Hugo Benítez i un somni fet realitat a Manresa
«Vau acollir a un nen de Toulouges i nou anys més tard, és un home qui us ho agraeix». Aquesta és una de les frases que Hugo Benítez va dirigir als aficionats del JL Bourg Basket en el comunicat del seu comiat. Nascut a principis del 2001 en aquesta petita localitat de la Catalunya Nord, va créixer com a jugador de bàsquet a Bourg-en-Bresse, una ciutat de poc més de 40.000 habitants ubicada a la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps, que es beneficia de la seva ubicació (pròxima a Lió i Ginebra) i on el bàsquet és l’esport més important.
«Aquesta història arriba al seu final, i no penso en la tristesa que sento en acomiadar-me, sinó en l’alegria que m’han donat aquests nou anys. Nou anys de suor, treball dur i determinació, però sobretot nou anys de felicitat», exposava també Benítez, en línia amb el que deia el club francès en la nota de comiat del seu capità: «Estimar també és saber deixar marxar». Pels dirigents del JL Bourg, amb una relació personal molt estreta amb el jugador, és una barreja de tristesa per veure marxar el seu emblema, i alegria per veure que un dels seus compleix un dels seus somnis: jugar a l’ACB.
Tradició i intel·ligència
«En cert sentit, sí que ha sigut una sorpresa, perquè era el capità de l’equip i venien de jugar la final de l’Eurocup fa tot just un any; però, d’altra banda, té un lligam amb Catalunya per on va néixer i sempre ha estat pròxim al bàsquet de l’ACB, que de petit seguia més que el francès». Aquesta és la resposta del periodista Gabriel Pantel-Jouve, redactor en cap de BeBasket (el portal web de referència del bàsquet francès), sobre si el va sorprendre el fitxatge de Benítez pel BAXI Manresa, amb un contracte per tres temporades. Lligat amb aquest punt, Pantel-Jouve creu que «no l’afectarà sortir de França per primera vegada a la seva carrera, ja que serà a només dues hores de la seva localitat natal, parla castellà -i no sé si català- i ho sap tot sobre Catalunya i l’ACB. I és una persona molt intel·ligent».
L’elevada intel·ligència, dins i fora la pista, és una característica que apareix en tots els perfils de Benítez, que es va treure el batxillerat científic amb matrícula d’honor estan a les categories inferiors del JL Bourg, i en el seu primer any com a professional va completar totes les assignatures de la carrera de Ciències i Tècniques de les Activitats Físiques i Esportives.
Sobre el parquet, de ben segur que l’ajuda el fet de formar part d’una família de gran tradició basquetbolística: el seu pare, Benoît, va arribar a jugar a la segona divisió francesa en la dècada dels 90, i posteriorment va ser entrenador i president de l’USA Toluges (el club més important de la localitat juntament amb l’USAP XV de rugbi); mentre que la mare, Séverine, també va jugar a la segona divisió. Els seus tres fills han seguit els seus passos: en Quentin, el més gran, competeix en categories secundàries del bàsquet francès; el mitjà és l’Hugo, qui més lluny ha arribat; i el petit, l’Elian, es va incorporar a les categories inferiors del JL Bourg, on va compartir vestidor amb l’Hugo, i aquest últim any ha jugat a la segona divisió amb el Nantes.
Bourg i un creixement accelerat
Benítez va començar a jugar a bàsquet a l’USA Toluges, i als 16 anys es va incorporar a les categories inferiors del JL Bourg, on va anar cremant etapes i aconseguint diferents èxits: campió de la Copa de França de la categoria cadet, sent escollit MVP de la final, guanyador del Campionat de França sub-18 del 2019, juntament amb el seu germà Elian, o subcampió d’Europa de 3×3 cadets.
I amb la majoria d’edat, va arribar el gran salt. No estava previst que Benítez jugués amb el primer equip del JL Bourg, però el seu gran rendiment amb l’equip sub-21 (jugador més valorat de França amb 19,1 de valoració, gràcies als seus 13 punts i 7,4 assistències per partit) va fer que el tècnic Savo Vučević li dones una oportunitat. I Benítez la va aprofitar: 2,7 punts i 1,9 assistències en 10 minuts de joc repartits en 19 partits. I així, va arribar el primer contracte professional. «No hauria pogut suportar la idea que jugues a un altre lloc», reconeixia en aquell moment Julien Desbottes, president del club, que afegia que Benítez «encaixa perfectament en la imatge del nostre club». Una idea que compartia el jugador, que afirmava que «és molt important fer-me professional en el club que m’ha format. El JL Bourg està creixent i mentre pugui progressar aquí, estaré molt content».
En la temporada 2020-21, la primera com a membre del primer equip amb només 19 anys, Benítez es va destapar com una de les revelacions de la competició, i amb 4,4 punts i 3 assistències en 17 minuts de joc, va ser escollit com un dels quatre millors joves de la Jeep Elite, un premi que finalment va ser per Victor Wembanyama. Aquell mateix curs també va debutar a l’Eurocup, on va viure una situació molt especial: el dia del seu vintè aniversari es va enfrontar a Miloš Teodosić, un dels seus grans ídols. I ho va celebrar amb un dels seus millors partits de la temporada, amb 9 punts i 7 assistències, que li van servir per guanyar-se els elogis d’Aleksandar Djordjević, tècnic de la Virtus. Això sí, la victòria va ser pels italians (87-99) amb exhibició del seu ídol (21 punts i 6 assistències).
