El BAXI Manresa sobreviu guanyant
El dimecres 1 d’octubre el BAXI Manresa iniciava la temporada a la pista del Cedevita. Ho feia amb una derrota, després de guanyar l’exigent Lliga Catalana. El dissabte 1 de novembre guanyava al Bilbao al Nou Congost, en el que era el desè partit en un mes. En la temporada més exigent dels últims anys, amb un calendari carregat de partits, els manresans han superat amb nota aquest primer assalt competitiu. Deixant de banda les sensacions i altres aspectes subjectius, els resultats són correctes tant a l’ACB com a l’Eurocup.
En els darrers temps, les temporades s’han convertit en exercicis de supervivència. Especialment, quan hi ha competicions de seleccions a l’estiu, que obliguen a pretemporades reduïdes i, sovint, sense tots els efectius. Això provoca que els equips s’hagin d’acabar de conjuntar durant la temporada, amb les dificultats que se’n deriven. Perquè mentre crees una química, solidifiques conceptes i rols, has de guanyar. Un mal inici et pot col·locar amb un balanç negatiu que pot dificultar tot l’anterior, perquè les presses i els nervis no ajuden al creixement. És fàcil entrar en dinàmica negativa, i dificilíssim sortir-ne.
L’ideal en aquest escenari és que hi hagi continuïtat en la plantilla, quelcom altament improbable en el BAXI Manresa, almenys fins que no s’aconsegueixi incrementar el pressupost anual. Reinventar-se sempre és difícil i arriscat, especialment quan parteixes amb un gran desavantatge econòmic respecte a la gran majoria dels teus rivals. Enguany al BAXI Manresa hi ha vuit cares noves, set de les quals debuten a l’ACB. És una realitat que coneixem i entenem, però que els èxits dels darrers anys ens poden fer oblidar. D’aquests últims temps hem de mantenir l’ambició: assegurar la permanència, buscar una plaça per anar a Europa i intentar acabar entre els vuits millors, tant a l’equador com al final de la temporada. Però en aquest ordre. Al revés, pot distorsionar la nostra realitat.
L’equip és diferent del d’altres temporades, tant individualment com col·lectivament. L’estil i la filosofia de joc és la mateixa, però no hi ha un sol camí per arribar-hi, i s’ha de trobar el millor amb el material que tens. En aquestes estem. I mentre es lubrica la maquinària, s’adapten les peces (a l’equip i la competició) i es progressa, el BAXI Manresa està guanyant quan toca. A l’ACB has perdut contra tres equips més poderosos (i dos a la seva pista, on guanyaran pocs equips) i has guanyat a dos rivals de la teva lliga a casa. Dels cinc partits, i sent conscients que la temporada és molt llarga, el del Gran Canària era l’únic que es movia entre els diferents objectius del curs: perdre no és un problema per aconseguir la permanència; guanyar et fa il·lusionar amb la Copa. A Europa, el balanç és millor de l’esperat. A fora has anat a dues de les pistes més complicades i has tornat amb una victòria; i a casa has guanyat el que havies de guanyar i has tret un triomf dels dos duels contra els millors equips del grup.
El BAXI Manresa entra ara en un mes terrorífic, amb un sol partit al Nou Congost i cinc a domicili. L’exigència és altíssima, així com la dificultat. Sobretot a l’ACB, on has de visitar les pistes de Múrcia i Unicaja, i rebre al Lleida. Tres equips en balanç positiu i que han començat bé la temporada. A l’Eurocup, tres viatges. Primer a Lituània, amb un Neptunas Klaipeda en dinàmica positiva (dues victòries seguides, l’última a la pista del Cedevita), i després a les pistes del Cluj i el Venècia, rivals directes en la classificació. No serà fàcil i hem de tenir clar que, el més normal, seria acabar el mes amb més derrotes que victòries.
Peus a terra i confiança absoluta en un equip que no negocia l’esforç i que ha demostrat que sap patir i superar les adversitats. Si la salut acompanya, podem continuar competint amb garanties.
I això és tot el que podem demanar.