Brooks, Bassas i una final
El BAXI Manresa afronta el final del 2025 a l’ACB amb dues finals a l’horitzó, i ho farà amb dues cares noves: Eli Brooks i Ferran Bassas. El primer arriba per ocupar la posició de Plummer, però haurà d’assumir tasques de director de joc davant les absències de Dani Pérez i Hugo Benítez, per les quals s’ha incorporat al català, l’únic base pur amb el qual comptarà Ocampo per fer front a un tram final d’any extremadament exigent, especialment en l’aspecte anímic.
Que la plantilla necessitava retocs era una realitat des de fa setmanes, però la lesió de Benítez hi havia afegit una dosi d’urgència. Amb Olinde i Golden als antípodes del que s’esperava d’ells i sense Plummer, el base francès era l’únic dels fitxatges estrella que rendia com a tal. Sense el seu lideratge, sumat a la baixa de Pérez, l’equip es quedava sense armes per competir, per moltes ganes i caràcter que es fiqués en alguns partits. Sense ell, dues realitats es posaven de manifest: una de positiva, que és que Gaspà ja és una realitat i que el bon treball fet des de la base dóna resultats; i una de negativa, que es va acabar de confirmar que ni Golden ni Olinde estan complint amb el seu rol. El primer ha quedat més assenyalat, en part, perquè fins a l’arribada d’Oriola no hi havia ningú que pogués sostenir mínimament la posició de 5; mentre que al segon l’ha “salvat” el pas endavant de Steinbergs, que l’ha avançat i s’ha convertit en el 4 titular de l’equip. Això és bo pel letó, però dolent per l’alemany i l’equip, que esperava d’ell un referent.
El millor d’aquest primer tram de temporada continua sent la classificació, amb dues victòries de marge sobre el descens. El pròxim partit a Burgos és importantíssim, però inclús perdent-lo continuaríem tenint un mínim coixí. Guanyant, faries un pas de gegant cap a la salvació i, el més important, sumaries una dosi de confiança que ara mateix manca en molts jugadors. I guanyaries tranquil·litat per construir un equip amb les noves peces, tant si les últimes són les definitives com si se n’afegeixen més. Abans d’acabar l’any el BAXI Manresa passarà per Saragossa, i començarà el 2026 rebent el Girona. Dues finals més, la importància de les quals vindrà accentuada pel que passi a Burgos.
Direcció de joc, punts i amenaça exterior
Això és el que incorpora el BAXI Manresa amb Bassas i Brooks. El primer és de vital importància, perquè no pots competir sense bases. I quan recuperis a Pérez i Benítez, et permetrà tenir més alternatives i dosificar al francès. Bassas és una oportunitat de mercat que s’havia d’aprofitar. Un dels problemes quan fitxes un jugador amb la temporada en marxa és la seva adaptació a la lliga, i el barceloní acumula 288 partits a l’ACB.
Serà clau en el que queda de desembre, i ajudarà a ordenar l’equip i a generar avantatges en estàtic. L’estil de córrer i jugar ràpid encaixa amb les seves característiques i permetrà afegir amenaça exterior (té un 38,3% amb 3,2 intents en la seva carrera). No hauria de preocupar el poc protagonisme que ha tingut a Andorra aquest curs: Evans és el referent absolut per Plaza (26 minuts per partit), que prefereix a Luz (15’) com a contrapunt al nord-americà. I té lògica, ja que Luz és un especialista defensiu, precisament on fluixeja Evans, mentre que Bassas és un perfil més similar al de l’estrella. Per acabar, i com ha passat amb Oriola, crec que la seva presència pot anar bé dins el vestidor.
Pel que fa a Brooks, en el seu segon any a Alemanya s’ha convertit en una de les sensacions de la competició, sent un dels líders del sorprenent Gladiators Trier, que en el seu primer any a la BBL ocupa la primera posició de la classificació (empatat a victòries amb el Bayern, que té un partit pendent de disputar). Amb 15,3 punts (46,7% en triples amb 4,5 intents) i 4,8 assistències en 28,4 minuts, Brooks és el màxim assistent i segon més valorat de l’equip. És un jugador amb ànima de líder, i, a banda de tenir una gran capacitat anotadora, també sap generar pels seus companys. Algunes de les principals diferències amb Plummer, a qui ve a substituir, és que pot ocupar les posicions d’1 i 2, i que es pot generar punts per si sol. En defensa, sense ser un especialista, compleix i no se l’ha de “tapar”. I té una història curiosa.
