BAXI Manresa 2023/24: 1×1 de la plantilla
El BAXI Manresa ha tancat una de les millors pretemporades que es recorden, i afronta l’inici de lliga amb bones sensacions, il·lusió i ambició. Abans de l’estrena, repassem què podem esperar de cada un dels 13 jugadors que Pedro Martínez tindrà a la seva disposició.
Dani Pérez
La millor temporada de la seva carrera. I sóc conscient de la dificultat d’aquesta afirmació quan parlem del màxim assistent de la història del Bàsquet Manresa. Pérez està en el moment de maduresa perfecte, té l’experiència i els galons dins la lliga necessaris per rendir més bé que mai. Després d’una primera part de la temporada difícil, a la segona volta del curs passat ja vam veure el que pot fer quan té interiors de qualitat a la seva disposició. I enguany continua la parella Robinson-Geben. Tornarà a ser el líder a pista, l’extensió del cos tècnic sobre el parquet i la peça necessària per veure la millor versió ofensiva de tot l’equip. Veient la pretemporada es nota que no ha deixat de treballar en la seva amenaça exterior, i aquest curs espero veure’l a prop del 40% d’encert en triples. Si les lesions acompanyen a tothom, el seu desgast físic serà inferior (està molt ben acompanyat) i podrà rendir al màxim en els seus minuts a pista.
Brandon Taylor
La referència ofensiva a l’exterior, especialment pel que fa a anotació. Taylor ve a fer de Harding, no per posició o rol, sinó perquè ha de ser el màxim anotador de l’equip. Jugador de ratxes, tant ell com l’equip han de saber aprofitar aquests moments d’inspiració, i a la vegada aprendre a conviure en els instants més erràtics en el llançament. Té capacitat per generar des de l’1×1, quelcom essencial en aquest equip, repartir assistències i anotar amb solvència des del triple. Ha de ser el complement ideal de Dani Pérez, aportant més punts que direcció.
Dani García
El seu rol ha de ser el de canviador de dinàmiques. D’entrada no disposarà de molts minuts per la salvatge competència en la posició de base, però temporada rere temporada demostra que se sap guanyar els minuts. Ha de combinar la solidesa en la direcció amb els tocs de màgia que tant el caracteritzen. Espero que ajudi a desencallar partits, a recuperar el ritme de joc quan es perdi i a posar llum quan l’equip entri en moments de desorientació. Com han fet altres jugadors al llarg dels anys, ha de ser important i tenir incidència en els partits jugui els minuts que jugui.
Travante Williams
Un game changer de manual, més des de la defensa que des de l’atac. Williams és un excel·lent defensor de perímetre, capaç d’emparellar-se amb l’estrella exterior rival, sigui un 1 o un 2. Haurà de controlar les faltes per no perdre poder i eficàcia, però ho té tot per canviar partits des de la defensa. Aquesta virtut permetrà brillar als seus companys, més descarregats en aquest aspecte per centrar-se en l’atac. I és en la parcel·la ofensiva on espero que tingui paciència, que sigui prou madur per saber esperar el seu moment i no ofuscar-se quan no li surtin les coses. No és un prodigi ofensiu, però pot ser una arma important en partits concrets, especialment des del pal baix contra rivals físicament inferiors. I aprofitar els dies en els quals estigui encertat des del triple. Clàssic jugador que pot ser rellevant sense haver d’anotar, espero que en l’àmbit emocional agafi un rol monekià.
Brancou Badio
A la pretemporada ha refermat les sensacions que ens va deixar al final de la temporada passada (12,7 punts de mitjana en les 10 últimes jornades), i enguany ho té tot de cara per explotar definitivament. Ara ja no compartirà posició amb la referència anotadora, sinó que serà ell qui tindrà aquest rol. De Badio espero que acabi sent un dels tres màxims anotadors de l’equip, i és que tindrà més minuts i llançaments que mai. Imparable en l’1×1, capaç de trencar a qualsevol defensor i finalitzar amb èxit, és una amenaça total perquè també té bona mà des de fora. Si és capaç de mantenir percentatges d’encert tot i augmentar el volum de llançaments (38,8% en triples amb 2,4 intents per partit fa un any), el seu impacte pot ser brutal. I una de les claus per entendre la importància que tindrà és que, a banda de tot el que hem parlat de l’atac, és un jugador sòlid al darrere, amb bones cames i mans per defensar jugadors ràpids. En resum, és una de les peces més completes de l’equip i ho té tot per ser un referent. No em sorprendria si, el pròxim estiu, acaba fitxant per un equip d’Eurocup o Eurolliga.
