Alfonso Plummer, un lluitador amb punts pel BAXI Manresa

El BAXI Manresa ha tancat la plantilla amb el fitxatge d’Alfonso Plummer (1997; Fajardo), un escorta porto-riqueny que arriba per ser un dels referents ofensius de l’equip. Format al bàsquet universitari nord-americà i amb experiència a l’Eurocup i la lliga alemanya, Plummer ha anat evolucionant gràcies a la seva capacitat de treball i a unes habilitats anotadores que ara vol explotar al Nou Congost. Coneixem la seva història.

Infància complicada

«Era un barri difícil, amb moltes drogues i delinqüència». Així recordava Plummer un dels primers barris de Fajardo en el qual va viure, en una ciutat de poc més de 30.000 habitants ubicada a la costa est de Puerto Rico. En una conversa amb el periodista Jay Drew, del Deseret News, descrivia la seva infància com a «bastant dura», tot i els esforços dels seus pares per donar-li, a ell i els seus quatre germans (Alfonso és el més petit de tots), una vida el més digne possible. «Ser pobre era difícil. Érem una família nombrosa i era complicat mantenir cinc nens i dos adults a la mateixa casa. Va ser dur. Però al final, tant el meu pare com la meva mare sempre van treballar de valent. Es van esforçar per trobar la manera de donar-nos menjar i brindar-nos oportunitats educatives. Els inicis van ser difícils, però ara tots som persones fortes i sempre hem lluitat per un futur millor», relatava Plummer. I el bàsquet, des dels inicis, va jugar un paper clau per aquest anhelat futur.

Bàsquet i consells útils

«El bàsquet em va obrir moltes portes per arribar a on sóc ara», afirmava Plummer l’any 2021, en plena etapa universitària a Utah. Uns anys abans, encara a Fajardo, la família Plummer Torres es va mudar «a un barri més segur i tot va començar a millorar». En el moment de l’entrevista, el pare treballava en una fàbrica de producció farmacèutica i la mare s’havia aconseguit graduar com a infermera. Fos quin fos el barri on vivien, Plummer sempre buscava la pista de bàsquet més pròxima, on es passava les hores lliures tirant a cistella. Mai era el més alt, el més ràpid o el més fort, però ningú podia tirar com aquell petit esquerrà. «Tirar em surt de forma natural, gràcies a moltes hores de pràctica, repeticions i constància. Tirar consisteix a estar relaxat i còmode, i fer-ho amb confiança. Més que força, es necessita molta dedicació i concentració», rememorava.

És probable que aquest amor pel bàsquet fos herència del seu pare, Renan Plummer, que de jove va ser jugador professional a Panamà. A banda dels conceptes bàsics del joc, li va ensenyar a jugar fort i a ser agressiu dins la pista: «Em va ensenyar a ser un lluitador», afirmava Plummer en una entrevista al The News-Gazette. I li va donar un consell que, vist amb perspectiva, ajuda a entendre el jugador en el qual s’ha convertit: «Quan tenia 12 anys, sempre anotava a prop de la cistella, penetrant amb velocitat. Aleshores el meu pare em va insistir en que seria petit. Que havia de ser capaç de tirar, trobar espai i crear-me llançaments per a mi mateix, perquè seria més petit que els altres. Em va insistir en el tir».

Procés d’adaptació

Plummer va destacar a l’equip del Colegio La Luz Juncos de Puerto Rico, fins que Sergio Rouco es va fixar en ell. Nascut a Cuba i criat a Miami, aquest entrenador assistent de diferents universitats, es dedicava a reclutar jugadors a l’estat de Florida i a diferents països de Centreamèrica. I va parlar amb Charles Harral, entrenador en cap de l’Arizona Western College des de feia una dècada, de Plummer. «Em vaig refiar de la paraula del Rouco», recordava Harral en una conversa amb The Salt Lake Tribune, i afegia que «vaig veure alguns vídeos i em va agradar el que vaig veure, especialment en el tir, però no hi havia massa informació sobre ell». Convençut, el va reclutar pels Matadors, que és com es coneix l’equip de bàsquet de la universitat, que competeix a la Divisió 1 de la NCAA.

Així va ser com Plummer va aterrar a Yuma al gener de l’any 2017. L’haurien pogut inscriure perquè competís en la segona part de la temporada, però Harral va preferir deixar-li uns mesos perquè s’adaptés a aquesta nova vida, sense necessitat de competir. «Al principi sempre és difícil quan es produeix un canvi cultural. Em va costar molt fer amics i trobar gent que em volgués ajudar. Va ser dur», recordava Plummer d’aquells inicis, i assegurava que «li dono tot el mèrit de la meva adaptació al meu pare. Sempre em va donar suport i em va animar a ser fort. Diria que els primers sis o set mesos van ser molt durs, però al final tot va sortir bé». Yuma és una ciutat de gairebé 100.000 habitants, amb una forta presència de militars (hi ha diferents bases dels marines), zones desèrtiques (en les quals s’han gravat pel·lícules icòniques com Star Wars. Episodi VI: El retorn del Jedi, l’any 1983) i on es produeixen el 90% dels enciams, de diferents varietats, que es consumeixen a l’hivern als Estats Units i Canadà.

