Derthona: L’ambició d’un projecte trepidant
A la petita localitat de Derthona, de poc més de 26.000 habitants, fa més de 60 anys que gaudeixen d’un equip de bàsquet. D’aquests, només tres han sigut al màxim nivell. Aquest serà el quart a la màxima divisió del bàsquet italià, on ha irromput amb autoritat, desafiant des del primer dia als gegants de Milà i Bolonya. En només tres anys han deixat que no han arribat a l’elit per saludar i marxar, sinó que ho han fet per quedar-se. Una ambició que els ha portat a tenir plantilles competitives i a estrenar, aquesta temporada, una petita ciutat esportiva amb un nou pavelló amb capacitat per a 5.000 espectadors.
Per conèixer millor el Bertram Derthona en parlem amb Cesare Milanti, periodista especialitzat en bàsquet que col·labora amb Eurohoops, FIBA i DAZN, entre d’altres.
Un camí lent però constant fins a l’elit
El Derthona Basket es va fundar l’any 1.955, abaixant les persianes set anys després. Al cap de tres anys, al 1.965, es va refundar el club, que s’ha mantingut fins al dia d’avui. És un club històric de les categories més baixes del bàsquet italià, quelcom lògic en una ciutat que no té ni la meitat d’habitants que Manresa.
Un dels moments més importants de la seva història va arribar la temporada 2008/09, quan militant a la Serie C2 (quarta divisió) van fitxar a Petar Naumoski, un dels millors bases d’Europa durant la dècada dels 90. El macedoni amb passaport italià va decidir fer el seu últim ball a Derthona amb 40 anys, i va conduir l’equip a la Serie C1 sense perdre cap partit durant tota la temporada.
El club va anar pujant categories a poc a poc, fins a arribar a la segona divisió (Serie A2) l’any 2.013. Allà s’hi va estar, convertit en un clàssic de la categoria, fins a l’històric ascens de la temporada 2020/21. Dos anys abans es va produir un fet clau per entendre els últims anys del club: l’arribada de Bertram Yachts com a patrocinador principal. L’empresa nord-americana d’embarcacions marítimes va canviar el rumb de l’entitat i la va fer entrar en una nova dimensió. Aquell mateix any el Derthona va aconseguir el primer títol de la seva història, la Copa de la A2. El curs següent arribaria el segon (i últim per al moment), amb la Supercopa de la mateixa categoria.
El premi gros, però, arribaria la temporada 2020/21, quan s’aconseguia l’ascens a la Serie A1 per primera vegada a la seva història. El club aprofitava el moment per anunciar la creació d’una petita ciutat esportiva a la ciutat (Cittadella dello Sport), amb un pavelló amb capacitat per a 5.000 aficionats com a cirereta del pastís (en l’anterior pavelló n’hi cabien 3.500).
Impacte immediat
El debut del Derthona va ser impactant…pels rivals. Si hi havia dubtes sobre el rendiment de l’equip a la màxima categoria, els homes de Marco Romandino (entrenador des del 2018) els van esvair amb autoritat. Amb un joc extremadament coral (fins a cinc jugadors van acabar la temporada amb una mitjana anotadora de dobles dígits), van arribar a la final de la Copa eliminant a la Virtus a les semifinals (els de Bolonya hi arribaven com a líders), i cedint en el partit decisiu davant el Milano. Van finalitzar la temporada regular en la quarta posició i als play-offs van superar al Venècia a quarts de final, per acabar eliminats a semifinals davant la Virtus de Teodosic, Shengelia, Belinelli i companyia. Recapitulem perquè és una gesta poques vegades vista en el bàsquet europeu: arriben a primera divisió per primera vegada a la seva història, i acaben subcampions de Copa, quarts a la lliga regular i semifinalistes al play-off. Una bestialitat.
