Ongenda, potència i intimidació pel Kids&Us Manresa
Nick Ogenda (25 anys; 2,11 m) és el sisè fitxatge del Kids&Us Manresa per a la temporada 2026/27, el primer que arriba per reforçar la posició de pivot, que ara mateix compte només amb Pierre Oriola. Nascut al Canadà, no ocupa plaça d’extracomunitari gràcies al seu passaport sud-africà (pels orígens de la seva família), està cridat a ser un dels referents de l’equip manresà.
Format a la Universitat de DePaul, en una de les conferències de més nivell de la NCAA, Ogenda acumula dos anys d’experiència a Europa, tot i que en lligues menors i sense disputar cap competició internacional de primer nivell. Per conèixer el seu joc en més detall, tots els qui tingueu X podeu consultar el perfil de Fran Díaz, especialista en la cerca de talents i creador d’El Radar del Scout, que n’ha parlat diverses vegades durant l’últim curs. Aquestes són les fortaleses que en destaca en la seva anàlisi:
- Eficient finalitzador a prop de la cistella
- Gran salt vertical per protegir la cistella
- Mobilitat excel·lent en ajudes defensives
En un article a Substack de principis d’any, destacava que Ongenda «té un potencial enorme com a defensor i és una de les facetes que em semblen més traslladables al següent nivell. […] És molt comú veure com arriba a col·locar taps als quals altres pivots no arribarien, passant d’estar completament fora de la jugada a entrar-hi de ple en un instant. És un dels aspectes que més em fascinen d’ell, ja que no és normal que un jugador de 2,11 es mogui d’aquesta forma».
En la parcel·la ofensiva, Díaz en destaca el joc de «pick&roll: col·loca bons bloquejos i cau amb molta velocitat cap a la cistella. Un cop està rollejant, és molt versàtil a l’hora de finalitzar». Un dels punts que fa que se l’imagini jugant al màxim nivell europeu és el seu «domini de l’anotació tallant. Sap esperar a prop de la linea de fons, per quan salti l’ajuda, rebre i esmaixar a plaer. Aquí és un jugador que no perdona».
Finalment, destaca que «és elit a l’hora de capturar rebots ofensius i convertint molts d’aquests rebots en punts a prop de la cistella. Em fascina la barreja d’atributs que té per dominar el rebot: envergadura privilegiada, un gran salt i un bon timing per saltar».
Pel que fa a les debilitats i els punts a millorar, el d’El Radar en destaca tres grans punts:
- Llançament poc fiable
- Manca d’agressivitat al pal baix
- Defensa d’exteriors inconsistent
I en l’anàlisi més extensa, destaca un aspecte en el qual haurà de treballar si vol fer-se un lloc a l’ACB i ser important al Kids&Us Manresa: la capacitat de mantenir la concentració. «A vegades sembla que tingui un interruptor d’ON/OFF, li costa molt mantenir-se concentrat tots els minuts que juga i això li passa factura. En algunes ocasions, decideix no defensar més o no fer tants esforços perquè no vol, no perquè no pugui, i això és molt penalitzable al següent nivell». Feina pel jugador i per Ocampo de cara a aquesta nova experiència.
Formació, ídols i expectatives
Ongenda va disputar un total de 82 partits amb els Blue Demons de la Universitat de DePaul, repartits en quatre temporades. Als primers anys, amb poc protagonisme, va coincidir amb l’ex-Breogán Charlie Moore i Paul Reed, actualment als Detroit Pistons, qui va ser molt important en el seu desenvolupament: «En el meu primer any va a ser una de les meves grans influències. No sortia mai del gimnàs, així que vaig aprendre molt d’ell en aquest aspecte», explicava en una entrevista al Rookie Wire, un suplement del USA Today. Quan el periodista Cody Taylor li preguntava per la seva habilitat pel tap i per evitar el goaltending (tap il·legal), tornava a aparèixer Reed: «Sento que és una cosa que simplement tinc, saps? Tenia un company d’equip, en Paul Reed, que és un dels millors rebotadors que he vist mai, i li vaig fer la mateixa pregunta. Li vaig dir: «Com reboteges així?». Ell només em va dir: «És una cosa que em surt sola. Evidentment, he pencat al gimnàs per desenvolupar-ho, però és una cosa que ja tenia». Sento que amb el meu timing passa el mateix, és una cosa natural que tinc».
En l’últim curs universitari, una lesió al canell va deixar a Ogenda fora de les pistes pràctiament tota la temporada, arribant a disputar només els 8 últims partits. Suficients per deixar la seva marca: 12,5 punts, 6,3 rebots i 4,4 taps en 30 minuts de joc. L’aspecte dels taps va ser el més impactant, acabant com el tretzè jugador amb més taps acumulats de la conferència tot i no arribar a disputar ni un terç dels partits.