El període d’adaptació que Harral li va deixar va ser clau per entendre el seu bon rendiment dins la pista. En la temporada 2017/18, la del seu debut, Plummer va anotar 14,9 punts per partit sortint des de la banqueta, amb un 51,4% d’encert en tirs de camp. Els d’Arizona Western van guanyar el títol regional de la seva divisió, però van caure en els play-offs del districte, que donaven un bitllet pel Torneig Nacional. El seu segon any, ja completament adaptat a l’equip i la ciutat, Plummer es va erigir en el gran referent ofensiu de l’equip, amb 18,6 punts per partit en gairebé 30 minuts de joc. I amb actuacions espectaculars en els moments decisius, com els 23 punts i 9 rebots en la victòria davant l’Eastern Arizona en la final del campionat regional; o els 23 punts amb 64% d’encert en el triomf contra el Snow College, que els va donar un bitllet pel campionat nacional.

«Teníem jugadors realment bons aquell any, però ell era, amb diferència, el millor», recordava Harral, que afegia que «era el millor anotador i el jugador més decisiu, va anotar tirs molt importants». En aquesta última temporada, Plummer va ser el jugador que més triples va anotar (3,7 per partit, amb un 43,8% d’encert) de la Regió 1 de la NJCAA, sent escollit per l’All-America de la Divisió 1 i en el primer equip de la conferència ACCAC.

Canvi d’aires, una explosió històrica i una pandèmia

A la primavera de l’any 2019, els Utah Utes, l’equip de bàsquet de la Universitat de Utah, a Salt Lake City, van perdre els seus dos principals referents exteriors. L’entrenador Larry Krystkowiak i els seus ajudats es van llançar a la recerca d’un tirador, i van fixar-se en Plummer. «El que més ens va cridar l’atenció, en primer lloc, va ser la seva capacitat de llançament. No havíem vist a molts nois com ell, i en el procés de reclutament buscàvem jugadors que els rivals no els pogués deixar sols… I ell encaixava en aquest perfil. Cada vegada que tira, sembla que entrarà… Juga amb molta confiança, i això és exactament el que necessitàvem en la nostra plantilla», recordava el tècnic.

Així va ser com Plummer va refusar ofertes d’altres universitats com les d’Akron, Charlotte o Florida, i va acceptar l’oferta de Utah, a uns 1.000 km de distància de Yuma. I així explicava la seva decisió: «És la universitat més gran que s’ha interessat en mi i tinc ganes de jugar a la Pac-12». La Pacific-12 Conference (Pac-12) és una conferència de la Divisió 1 de la NCAA, considerada una de les més competitives del bàsquet universitari. I seria dirigit per Krystkowiak, entrenador dels Utes des del 2011, que tenia 10 anys d’experiència com a jugador de l’NBA (8,1 punts i 4,9 rebots de mitjana en la seva carrera) i un com a entrenador dels Milwaukee Bucks (sisè pitjor equip de la temporada 2007/08).

L’estrena de Plummer amb els Utes no va ser fàcil, ja que tot i el seu bon rendiment ofensiu (8,8 punts en 15,8 minuts de joc, amb un 42% d’encert des del triple), les seves carències defensives el van perjudicar. En el tram final de la competició, just abans que la pandèmia per la Covid ho paralitzes tot i Plummer tornes a Puerto Rico, Both Gach i Rylan Jones, dos jugadors que estaven per davant seu en la rotació, es van lesionar. I Plummer ho va aprofitar amb unes actuacions il·lusionants: 26,3 punts amb 7 triples anotats (60% d’encert) de mitjana en els últims tres partits. I el darrer, va quedar per a la història.

Els Utes es van enfrontar als Beavers d’Oregon State en el primer partit del torneig Pac-12, i Plummer volia guanyar com fos. Una cistella a l’últim segon el va deixar sense el triomf (71-69), i això que va fer tot el possible: 35 punts (la meitat dels de tot l’equip) i 11 triples de 16 intents, igualant el record del torneig, que estava en mans de Klay Thompson, un dels millors tiradors de la història de l’NBA. Plummer en va arribar a anotar 8 de forma consecutiva i sense error, en una actuació que Wayne Tinkle, l’entrenador rival, va qualificar d’«increïble», arribant-ne a fer broma: «la sensació era que podia anotar amb els ulls embenats i tirant d’esquena».

El treball té recompensa

L’aturada per la pandèmia li va anar bé per focalitzar-se en els seus objectius i centrar-se a millorar: «He estat entrenant, intentant millorar el meu joc i passant temps amb la família… He tingut accés a una pista i a un gimnàs per entrenar cada dia durant la pandèmia», recordava. Així, el Plummer del segon any a Utah era un jugador diferent. «En defensa, he millorat molt respecte l’any passat», explicava el porto-riqueny, que afegia que en atac també havia evolucionat: «l’any passat era un tirador més estàtic, i els equips em pressionaven o em feien un marcatge doble, així que he de ficar la pilota a terra. Això m’ha ajudat a ser un millor creador de joc i ser més útil per l’equip en atac». Aquestes millores es van traduir en més protagonisme i més presència a pista: 13,6 punts (38,3% en triples) en 28 minuts de joc, gairebé el doble que en el primer any a Utah.

Aquest canvi va ser, en gran part, fruit de l’autocrítica de Plummer i el seu entrenador, un Krystkowiak que reconeixia al final del primer curs que el porto-riqueny «és millor jugador en els partits que en els entrenaments» i que «em fa quedar en ridícul per no haver-li donat més minuts durant la temporada. Però val més tard que mai». En la mateixa línia, Plummer assegurava que «em costava entendre el joc des del punt de vista dels entrenadors. No tot era tirar i córrer cap enrere. Has de fer tot el possible per ajudar a l’equip, en defensa, comunicació… Ser un líder i ajudar en tot. Al principi em va costar molt. Sempre van saber que sóc un gran tirador i van confiar en mi. Simplement, havia de treballar més fort per millorar el meu joc».

En aquesta millora també hi va influir l’estudi del joc d’algunes estrelles de l’NBA: «Miro molts vídeos i partits de Stephen Curry, per la seva habilitat en el tir, i de James Harden, per com domina la pilota amb l’esquerra».

La decisió

«Utah sempre ocuparà un lloc especial en el meu cor. Gràcies. Sense més preàmbuls, després de diverses conversacions amb els meus entrenadors i la meva família, he decidit presentar-me al Draft de 2021 per «provar sort». També he decidit inscriure’m en el portal de traspassos per tenir més opcions si torno a jugar un any més a la universitat». Aquest va ser el missatge que va publicar Plummer en finalitzar la segona temporada Utah, acomiadant-se dels Utes. L’únic dubte és si faria el salt al món professional o romandria un any més a la universitat, aprofitant que per la Covid se li havia obert aquesta possibilitat.

Durant el mes d’abril d’aquell 2021, Plummer finalment va optar per esborrar-se del Draft, aparcar el salt al món professional i continuar en el bàsquet universitari… en una altra universitat: la d’Illinois, per jugar amb els Fighting Illini, que competeixen a la Big Ten Conference de la Divisió 1 de la NCAA. «És un anotador contrastat a aquest nivell. La seva experiència i gran intel·ligència en el joc, combinades amb la seva explosiva capacitat anotadora, el converteixen en un complement ideal pel nostre atac», valorava el seu nou entrenador, Brad Underwood, quan es va anunciar la seva incorporació.

Continuar un any a la universitat també el beneficiava en l’àmbit acadèmic, ja que a la titulació d’Estudis Internacionals hi podia afegir la de Gestió Esportiva, un pas més en un dels seus objectius de futur: «quan em retiri vull ser agent esportiu internacional, ajudant als llatinoamericans a intentar fer realitat els seus somnis».

La decisió va ser encertada, ja que va servir per confirmar que Plummer era un dels millors anotadors universitaris del país. Des de l’inici es va convertir en un dels principals referents ofensius de l’equip, i va acabar el curs amb 14,6 punts (40,8% en triples) en 30 minuts de joc, i portant a Illinois fins al March Madness, on van caure a la ronda de 32ns de final davant dels Houston Cougars. «Si vols ser bo, has d’anar al pavelló cada dia i fer 500 llançaments, exercicis de bot o defensa, el que necessitis per millorar. Has de treballar els detalls per ser millor», explicava Plummer sobre la seva ètica de treball, que l’havia portat a tancar amb èxit, ara sí, el seu periple universitari.

Moltes voltes per acabar a casa

Plummer va signar el seu primer contracte com a professional amb el Lavrio grec l’agost de l’any 2022, però va marxar pocs mesos després sense arribar a debutar, a causa de diferents problemes administratius del club grec. Aleshores va fitxar pels Mexico City Capitanes, la primera franquícia fora dels Estats Units i el Canadà que participava en la G League, la lliga de desenvolupament de l’NBA. El porto-riqueny va rendir bé en els tres partits que va disputar, amb 10 punts de mitjana amb un 50% d’encert des del triple. Aquestes franquícies són llocs de pas per molts jugadors, amb contractes curts per fer el salt a altres competicions. Així, fins a 21 jugadors van disputar algun partit amb els Capitanes aquella temporada, alguns de coneguts com Jahlil Okafor, Shabazz Napier, Bruno Caboclo o Kenneth Faried.

