Bentornat, Retin.

La preocupació acostuma a anar acompanyada de la incertesa, i si no es resol pot derivar en ansietat. En aquest estat es començava a endinsar la parròquia manresana, preocupada pel mal inici de curs d’Obasohan, mirant amb incertesa un futur amb el belga rendint així, apropant-se a l’ansietat de pensar com afectaria al rendiment de l’equip. Una sensació que es va accentuar en la primera meitat del partit del BAXI Manresa a Salònica, en la qual ens veiem abocats a la desesperació. Ell, el primer.

Un estat que s’apuntalava en una certesa numèrica: en els sis primers partits, Obasohan presentava una mitjana de 4,6 punts per partit, pels 9,5 que va tenir el curs anterior. I el més preocupant, acumulava 9 pilotes perdudes per només 2 de recuperades. Números a banda, que com a gran exemple del relativisme poden dir molt o poc, el pitjor eren les sensacions. El físic, la seva gran arma, no l’acompanyava; i la ment, el seu element diferenciador, semblava perduda. Ho va confirmar Ocampo al final del partit: Obasohan havia perdut la confiança en ell mateix. I no hi ha res pitjor per a un esportista d’elit.

Veient-lo sobre el parquet, frustrat, pensaves de forma inevitable que aquest no era el Retin que coneixíem. El que tan feliços ens va fer quan va anunciar que continuaria un any més amb nosaltres. La seva presència ens donava tranquil·litat, perquè havia demostrat ser una garantia que eleva el nivell competitiu de l’equip.

Era difícil creure en una resurrecció immediata. Els dubtes mentals són de mal esvair, i l’escenari estava lluny de ser l’idoni: un ambient hostil davant d’un dels rivals més potents del grup. El mal presagi semblava confirmar-se en una primera meitat en la qual Obasohan va visitar la línia de tirs lliures fins en cinc ocasions, errant en quatre. No sabem què li va dir Ocampo al vestidor, o si van ser els companys. O qui sap si ell mateix. La qüestió és que va fer un clic. Abans, va errar dos tirs lliures més només iniciar la represa, com si res hagués canviat. Però ho havia fet, i ho va escenificar en una seqüència espectacular, de les que et reconcilien amb la vida i espanten tots els problemes. Obasohan va anotar un triple, segons després li va robar la cartera al base i va anotar rebent falta. I va completar el 2+1, ja sense por a res. Al cap de poc va tornar a robar una pilota i va anotar una nova cistella de dos punts. En total, 8 punts i 2 pilotes recuperades. I recuperant el seu tret distintiu, una pressió defensiva que va fer curtcircuitar l’ofensiva grega.

Alliberada la ment, el cos va tornar a volar. Recuperada la confiança, el líder silenciós va reaparèixer. Va ajudar a certificar la victòria amb 7 punts i 3 pilotes recuperades en el darrer quart. En total, 15 punts i 5 recuperacions des del clic. En una interessant entrevista amb El Ganxo, Ocampo va explicar que Obasohan es va recuperar des de la defensa. Tornant als seus orígens, al que el fa determinant. El belga no és un anotador natural, necessita confiança per produir en l’ofensiva. I és en la defensa on agafa forces per generar en atac. La defensa, per a molts un càstig, és per a ell una benedicció.

Obasohan sempre ha sigut un jugador amb una gran fortalesa mental, acostumat a superar adversitats. Com aquest bloqueig mental que, n’estic convençut, ha quedat enrere. Necessitava una actuació com aquesta. No hem d’esperar que faci aquests números cada dia, però sí que torni a ser el jugador intens que ajudi a canviar els partits des de la defensa i la verticalitat. Dos aspectes claus per desenvolupar el nostre joc. Amb Obasohan a aquest nivell, el seu, l’estructura exterior del BAXI Manresa entra en la dimensió desitjada, amb ell liderant i Plummer com a complement ofensiu de primer nivell, aprofitant la seva punteria en trams curts, sense tanta responsabilitat ni necessitat de generar. L’equip, i ells, ho agrairan.

Bentornat, Retin.