Guillem Jou
El meu desig és que aguanti sa tot l’any. Perquè si és així, l’aportació de Jou tornarà a ser capital. El curs passat ja es va veure un canvi de dinàmica amb el seu retorn, i és que l’aportació del capità va més enllà del que es veu a la pista. Sí, té només 26 anys, però en molts aspectes ja és un veterà. A pista, el de sempre: intensitat i intel·ligència defensiva, ajuda en el rebot (dels millors exteriors de la lliga en aquesta faceta), finalització en transició i encert en el triple. El que es coneix com un 3+D, un dels perfils més valorats. No li demanarem coses que no sap fer i que no necessitem (ja hi ha altres perfils per desequilibrar en el 1×1, per exemple), però sí que agafi regularitat en l’encert des del triple: en les quatre últimes temporades, quan s’ha establert en més de dos triples tirats per partit, ha tingut problemes per establir-se al voltant del 30% d’encert. Enguany, el vull veure més a prop del 40%. Continuarà sent l’ànima de l’equip, un pilar del vestidor i un element identificatiu i sentimental amb l’afició.
Elias Valtonen
Començar de cap i de nou. Oblidem el passat, tant els records positius com els negatius. Valtonen té una oportunitat d’or per demostrar que està capacitat per ser un jugador important en la rotació del BAXI Manresa, el que equival a poder tenir una llarga carrera a l’ACB. Veient la pretemporada sembla que ens podem il·lusionar, i és que el finlandès ha demostrat tot el que va deixar intuir fa dues temporades: bona mà des de fora (a peus parats), físic i comprensió per ser rellevant en defensa i capacitat de sortir ràpid al contraatac. Ajudarà en el rebot i tindrà partits amb més protagonisme ofensiu, però el seu gran objectiu és mantenir el nivell de Jou quan aquest descansi. És a dir, que no es noti que hi ha una rotació. Ha de guanyar en desimboltura i atreviment per passar a una nova dimensió de jugador. El seu sostre continua sent alt i necessitem que es converteixi en un jugador regular. Serà important.
Musa Sagnia
Continuar aprenent i ampliant registres en el seu joc. Té un físic tan espectacular i tan ben treballat (magnífica coordinació i utilització del seu cos) que sovint dóna la sensació que el seu impacte hauria de ser major, però ha d’anar cremant etapes. En l’àmbit defensiu ja pot ser una peça destacada, per coneixements i presència física, ajudant al rebot i intimidant (aquí ha de tenir paciència, el respecte arbitral quan jugues a Manresa triga a arribar). En l’ofensiva, ha d’anar afegint recursos: finalitza bé a prop de l’anella, ara li falta convertir-se en una amenaça exterior (o si més no, que els rivals no el puguin flotar) i millorar el joc des del bot. Té temps, condicions i el millor staff tècnic per progressar. I el més rellevant: l’actitud i la voluntat per fer-ho. Ajudarà en la posició de 4 en moments puntuals i haurà d’aprofitar els minuts que tingui en el 3, i pot ser rellevant en partits contra rivals molt físics.
Devin Robinson
En el millor moment de la seva carrera, Robinson ha de demostrar que pot ser l’estrella d’un equip que aspira a jugar a Europa i classificar-se per la Copa del Rei. El repte és majúscul, i és que aquesta temporada no podrà comptar amb el factor sorpresa: els rivals saben del seu poder i treballaran per minimitzar-lo. Robinson ha de ser un dels dos màxims anotadors de l’equip i el gran referent interior, i té la capacitat per complir amb el repte. Finalitzador excepcional gràcies al seu potencial físic, ha de mantenir l’excels encert des de la mitja distància i intentar millorar la seva amenaça des del triple (el curs passat va tenir un pobre 21% d’encert en 1,5 llançaments per partit). En defensa ha de continuar exhibint la seva intimidació, però mantenir la concentració durant cada minut, ja que els rivals buscaran atacar-lo per treure’l del partit. Ja es coneix amb la majoria dels companys i combina a la perfecció amb Geben, així que confiança absoluta en ell. Tant de bo el curs vinent acabi jugant en un equip d’Eurolliga.
