
Minchev, versatilitat i intel·ligència pel Kids&Us Manresa
El Kids&Us Manresa continua avançant en la confecció de la plantilla per la temporada 2026/27, i l’últim a arribar és Yordan Minchev (27 anys; 2,05 m), que arriba per ser una peça important en el joc interior. Serà el tercer jugador búlgar en vestir els colors manresans, després de Kaloyan Ivanov i Aleksandar Yanev, de bon record el primer i fàcilment oblidable el segon. Minchev ocupa la posició de 4 i pot ajudar puntualment al 5, un perfil que recorda al de Steinbergs i que deixa un sol lloc per completar el joc interior dels d’Ocampo.
Nascut a Sliven, als peus de la Serralada dels Balcans, Minchev va ser un dels jugadors més valorats del NINERS Chemnitz el curs passat, tant a la BBL com a l’Eurocup. Per conèixer el seu joc en més detall, tots els qui tingueu X podeu consultar el perfil de Fran Díaz, especialista en la cerca de talents i creador d’El Radar del Scout, que situava el nivell del búlgar com el de jugador per tenir un rol important en equips ACB que juguin competició europea.
Aquestes són les fortaleses que en destaca en la seva anàlisi:
- Versatilitat en el tir exterior
- Agressivitat atacant la cistella i el rebot ofensiu
- Capacitat per generar el seu propi avantatge
Díaz entra més al detall i complementa aquests punts afirmant que es tracta d’un «ala-pivot versàtil amb una gran intel·ligència, capaç de generar avantatges des del bot i castigar talls cap a la cistella. La seva amenaça exterior ajuda a obrir la pista, mentre que la seva capacitat de penetració li permet assistir o finalitzar amb criteri». Pel que fa a les debilitats i els punts a millorar, el d’El Radar en destaca tres grans punts:
- Dificultat física davant de pivots corpulents
- Avantatge de pes desfavorable en small ball
- Selecció de llançament: prefereix penetració sobre tir exterior
Un jove talent caçat per un gegant
Minchev va ser un talent precoç al seu país, i un dels joves més prometedors d’Europa fa més d’una dècada. Amb només 16 anys va debutar amb el primer equip del Levski Lukoil, disputant 10 partits entre la lliga búlgara i l’Adriàtica. La temporada 2015/16 la va començar al filial, però el seu domini a la segona divisió (16,1 punts i 6,4 rebots, sent menor d’edat) va fer que l’acabes amb protagonisme amb el primer equip, amb el qual es va proclamar campió de la competició domèstica. En 20 minuts de mitjana, va aportar 6,4 punts i 3,2 rebots. I amb la majoria d’edat, va arribar un dels grans moments de la seva carrera.
En una aposta per invertir en jugadors en formació que completessin la seva potent plantilla, el Fenerbahçe va decidir fitxar a la promesa búlgara, que en aquella etapa combinava les posicions de 3 i 4. L’equip turc havia perdut la final de l’Eurolliga contra el CSKA, i estava preparant un equip d’ensomni per tal d’aixecar l’anhelat trofeu en la següent Final Four, que se celebraria a Istanbul. Entrenat per una llegenda com Zeljko Obradovic, Minchev va compartir vestidor amb jugadors de la talla d’Ekpe Udoh, Pero Antic, Bogdan Bogdanović, Kostas Sloukas, Jan Vesely, Nikola Kalinic o Luigi Datome. Un equip que acabaria guanyant l’Eurolliga contra l’Olympiacos, però ja sense el búlgar, que al febrer va marxar cedit al KK Vršac de la primera divisió sèrbia. Emperò, abans va poder disputar dos partits de l’Eurolliga: 7 minuts en la dolorosa derrota a la pista del Baskonia (86-52) de l’11 de novembre i gairebé 9 en la victòria contra l’Estrella Roja (87-72) de principis de desembre. Es va quedar sense anotar en els dos partits, però l’experiència no li treia ningú.
Tot i no tenir massa protagonisme al Vršac, el juny del 2017 va ser convocat per a participar a l’Adidas Eurocamp, un esdeveniment anual amb els millors joves del continent. Minchev va conviure amb futures estrelles com Goga Bitadze o Dzanan Musa, com també amb jugadors que han acabat tenint bones carreres com Isaac Bonga, Luka Bozic, Tamir Blatt, Louis Olinde o Santi Yusta. I amb d’altres que en algun moment de la seva carrera van vestir els colors del Bàsquet Manresa (com el mateix Olinde): Martynas Sajus, Sergi Garcia, Emanuel Cate, Ismail Bako o Romaric Belemene.