Quan un club d’aquestes dimensions viu un any així, el més humà és pensar que no ho repetirà. De fet, és normal creure que aniran cap avall. Però un cop més, Derthona va desafiar la lògica. Després de mantenir el nucli important de la plantilla, els de Romandino van estar tota la temporada regular ocupant una de les tres primeres posicions, acabant el curs en la tercera. Entremig, semifinalistes de la Supercopa i la Copa. El premi més gran arribava a final de temporada, amb l’equip guanyant-se el dret a participar en la següent Basketball Champions League. Tres anys després d’estrenar-se a l’elit, el Derthona viatjaria per Europa.
La gestió de les expectatives
Després de dues magnífiques temporades a l’elit, les expectatives a Derthona es van disparar. I aquí és quan les coses es van començar a torçar. L’estrena europea va ser brillant, amb 5 victòries i una sola derrota en la fase de grups. Aquest balanç va ser el mateix que el de l’UCAM Múrcia, qui va acabar ocupant la primera posició pel bàsquet average. Això va enviar els italians al Play-In, on tot i tenir el factor camp a favor van acabar eliminats pel Galatasaray després de dos partits igualadíssims: 70-71 i 95-89. El viatge per Europa va acabar amb més victòries que derrotes, però sense complir l’objectiu de classificar-se entre els 16 millors equips.
Participar en la BCL els va afectar a la competició domèstica, amb un inici molt complicat: 5 victòries i 8 derrotes. Un balanç especialment negatiu per un club que venia d’ocupar les posicions capdavanteres de la Serie A1 en els dos anys anteriors. I això va portar la direcció del club a prendre una decisió controvertida i polèmica: destituir el tècnic Ramondino. Una de les persones més importants de la història del club, que els va agafar cinc anys enrere a segona divisió i els va portar a Europa. En total, va dirigir l’entitat en 214 partits, dels quals en va guanyar 120.
El seu lloc l’ocuparia Walter De Raffaele, entrenador que estava lliure després d’un exitós periple amb el Reyer Venècia, amb qui va guanyar dues lligues de forma consecutiva (l’última la temporada 2018/19). L’equip va redreçar el rumb, amb l’ara jugador manresà Retin Obasohan, i es va acabar classificant per als play-offs en la vuitena posició, empatat amb 14 victòries i 16 derrotes amb el novè i desè classificat. Als quarts de final els esperava el seu botxí habitual, una Virtus que havia liderat la lliga regular. Tot i l’aparent superioritat dels bolonyesos, el Derthona va presentar batalla, acabant eliminat en el cinquè i definitiu partit.
Un any de treball i referents clars
El Derthona afronta aquesta temporada buscant oblidar la convulsa temporada anterior, i amb De Raffaele disposant del temps suficient per construir l’equip al voltant de la seva idea de joc. «Han fet un bon treball des de la direcció esportiva, incorporant jugadors amb experiència en competicions europees. I De Raffaele és un entrenador amb qui es pot confiar per crear un projecte competitiu», explica Milanti.
El periodista italià destaca «l’increïble fitxatge de Tommy Kuhse», un base físic que viu el seu tercer any a Europa. L’anterior va explotar al Rasta Vechta alemany, on va acabar el curs amb 17,9 punts i 5,8 assistències per partit. «Està jugant a un nivell brutal. Encaixa perfectament amb el que vol De Raffaele en el base: físic, solidesa i un gran impacte defensiu», resumeix Milanti. En el seu debut amb victòria contra el Cremona (80-68), Kuhse va aportar 13 punts, 7 rebots i 7 assistències, i en el segon triomf davant el Varese (95-105) va regalar la seva primera gran exhibició: 31 punts, 7 rebots i 6 assistències. En l’estrena a la BCL, superant al Chemnitz (87-81), va sumar 22 punts i 9 rebots. En la primera derrota de la temporada, en l’última jornada davant el Trieste (82-85), va estar més gris: 11 punts, 5 rebots i 4 assistències. Si hi havia dubtes sobre la seva adaptació al bàsquet italià, Kuhse els ha esvaït ràpidament: 18,3 punts, 6,3 rebots i 5,7 assistències. I sent important en defensa.