Juampi Vaulet
Cinquena temporada d’empotrades al Nou Congost. L’evolució de l’argentí ha sigut notable amb els anys, però enguany entra en una nova dimensió: després de donar suport a la posició de 4 el curs passat, s’ha establert definitivament en aquesta posició. I és un encert, ja que li permet explotar més les seves virtuts (capacitat de córrer la pista, joc sense pilota i penetracions per velocitat i força) i amagar alguns defectes (amenaça exterior i badades defensives). Capital en el rebot, fica el màxim d’intensitat en cada acció i això es contagia amb els companys. No s’amaga mai i és conscient de les seves limitacions, el que li permet ser cada cop més eficient. En defensa pot patir contra jugadors amb més centímetres, però aquí s’haurà de treballar col·lectivament per minimitzar aquest impacte. Ha de millorar l’encert des del triple, i més si tenim en compte que la majoria dels seus llançaments són sense oposició. Si torna als guarismes de fa tres temporades (30,4% d’encert, pel 23,8% i 22% dels dos últims anys), serà diferencial sortint des de la banqueta. Sabem el que ens pot donar, i ens agrada.
Martinas Geben
El far de l’equip, el pilar interior que ajuda a dinamitzar el joc col·lectiu. Geben ha de ser més important que mai, i per això necessitem que millori la seva capacitat física per a poder aguantar més minuts a pista. A diferència del que passa en altres posicions, en la plantilla no hi ha cap altre perfil com el seu. Del lituà esperem una versió com la del curs passat (minuts a banda): sòlid i dur en defensa, segur en el rebot i amb capacitat per finalitzar a prop de la cistella, sent una amenaça amb el tir de mitja distància i el triple (33,3% amb gairebé un intent per partit la temporada passada). Amb una intel·ligència basquetbolística notable, sap ocupar els espais i generar-ne pels companys, i disposa d’una bona capacitat de passada. Espero amb regularitat els seus 10-12 punts i 5-6 rebots, amb partits on dispari la seva producció.
Marcis Steinbergs
Només té 22 anys. Ho dic perquè a vegades hi ha la sensació que la gent té molta pressa amb ell, que s’espera un rendiment molt alt per un jugador que s’està formant. I el letó va creixent i millorant: en el seu segon any a Manresa va doblar els minuts a pista, i pràcticament també el número de punts i rebots per partit. Una tendència que anirà a més aquesta temporada, i és que s’espera que el seu rol sigui més important: primer recanvi a la posició de 5 i amb minuts a la de 4, veurem molts minuts seus a pista. Ha de continuar millorant tant en atac com en defensa, sense perdre algunes virtuts que el fan molt útil com la capacitat de córrer la pista i d’obrir el camp amenaçant des del triple. Per edat i evolució es fa difícil imaginar el seu sostre, però si continua progressant i amb aquesta actitud, serà alt.
Jonas Zohore
Va arribar per ajudar durant la pretemporada i s’ha guanyat un contracte de tres mesos. I ara té 90 dies per fer-se un lloc per tot l’any. Zohore és un jugador limitat que té una cosa molt positiva: és conscient de les seves limitacions. No inventa ni experimenta. Veurem de quants minuts disposa (s’espera que siguin pocs) però serà útil en moments concrets i rivals amb 5’s de grans dimensions. Ha de sortir a donar-ho tot, agafar tots els rebots que pugui, barallar-se amb el rival i aprofitar el bon moviment de pilota col·lectiu per anotar en situacions favorables. Si en els cinc minuts que surt fa això, per mi es pot quedar tota la temporada.