Amunt i avall
A partir d’aquest moment, Minchev va estar dues temporades més en nòmina del Fenerbahçe, però només fent la pretemporada per després sortir cedit. La temporada 2017/18 va estar cedit al MZT Skopje primer (5,4 punts i 3 rebots per partit) i al Lukoil Academic en acabat, on va destacar amb 15,1 punts i 9 rebots a la lliga búlgara. El següent curs el va passar cedit a l’Istanbul BBSK de la primera divisió turca, aportant 5,3 punts i 3,1 rebots sortint des de la banqueta. Aquell mateix estiu va acabar la seva vinculació amb el Fenerbahçe i va tornar al Levski Lukoil, on havia començat la seva carrera i on es va retrobar amb la seva millor versió: 11,4 punts i 6,8 rebots el primer any, i 8,6 punts i 4,9 rebots en el segon, fins que la COVID-19 va posar fi a la temporada abans del previst.
Aquell estiu va abandonar l’estabilitat del seu club d’origen i va donar pas a uns anys de molts canvis: primer va fer les maletes cap al OSE Lions hongarès (12,7 punts i 8 rebots), per després passar pel Rilski Sportist búlgar (on va compartir posició amb l’ex-Manresa Aleksandar Yanev), el CSU Sibiu romanès (va ser el màxim rebotejador de l’equip amb 7,8 captures, a les que va afegir 7,5 punts), el Balkan de Bulgària (en la seva millor temporada estadística: 15,3 punts i 7,8 rebots), l’Spirou Basket belga (13,2 punts i 7,2 rebots), en el qual va compartir vestidor amb Gustav Knudsen i Archange Izaw-Bolavie. Fins que el curs passat va fer el salt a una gran lliga com l’alemanya, fitxant pel Niners Chemnitz. Després de cinc temporades jugant la FIBA Europe Cup, amb els alemanys s’estrenava a l’Eurocup.
L’oportunitat somiada
Era una cosa que feia temps que esperava, tal com li va explicar al periodista Javier Gancedo en una entrevista a la web de l’Eurocup: «Estic molt agraït perquè porto cinc o sis anys somiant amb aquest moment. Vaig creure en mi mateix. Sabia que el meu lloc estava aquí, en un equip del nivell de l’Eurocup. I per fi ha succeït. Tot l’esforç ha donat els seus fruits. Pastore, l’entrenador, se’n va adonar i em va donar l’oportunitat de demostrar el meu talent i qualitat com a jugador. Estic molt agraït per aquesta oportunitat i estic gaudint cada dia aquí».

La temporada amb els alemanys ha sigut la de consolidació de Minchev al primer nivell europeu, sent el tercer jugador més valorat de l’equip, només per darrere de Kevin Yebo (que va acabar el curs a Tenerife) i Amadou Sow. El búlgar va ser el màxim rebotejador de l’equip amb 6,3 rebots, als quals va afegir 9,8 punts amb un 37,5% d’encert des del triple. I es va integrar bé al club i la ciutat, cosa que no hauria de sorprendre en un jugador que amb 27 anys ja ha competit a set països diferents. En la mateixa entrevista, es mostrava impactat per l’afició del Chemnitz: «No s’acostuma a veure aquest tipus de preparació, sobretot en els partits de bàsquet. És més habitual en el futbol, on els aficionats arriben d’hora, preparen coreografies i pancartes. Però aquí la gent fa el mateix, i em fa molta il·lusió poder-ho veure i viure abans de cada partit».
Preguntat sobre quin tipus de jugador era, el búlgar assegurava que és un jugador «que aporta molta energia. Intento ser una peça clau de l’equip en defensa, aquesta és sempre la meva prioritat. A partir d’aquí, traspasso aquesta energia a l’atac. El rebot és probablement la meva millor qualitat. M’encanta agafar-lo i llançar-me al contraatac»; i finalment assegurava ser una persona «generosa, m’agrada involucrar als companys i sempre intento crear oportunitats per als altres». Una definició que encaixa a la perfecció amb l’estil i la filosofia de joc del Kids&Us Manresa.
Minchev ha passat per totes les categories inferiors de la selecció de Bulgària, un país amb poca tradició basquetbolística però que actualment compte amb un dels millors jugadors d’Europa: Sasha Vezenkov. El jugador de l’Olympiacos, que aquest any ha guanyat la seva primera Eurolliga, torneig del qual ha sigut escollit MVP de la temporada en dues ocasions, és el gran referent de Minchev. I no només això: «Tenim una relació molt bona. Parlem durant la temporada. Li demano consells i veig tots els seus partits. Sempre és un repte i una motivació quan estem junts a la selecció, tot i que la major part de les vegades el seu club no el deixa venir. Però sempre que està disponible, ve a ajudar. L’admiro molt i estic orgullós que sigui búlgar. Allà on vaig, li dic a la gent: «Coneixes al Sasha? És el meu amic i juguem junts a la selecció»».