Experiència europea
Des d’aleshores, el JL Bourg ha disputat l’Eurocup cada temporada, convertint-se en un dels clàssics de la competició. Fa tot just una temporada, es van quedar a les portes de la glòria en arribar a la final, on es van veure superats pel París. Benítez es va perdre 13 els 18 partits de la fase de grups per una lesió, però va poder participar en tots els partits de les eliminatòries pel títol. Aquell Bourg era un equip molt coral, amb només tres jugadors anotant més de 10 punts per partit (entre ells el número u del Draft de l’NBA, Zaccharie Risacher), però amb vuit passant dels 7 punts (Benítez era un d’ells, juntament amb Bodian Massa).
En la final, el París es va imposar amb comoditat en el primer partit (77-64, amb un 65-43 al final del tercer quart), amb un discret Benítez (5 punts i 4 assistències en 15 minuts de joc); i en el segon i decisiu el Bourg va aguantar fins al final (63-64 quan faltaven deu minuts pel final) per acabar perdent per un ajustat 81-89, amb Benítez com a jugador més valorat de l’equip gràcies als 11 punts i 4 assistències en 23 minuts de joc, insuficients davant l’enèsima exhibició de l’MVP TJ Shorts (22 punts, 6 rebots i 5 assistències). A la competició domèstica, aquella mateixa temporada, el Bourg va arribar fins a les semifinals, on va caure per 3-1 davant del Mònaco, que s’acabaria proclamant campió.
Valentía per perseguir un somni
Benítez abandona Bourg sense haver pogut aixecar cap títol, i és que un any abans de la final de l’Eurocup també van arribar a la de la Leaders Cup, on van perdre davant l’Asvel per 74-83. El base de la Catalunya Nord va jugar un partit molt complet, amb 8 punts, 6 assistències i 4 rebots, sent defensat durant molts minuts per Retin Obasohan (16 punts i 7 rebots). En aquell partit hi havia un altre futur manresà, amb Amida Brimah vestint la samarreta del Bourg.
El darrer partit de Benítez amb el Bourg va ser el 8 de juny a casa, en la derrota per 93-103 davant el París que va suposar el 3-0 definitiu en les semifinals dels play-offs. El nou base manresà va estar a punt d’aconseguir un doble-doble, finalitzant amb 9 punts i 8 assistències. Res a fer davant l’imparable TJ Shorts (27 punts i 14 assistències; 27,6 i 11,3 de mitjana en aquesta sèrie) i l’equip capitalí, que unes setmanes després es proclamaria campió de França.
El periodista Pantel-Jouve creu que Benítez «ha evolucionat molt bé, mantenint l’essència del seu joc i afegint i millorant diferents aspectes. És un jugador molt intel·ligent i ha anat millorant en l’aspecte físic, que era «fluix» pel bàsquet francès». El redactor en cap de BeBasket el defineix com un «base clàssic, de la vella escola. Sempre pensa en els companys, segueix el pla de partit i crea situacions d’avantatge pels altres. És un magnífic passador i té una intel·ligència basquetbolística altíssima. És bo penetrant i finalitzant a prop de la cistella i té un bon llançament de mitja distància, i on ha de millorar és en el triple, tot i que no és una gran debilitat». Pel que fa a la seva adaptació al BAXI Manresa i a l’estil de joc del club bagenc les darreres temporades, Pantel-Jouve ho té clar: «encaixa a la perfecció. Pot defensar de forma agressiva i se sent còmode jugant ràpid. Crec que és un gran pas per ell, i si tot surt bé, pot ser un trampolí per acabar a un València o equips d’aquest estil».
En la mateixa línia es va expressar Frédéric Fauthoux, exjugador i entrenador del JL Bourg les últimes temporades: «En els tres últims anys, l’Hugo ha progressat any a any i s’havia convertit en una peça molt important per l’equip, així que és un pèrdua esportiva dolorosa». I afegia que «és sobretot una pèrdua pel club, ja que és un jugador format a la casa, i tot i no ser molt expressiu, era una persona que sabia liderar i transmetre els valors del club, era un símbol».
Segons els mitjans francesos, Benítez va refusar una oferta molt lucrativa del Bahcesehir turc l’estiu passat, i va ser temptejat pel Zalgiris durant aquest últim curs, i també expliquen que havia mantingut converses en el passat amb clubs espanyols que jugaven a la BCL. Finalment, ha decidit fer el salt a l’ACB, esperant seguir els passos de Sylvain Francisco i apropant-se, perquè no, al seu gran somni: defensar els colors del Barça a l’Eurolliga. De petit, assistia als partits del Palau Blaugrana, on es va aficionar al club català i es va fer seguidor de Ricky Rubio.
Benítez explicava que «és el moment adequat per sortir de la meva zona de confort», i que les negociacions van ser ràpides: «Li vaig dir al meu agent que volia veure què passava a l’ACB. El mes anterior a l’expiració de la meva clàusula de sortida, el 15 de juny, no vaig tenir cap notícia. Tot es va accelerar amb el Manresa la setmana de la semifinal contra el París».
Somnis a banda, Benítez arriba al Bages amb un objectiu clar: demostrar que està capacitat per competir contra els millors.