi perdi diners. Que una cosa és no enriquir-se i l’altra empobrir-se. I aquí és on tinc un missatge per tota la parròquia manresana: ajudeu a aquests projectes. Dins de les possibilitats de cadascú, col·laboreu-hi. Feu-vos mecenes d’El Ganxo. I de La Barra. Subscriviu-vos a Xiulet Final i a Territori Vermell. Agafeu el que us costen quatre dels cafès que feu al mes i destineu-los a això.
Perquè aquesta és la manera de mantenir viu aquest ecosistema, patrimoni del club i la ciutat, que és l’enveja de tots els equips de l’ACB.
…
Podeu col·laborar a: