L’adéu de Musa, la posició d’Olinde i més

Aquestes són algunes de les preguntes, amb les seves conseqüents respostes, que vam rebre a l’últim Preguntes i Respostes.

Fitxarem un substitut de Musa, o de moment ens guardarem els diners per si falta fitxar algú més endavant? Olinde podria jugar al 3 puntualment si fes falta, oi? (Marc)

Crec que no es fitxarà a ningú per substituir a Musa. Pel que s’ha donat a entendre, és una baixa amb la qual ja es comptava al principi de l’estiu, així que si s’hagués volgut fitxar algú per substituir-lo, ja s’hauria fet. Els diners crec que es guardaran per gastar-los durant el curs, per poder cobrir diferents casuístiques (baix rendiment, lesions, oportunitats de mercat…).

Tampoc descartaria que s’acabi apostant per Alexandre Chassang, un ala-pivot que farà la pretemporada amb l’equip. És un jugador contrastat que ve de fer bones temporades a França, on ja va compartir vestidor amb Benítez. Seria una possibilitat per afegir profunditat a la plantilla, tenint en compte que el 4 és la posició on tens menys efectius (Olinde i Steinbergs), i cap dels alers ni els pivots poden jugar en aquesta posició.

Olinde podria jugar de 3 en alguns moments, però no ho acabo de veure. Per característiques ofensives, crec que a l’equip li costaria atacar amb ell de 3 i faltarien espais a pista. Veig més a Ubal ajudant en aquesta posició.

A priori, em sembla una plantilla més equilibrada que la de la passada temporada. Opines el mateix? (Miquel)

Em costa entendre a què et refereixes amb més equilibrada, però intueixo que va relacionat amb el fet de no tenir uns referents anotadors tan clars com el curs passat, quan abans de començar la temporada tots teníem clar que els punts havien de venir d’Alston Jr. i Hunt. Enguany, excepte Plummer (que sí que ve amb un perfil clar de referent anotador), no hi ha unes figures tan definides per aquest rol. Si és així, ho comparteixo, i com en la majoria d’aspectes de la vida, hi veig coses positives i negatives.

En l’aspecte positiu, tens menys dependència d’uns jugadors concrets i el seu rendiment (sigui per un mal dia, lesions, etc.), i això també dificulta la tasca defensiva dels rivals, que «no saben» en qui centrar els seus esforços defensius. Està tot més repartit. Crec que, Plummer a banda, no tenim cap jugador que et garanteixi 15-20 punts per partit, però en tenim molts que no haurien de tenir problemes per moure’s entre els 8-13: Benítez, Obasohan, Olinde, Golden, Kao o Reyes.

Per contra, tenim menys generadors autònoms, jugadors que poden generar-se punts per si sols. El que eren, cadascú al seu nivell, Alston, Hunt i Saint-Supery. Un perfil que sempre va bé per desencallar partits, atacar en estàtic o jugar els minuts finals d’un partit igualat. Això ho perdem.

Aquesta pèrdua de potencial anotador (ens quedem sense el segon i el catorzè màxims anotadors de l’ACB) es veu compensada per un increment de la capacitat defensiva de l’equip, que pot pujar un punt respecte al curs passat, i això ens ha de permetre poder córrer més la pista i jugar a més possessions, el que, sumat a una millora de la capacitat d’anar al rebot ofensiu, pot ajudar a suplir aquesta falta de punts. Eren aspectes que definien el joc del curs passat, i que enguany crec que es poden potenciar encara més.

En aquest sentit, potser sí que és més equilibrada. En tot cas, amb totes les diferències de jugadors, la veig d’un nivell molt similar a la del curs passat.

Quin jugador de la plantilla, ara que ja no hi és Sagnia, pot fer de 4 en cas de necessitat? Algun dels 5s o dels 3s pot? (Riki)

Ho comentava per sobre en la pregunta del Marc: és la posició amb menys efectius. Per això no em sorprendria que s’acabés fitxant a Chassang (si deixa bones sensacions i al jugador li encaixa l’oferta) o un altre 4, abans que un 3 per substituir Musa.

Dels jugadors confirmats en la plantilla actual, no veig de cap manera a Reyes, Golden i Izaw-Bolavie fent de 4s. Puc arribar a veure, de manera puntual i en funció del perfil del 4 rival, a Knudsen (li falta pes, però fa 2,02 m i té envergadura i potència física) o Akobundu-Ehiogu (en defensa contra segons quins jugadors pot ser útil, o en una defensa zonal; en atac sí que em costa molt veure’l…).

En resum, per necessitat a aquests dos, però tant de bo no ens hàgim de trobar en una situació com aquesta.

Has pensat mai la força del Manresa com a club que fa explotar les trajectòries dels jugadors? Tinc la teoria que els jugadors cada vegada ho valoren més i, això sumat en jugar a l’ACB fa que el BAXI Manresa pugui fer plantilles molt bones pel pressupost que disposa. Una abraçada!!! (Jan Torrent)

És un fet històricament relacionat amb el club, i que ha «explotat» en les últimes temporades, potenciat en gran part pel treball de Pujol als despatxos i Pedro Martínez (i Ocampo) a la pista. El mateix Pujol ho destacava sovint quan parlava del mercat de fitxatges, juntament amb el fet de jugar competició europea (et permet diferenciar-te d’altres equips ACB amb més poder econòmic).

No crec que hi hagi gaires equips que puguin dir que, en la pròxima Eurolliga, hi haurà 9 jugadors que han passat pel seu club en els últims quatre anys. I menys dels del nivell econòmic del Manresa. Em surten Bako, Moneke, Francisco, Sima, Badio, Alston Jr, Massa, Taylor i Traoré, i d’aquests n’hi ha cinc que fan el salt directe. I després s’hi poden sumar d’altres que han jugat o podrien jugar l’Eurolliga, com Thomasson, Harding, Robinson o Hunt; o gent que s’ha guanyat molt millor la vida, com Dani García, Geben, Brimah, Cate o Saint-Supery.

Això és un valor afegit altíssim a l’hora de confeccionar una plantilla, perquè no només acabes tenint jugadors que per «caixet» no podries, sinó que molts volen venir a jugar aquí. Que pot semblar una ximpleria i d’entrada tothom va a jugar on vol, però ja ens entenem.

Així que sí. I esperem que es mantingui durant molts anys.