Aquests bons partits van cridar l’atenció del Paris Basketball, que el va incorporar per jugar el tram final de la temporada. A diferència de l’experiència mexicana, a la capital francesa va tenir molt poc protagonisme, amb menys de 10 minuts de mitjana en els tres partits de lliga i tres d’Eurocup que va jugar. El primer desembarcament a Europa, no havia funcionat.

Per sort per Plummer, la lliga del seu país comença quan acaba la temporada europea, així que va poder fitxar pels Cangrejeros de Santurce. Allà es va retrobar amb Faried i també amb la seva millor versió com a jugador: 12,3 punts (37,9% en triples) i 2,4 rebots en 24 minuts de joc. Un gran curs que va tenir un mal final en els play-offs, on van caure als quarts de final contra el Atléticos de San Germán per 4-2, tot i tenir el factor camp a favor. En aquest tram final, els Cangrejeros es van reforçar amb l’exNBA Emmanuel Mudiay (20,7 punts), que va treure protagonisme a Plummer (5,7 punts en l’eliminatòria).

Plummer havia trobat el seu lloc a casa, i és per això que la temporada següent va decidir continuar a Puerto Rico, fitxant pels Capitanes de Arecibo. En un punt ideal de maduresa, Plummer es va erigir en el principal referent ofensiu de l’equip, sent el màxim anotador amb 19,9 punts per partit (41% en triples), als quals va afegir 3,7 assistències i 3,2 rebots en 32 minuts de joc. Va formar un trident espectacular amb Jahlil Okafor (18,2 punts i 7,5 rebots) i David Stockton (17,4 punts i 5,9 assistències), el fill de la llegenda dels Utah Jazz. Els Capitanes es van classificar per als play-offs, on van caure als quarts de final.

La tercera és la bona

«El vaig poder veure en el més alt nivell del bàsquet universitari i ara el seu èxit a Puerto Rico, i això el va convertir en un candidat ideal per nosaltres. Té la capacitat de crear-se els seus propis tirs de tres i tirar amb percentatges alts d’encert», així parlava Ty Harrelson, entrenador del Ratiopharm Ulm, del fitxatge de Plummer pel conjunt alemany. El porto-riqueny es podria haver quedat al seu país, on era un dels màxims anotadors de la competició i un dels jugadors més valorats, però tenia una espina clavada amb Europa. «Aquí hi ha un gran nivell de bàsquet, amb grans equips i organitzacions. Vaig pensar: si ara no puc arribar a l’NBA, que és el somni de tots els jugadors, vull jugar a un nivell realment competitiu. Per això vaig venir a l’Ulm, per intentar arribar al següent nivell del meu joc», explicava fa uns mesos al programa Back Door Podcast.

El Ratiopharm Ulm és un club que en les darreres temporades s’ha caracteritzat per potenciar jugadors joves, sense deixar de banda la competitivitat. Fa tres temporades es van proclamar campions d’Alemanya, i aquest últim curs van arribar fins a la final, on van perdre contra el Bayern en el cinquè i definitiu partit (81-77), després d’anar guanyant l’eliminatòria final per 2-1. Amb un joc molt coral i protagonisme ofensiu compartit, Plummer ha sigut el quart màxim anotador de l’equip amb 11,2 punts (41,6% en triples amb 5,4 intents per partit) en 17 minuts de joc. El seu rol ha sigut el de revulsiu anotador sortint des de la banqueta, gràcies a la seva capacitat per dinamitar partits en pocs minuts, com en la victòria contra el Bayern en la lliga regular (109-94), en la qual va anotar 29 punts amb 7 triples de 9 intents en 16 minuts de joc.

A l’Eurocup, on van quedar eliminats en la fase de grups, amb un balanç de 9 victòries i 9 derrotes, Plummer va anotar 11,4 punts per partit en 20 minuts de joc, anotant 2,4 triples amb un 42,1% d’encert, sent el cinquè jugador de tota la competició amb més triples anotats per partit. També va destacar en la Copa d’Alemanya, on van caure a vuitens de final davant el Bamberg (103-100), en un duel en el qual Plummer va ser el màxim anotador amb 23 punts en 23 minuts, gràcies a un 7 de 9 en triples.

Assentat a Europa i en el punt ideal de maduresa, Plummer arriba al Nou Congost per competir en la millor lliga del continent i demostrar que està capacitat per ser un dels millors anotadors de la competició.