Stal Ostrów Wielkopolski: La ventafocs que vol dinamitar el grup
L’Arged BMSlam Stal Ostrów Wielkopolski és el primer rival del BAXI Manresa en la Basketball Champions League i és també, sobre el paper, el rival més fluix del grup. En principi els manresans haurien de lluitar per la primera posició amb el Pinar Karsiyaka i l‘Hapoel Jerusalem, amb els polonesos com a ventafocs. Però aquests equips sovint acostumen a ser els més perillosos i els que acaben decidint les posicions finals del grup, ja que cada victòria que aconsegueixin serà inesperada i pot trencar els esquemes de la resta d’equips. Arriben a la BCL sense pressió i això els fa extremadament perillosos.
Territori de la resistència
La ciutat d’Ostrów Wielkopolski compte amb gairebé 72.000 habitants, una xifra similar a la de Manresa, i ha jugat sempre un paper molt important en la història de Polònia. De fet, és considerada un dels grans centres de la resistència polonesa i dels moviments d’alliberament nacional. Des de l’aixecament ciutadà del 1918, quan es van arrabassar els poders polítics dels prussians amb una revolta en la qual no es va vessar sang i de la que en va sorgir la República d’Ostrów; fins a la creació de l’Organització Militar Secreta (TOW en polonès) l’octubre de 1939, una organització que tenia com a objectiu combatre els invasors nazis primer, i els invasors soviètics després.
Per acabar amb l’apunt històric, durant la Segona Guerra Mundial hi va haver un camp de treball nazi dins la ciutat, el Staatspolizeistelle Litzmannstadt Arbeitserziehungslager Ostrowo, on van morir 193 persones.
Defensar la corona inesperada
L’Arged BMSlam Stal Ostrów Wielkopolski es va proclamar el curs passat campió de la lliga polonesa (PLK) per primera vegada a la seva història, després de derrotar al Zielona Góra per 4-2 a la final. L’equip entrenat per Igor Milicic, croat nacionalitzat polonès, va donar la sorpresa contra el gran favorit i dominador dels últims anys (entrenat per Zan Tabak, ara al Burgos), i ho va fer amb el base Jakub Garbacz com a MVP de la final. El jugador polonès no continua a l’equip després de fitxar pel Syntainics MBC de la Bundeslliga alemanya.
I la temporada encara hauria pogut ser més espectacular, i és que el Stal Ostrów va arribar a la final de la FIBA Europe Cup, on va caure davant l’Ironi Nes Ziona israelí (82-74). Per entendre la magnitud de la seva gesta, s’ha de tenir en compte que van començar la dècada passada a la tercera divisió (II Liga), i no van arribar a la màxima categoria fins a la temporada 2015-16. I des d’aleshores, no han parat de créixer: primera participació europea (FIBA Europe Cup) a la 2017-18, campions de Copa a la 2018-19 i el premi final amb el títol de lliga del curs passat.
La defensa de la corona no està sent fàcil, i arriben al Nou Congost com a sisens classificats (d’un total de 16 equips) amb un balanç de 3 victòries i 2 derrotes.
Esperit americà
Al Hala Sportowa Stal, el petit pavelló amb capacitat per a 1.200 persones on juga el Stal Ostrów, estan acostumats a veure molts jugadors nord-americans. I aquesta temporada es manté la dinàmica: a la plantilla hi ha fins a cinc jugadors nascuts als Estats Units. I n’hi ha tres que destaquen per sobre de la resta: James Palmer, Michael Young i James Florence.
En la seva primera experiència a Europa, Palmer s’ha destapat com a estrella de l’equip: màxim anotador (15,6), tercer màxim rebotejador (4) i jugador més valorat (17,2). Tot, sent el jugador que més minuts està a pista (30) i sense baixar dels dobles dígits en anotació en cap partit.
Young és un interior de 2.06 m que pot combinar les posicions de 4 i 5, un jugador molt complet que aporta en diferents facetes del joc: 13,4 punts (amb un 50% en triples), 5,8 rebots i 3,2 assistències en 30 minuts de joc. Acostuma a fer parella interior amb un clàssic del bàsquet polonès com és Damian Kulig, un obrer sota les anelles que destaca per la seva duresa, i que està aportant 11,6 punts per partit.
Completa el trident el veterà base James Florence (33 anys), un anotador compulsiu que és capaç de trencar un partit ell sol. Aquest curs està en 13,4 punts i 4,6 assistències, i és una amenaça temible des del triple (n’anota 2,8 per partit amb un 44% d’encert). Per entendre el seu perill, en el primer partit de la PLK va anotar 31 punts amb un 8 de 12 en triples en només 21 minuts de joc.
El tècnic Milicic, que va agafar l’equip el desembre de 2020, acostuma a utilitzar una rotació curta. A banda dels jugadors ja esmentats, tenia un paper important el base Evangelos Mantzaris, dues vegades campió de l’Eurolliga com a escuder de Spanoulis a l’Olympiacòs. El grec, tot i tenir només 30 anys, va començar un clar declivi des que va abandonar l’equip d’El Pireu l’any 2019, i fa pocs dies s’ha desvinculat dels polonesos per fitxar pel Hapoel Eliat d’Israel. Mantzaris va acabar amb 5 punts i 5 assistències per partit aquest breu periple per Polònia.
Sí que hi seran Kobi Simmons, un elèctric base que va debutar en l’última jornada amb 12 punts en 18 minuts; Trey Drechsel, un irregular tirador que és clau en el rebot i en defensa; i Denzel Andersson, un aler físic sense massa talent ofensiu.
En definitiva, parlem d’un equip irregular però amb talent per a tombar a qualsevol rival, amb un joc físic i ràpid que pot complicar la vida al BAXI Manresa si els de Pedro Martínez no juguen al seu millor nivell.