El canadenc amb arrels sud-africanes va decidir renunciar a l’any que li quedava a la universitat i apuntar-se al Draft de l’NBA. En aquell moment, ell mateix es descrivia com un jugador que «aporta moltíssima energia. Tinc molta potència. M’agrada córrer la pista amunt i avall sense parar. Evidentment, tapar tirs és el meu fort, però faig molt més que això. Soc un bon finalitzador. Soc una amenaça amb els alley-oops. Als dos costats de la pista, impacto tant com puc i parlo molt a la pista».
A la pregunta final sobre amb quins jugadors es volia emmirallar per desenvolupar la seva futura carrera, Ongenda no escatimava en noms: «Des de petit, en Kevin Durant sempre ha estat el meu jugador preferit, però realment intento emmirallar el meu joc en gent com Giannis Antetokounmpo, el Dennis Rodman de la vella escola o en Shawn Kemp. També en gent com Rudy Gobert i JaVale McGee en la seva època. Jugadors que simplement anaven amunt i avall de la pista i que tenien moltíssima energia». A la Universitat, també va compartir vestidor amb Pauly Paulicap i amb Umoja Gibson, futur jugador del Barça i que va visitar el Nou Congost el curs passat amb el Cedevita.
Un intent i canvi de continent
Cap franquícia va escollir a Ongenda en el Draft del 2023, en el qual Victor Wembanyama va ser el gran protagonista. Així i tot, els Utah Jazz el van reclutar per la Summer League, i alguns periodistes li veien futur com a undrafted, com en el blog No Ceilings NBA: «Ongenda va tenir una eclosió tardana. Es va perdre la major part de la temporada, però en les últimes 8 actuacions de DePaul va tapar 4,4 tirs per partit. La seva mida, mobilitat i protecció de la cistella li donen una oportunitat real de trobar un rol. Ofensivament, és estrictament un finalitzador de jugades a causa del seu rang de tir limitat i la seva falta de capacitat de passada».
El pivot va decidir quedar-se al filial dels Utah Jazz, els Salt Lake City Stars de la G-League. Allà hi va estar gran part de la temporada, amb més protagonisme defensiu que ofensiu: 4,9 punts, 3,8 rebots i 1,3 taps en 15 minuts de joc. Abans de finalitzar la temporada, va rebre l’oferta del Scarborough Shooting Stars de la segona divisió canadenca, per acabar el curs i disputar els play-offs. Allà el seu rol va ser més important, assumint més galons en la parcel·la ofensiva: 9,7 punts, 5 rebots i 2 taps per partit en 17 minuts. Van ser només 11 partits, però prou per veure que aquella competició se li quedava petita.
En veure que no trobaria lloc a l’NBA, va decidir fer el que van fer molts dels seus companys universitaris: fer el salt al bàsquet europeu. La primera parada va ser a l’Anwil Wloclawek de la lliga polonesa, un dels equips més potents d’aquella temporada 2024/25. Allà va compartir vestidor amb l’ex-Manresa Luke Nelson, i va fer parella interior amb Luke Petrasek, el curs passat al Bilbao Basket. Amb els polonesos va competir a la FIBA Europe Cup, on va destacar més (11,3 punts, 5,4 rebots i 1,2 taps) que en la competició domèstica. En una bona temporada (van acabar primers de la lliga regular amb 24 victòries i només 6 derrotes), van acabar cedint a les semifinals contra el Legia Varsòvia, futur campió i amb el germà de Lukasz Kolenda a la plantilla.
El seu bon rendiment no va passar desapercebut, i el Dubai Basketball el va contractar per reforçar l’equip durant la pretemporada, afectat per les baixes de diversos jugadors que disputaven l’Eurobasket. Un cop es van reincorporar, el club no va prolongar el contracte d’Ongenda, que va fer les maletes fins a Israel. Va iniciar el curs amb l’Elitzur Netanya, un club inestable pel qual van acabar passant fins a 26 jugadors diferents durant la temporada. Ongenda hi va romandre només 7 partits, sent una de les figures importants (11,4 punts, 7,3 rebots i 1,6 taps) tot i els mals resultats de l’equip, amb una sola victòria en set jornades.
Un parell de mesos després de la lliga israeliana, Ongenda va rescindir el seu contracte i va fitxar per l’Hapoel Haemek de la mateixa competició, un equip d’un nivell superior i amb objectius més ambiciosos. Amb els del nord d’Israel el pivot va mantenir un rendiment elevat, amb 9 punts, 6,2 rebots i 2,2 taps per partit; i l’equip es va classificar per als play-offs, on va caure eliminat davant l‘Hapoel Jerusalem (2-0). El primer partit de canadenc va ser espectacular, amb 16 punts i 12 rebots.
I un cop finalitzada la temporada, l’expert en scouting Fran Díaz parlava meravelles sobre el seu potencial futur. En les seves anàlisis, i parlant del nivell ACB dels jugadors que analitza, sempre els divideix en quatre categories: equip d’Eurolliga, que juga a Europa, mitja taula o lluita per la permanència.
A Ongenda, el va situar en la primera categoria.