L’inici de temporada ha sigut positiu, amb tres victòries i una sola derrota entre la Serie A1 i la BCL. En la competició europea, Milanti explica que «crec que el seu objectiu, amb el pavelló nou, és organitzar una Final Four. I crec que tenen equip per arribar-hi». Respecte al seu nivell en comparació al del BAXI Manresa, considera que «els italians estan una mica per sobre, però espero duels igualats on pot passar de tot».
Tornant als noms propis, destaca el del jove Ismael Kamagate, un pivot de 2.11 m de gran mobilitat i impacte físic. Format a París, el curs passat va disputar 11 partits amb Milano, i va acabar el curs a Derthona (11 partits). Aquesta temporada, ja des de l’inici i adaptat als esquemes de De Raffaele, s’espera un gran impacte. «És un gran defensor, capaç de canviar partits des de la seva intimidació. Aporta verticalitat i atleticisme al joc de l’equip», assegura Milanti. En la victòria a la BCL va ser el més valorat de l’equip, amb 14 punts, 9 rebots i 5 taps. En els tres primers partits de competició domèstica està en 15,6 punts, 8,3 rebots i 2 taps de mitjana.
Pel que fa a l’estil de joc, varia en funció dels jugadors que hi ha a pista. «Hi ha moments de joc molt ràpid, especialment quan coincideixen a pista Kuhse, Kamagate i Vital: són agressius en defensa, pressionen molt i això els permet córrer. Però hi ha altres situacions, quan hi ha jugadors més veterans com Weems o Biligha, que baixen revolucions i juguen més en estàtic». Milanti creu que serà un partit important per Obasohan, per les seves capacitats defensives («Derthona gira al voltant del rendiment de Kuhse») i pel seu passat al club: «no va ser un dels seus millors anys». «Pel seu estil de joc, crec que el BAXI Manresa pot fer mal si aconsegueix córrer, especialment en els minuts on Derthona posi els veterans a pista. Però a la vegada, si els italians aconsegueixen fer jugar en estàtic als manresans, tenen molts números de guanyar», reflexiona.
Milanti cita a Kyle Weems i Paul Biligha, dos jugadors amb molts partits a l’esquena. El primer, de 35 anys, va estar quatre temporades a la Virtus, guanyant una Eurocup en la qual va ser escollit MVP i una lliga italiana, i va arribar a Derthona el curs passat. En aquest inici està en 9,3 punts i 4,7 rebots per partit, ja convertit en un 4 a temps complet. Un any menys té Biligha, internacional amb Itàlia i que va estar quatre anys a Milano amb un rol molt secundari, disputant l’Eurolliga cada any. La temporada passada va estar a Trento, i ha fitxat per Derthona per aportar veterania.
També parla de Christian Vital, un anotador explosiu que després d’intentar sense èxit fer-se un lloc a l’NBA jugant a les lligues de desenvolupament, el curs passat va fer el salt a Europa amb el Legia Varsòvia (20,2 punts per partit). De moment ha demostrat notar el canvi de nivell de la competició, sent el tercer màxim anotador de l’equip amb 13 punts per partit. Dos jugadors més a destacar són Arturs Strautins, un 3-4 que va bé el rebot i amb bona mà des de fora (9,7 punts a la Serie A1, 16 en el debut a la BCL) i continua del curs passat; i Tommaso Baldasso, que estarà per segon any seguit a Derthona després de passar pels històrics Virtus Roma, Fortitudo Bolonya i Milano en els anys anteriors. Es tracta d’un triplista amb un volum molt alt de llançaments (7,3 per partit en aquest inici de curs, amb un 26% d’encert) que pot fer guanyar un partit si està encertat.