El descobriment de Buda
Una de les primeres coses de Brooks que sorprendrà els aficionats del BAXI Manresa és el Buda que té tatuat a l’espatlla esquerra. Tot i que no es considera budista, el jugador nascut a Sumter (Carolina del Sud) ha estudiat diferents aspectes d’aquesta religió des del seu segon any a l’institut Spring Grove High. Passejant per un centre comercial amb la seva mare, Brooks va veure una estàtua del cap de Siddhartha Gautama (conegut com ‘el Buda’ i fundador del budisme) en un aparador, i la va convèncer perquè li compres. En aquell moment no sabia res d’aquesta religió, però si va començar a interessar per la sort que li portava: durant tots els partits d’aquell any portava l’estàtua a la motxilla. Fins que aquesta es va trencar, i Brooks va decidir portar aquell símbol dins la pista, fent-se el tatuatge. “És un recordatori visual de com em va ajudar a superar els moments difícils”, li explicava al periodista Rob Rose, del York Dispatch, sobre els seus primers anys a l’Universitat de Michigan.
Després de destacar a l’institut, Brooks tenia ofertes de diferents universitats, algunes de les més potents dels Estats Units, i es va acabar decidint per la de Michigan. Amb gran tradició pel bàsquet (i d’altres esports, allà va començar a competir en natació Michael Phelps), dels Wolverines han sortit jugadors amb grans carreres a l’NBA com Glen Rice, Jalen Rose, Chris Webber, Juwan Howard o Jamal Crawford. Els seus primers anys no van ser fàcils, i fins i tot va pensar a canviar de centre: “crec que és el que pensa tothom quan no té minuts, però ho veia com una gran oportunitat per rebre una educació excel·lent”. Durant els seus cinc anys universitaris (en va ampliar un per la pandèmia de la Covid), va compartir vestidor amb jugadors que estan fent grans carreres com Franz i Moritz Wagner, Duncan Robinson, Jordan Poole, Ignas Brazdeikis o David DeJulius. Ara hi juga Aday Mara.
En aquella època, Brooks no només va treballar l’aspecte físic, sinó també el mental, fent exercicis de meditació abans de cada entrenament. “És fàcil deixar-se anar, així que tenir quelcom en el que creure i confiar, i que t’ajudi a superar els moments difícils, és positiu”, explicava en referència a com l’ajudava quan no tenia protagonisme en l’equip. A partir del tercer any va anar guanyant en importància, fins a guanyar-se el sobrenom de ‘L’assassí silenciós’ dins el vestuari, per la seva capacitat per liderar sense parlar massa. Així ho recordava ell: “Crec que s’ha de controlar a un mateix per poder liderar a una altra persona. Si no saps el que està passant, és difícil ensenyar a algú altre”. El seu altre sobrenom, en aquest cas encunyat per Juwan Howard (el seu entrenador a partir del tercer any i una llegenda a Michigan State), era ‘El Professor’: “El millor que té és la seva actitud tranquil·la. Lidera amb l’exemple i sap quan aixecar la veu. Ho dóna tot per l’equip i probablement és el millor líder de tota la competició”, relatava el tècnic.
En aquella conversa amb el periodista Rose, Brooks li explicava una reflexió de caràcter budista que es feia a ell mateix, després de repassar el seu periple universitari: “Sigues fidel a tu mateix. Continua fent les coses que has fet en el passat i que et fan feliç. Hi ha hagut alts i baixos. Han passat moltes coses bones i també dolentes, però així és la vida. No tot serà de color rosa, així que s’ha de ser capaç de superar els mals moments”.
A un altre periodista, Matt Allibone del York Daily Record, li va confessar (encara en etapa universitària) que li agradaria jugar a Espanya, país que va visitar durant unes setmanes en una gira que van fer amb l’equip. I respecte al tema del budisme, que sempre ha acompanyat la seva figura en l’àmbit mediàtic, explicava que “ha sigut positiu, simplement per intentar trobar-te a tu mateix. La introspecció és molt important. En realitat, només és meditació. Llegeixo coses, però no en excés. Simplement crec en algunes de les seves pràctiques. M’ajuden”.