Grant Golden, un talent sense por
El metge Henry Heimlich, mundialment famós per la maniobra que porta el seu nom i tantes vides ha salvat, va morir el 17 de desembre de 2016. Un atac cardíac el va enviar al Christ Hospital de Cincinnati, d’on ja no va sortir. El mateix dia, a poc més de 900 quilòmetres de distància, Grant Golden es desplomava sobre el parquet del Robbins Center, fent contenir la respiració als 6.700 aficionats que s’havien reunit per veure el novè partit de la temporada dels Richmond Spiders. La història va acabar bé i Golden (1.998; Winchester) jugarà a les files del BAXI Manresa el pròxim curs, gairebé una dècada després d’aquell ensurt.
Aprendre a superar la por
L’escena, com recordava un any després la periodista Dana O’Neil a The Athletic, va tenir una primera part còmica. Golden era un debutant universitari amb poc protagonisme en aquell inici de temporada (set minuts de joc de mitjana en els primers vuit partits), i quan va començar a caure, aixecar-se i tornar a caure dins la pista, tothom va creure que era una qüestió de maldestra. L’entrenador, Chris Mooney, i el pare del jugador, Craig Golden (exjugador universitari, assegut a primera fila), li cridaven que s’aixequés. El preparador físic i l’entrenador de força reien al final de la banqueta, creient que relliscava amb la seva pròpia suor, una idea que van compartir els comentaristes de la televisió que retransmetien el partit: «Grant Golden rellisca a terra. Està molt mullat».
Davant la incredulitat dels seus companys i dels rivals de la Texas Tech, Golden va fer cas i es va aixecar, però es va dirigir directament cap a la banqueta. Abans que cap company li pogués fer el relleu, es va desplomar. Va ser tan inesperat que tothom va pensar en una commoció cerebral produïda per un cop al cap en la caiguda. I així és com anaven a iniciar el protocol per aquest tipus de lesió, però per sort aquell dia el tècnic Mooney havia convidat al partit a Leo Gazoni, un dels seus millors amics i cirurgià cardiotoràcic. Gazoni va córrer cap a la banqueta i va dir que era un tema del cor, assumint el control de la situació. A Golden, que va recuperar la consciència i era plenament conscient de tot, el van portar a l’hospital, ja fora de perill.
Aleteig auricular. Aquest és el terme mèdic per la malaltia de Golden, que es caracteritza per uns batecs molt (massa) ràpids del cor. Una malaltia congènita que també tenia el seu pare, i que no li havia d’impedir fer vida normal ni practicar esport professional. Però una cosa és la teoria, el que et diu el metge, i l’altre la pràctica. I a Golden no li va ser gens fàcil recuperar la confiança després d’aquell ensurt: “No parava de pensar: «M’estic passant»», recordava sobre el seu retorn a l’activitat física. «Vaig trigar un temps a relaxar-me». Aquella temporada no va tornar a jugar cap partit i es va dedicar a preparar-se físicament i mentalment pel seu retorn. El seu cos estava bé, com la seva salut, però com recorda Adam Smith, el seu preparador físic, «estava aterrit, no podia deixar de pensar en el que li havia passat». El seu pare, que es va haver de retirar perquè li van fallar els ronyons (va necessitar un trasplantament) i des d’aleshores ha viscut amb diversos problemes de salut, el va intentar convèncer i animar, però tampoc ho va aconseguir.
Finalment, va ser Jay DeMayo, entrenador de força de l’equip, qui va donar amb la tecla: Golden necessitava un company per demostrar que els exercicis de rehabilitació eren segurs i fàcils. I es va assignar a ell mateix aquesta tasca. I així va ser com el jugador va perdre la por i es va centrar en el seu objectiu de convertir-se en jugador de bàsquet d’alt nivell.
Referent absolut
Gairebé un any després de l’ensurt, el 10 de novembre de 2017, el Robbins Center va tornar a cridar en veure sortir a Golden com a pivot titular de Richmond. Els aficionats, com el jugador, havien deixat la por enrere, i els crits eren d’alegria. L’intens treball i l’exhaustiva preparació, física i mental, van fer que Golden passes de ser un reserva amb poc protagonisme a un pal de paller dels Spiders. En aquella primera temporada (segona a efectes pràctics), va acabar amb 15,6 punts, 6,7 rebots i 2,2 assistències per partit, un rendiment estadístic que va mantenir durant els quatre anys més que va romandre a la universitat: en cap temporada va baixar dels 12,7 punts i 6 rebots de mitjana.
Així és com es va convertir en l’únic jugador de la història de Richmond amb més de 2.000 punts i 1.000 rebots, ocupant el segon lloc històric del programa en punts, el tercer en rebots i el quart en assistències. En el seu primer curs va ser escollit en el Tercer Equip de la Divisió Atlantic 10 i en el Primer Equip de Rookies, i cada any va anar acumulant premis similars.
A la universitat va confirmar el que apuntava a l’institut, quan el seu rendiment i potencial va cridar l’atenció de diversos centres. Dan Prete, el seu entrenador a l’institut de Saint James, deia d’ell que «sap passar, tirar, rebotejar i jugar al pal baix. I pot fer totes les coses bé«. I, així i tot, no eren aquestes virtuts les que més l’impressionaven. En un reportatge a l’Herald-Mail Media, el tècnic recordava l’any que Golden va estar un temps sense jugar per una lesió al peu: «Entén el joc. Quan no jugava, l’analitzava. Deia: «Què faria si estigués jugant ara mateix?» Podies veure com treballava la ment. Això és una cosa que no es pot ensenyar, i pocs jugadors tenen aquesta capacitat».
Jokic i el salt a Europa
Tot i el seu bon rendiment al bàsquet universitari, cap franquícia de l’NBA va seleccionar a Golden en el Draft del 2022. Tanmateix, els Denver Nuggets li van oferir un contracte de 10 dies per fer la pretemporada del curs 2022-23, on va coincidir amb Nikola Jokic, amb qui l’han comparat pel seu estil de joc: «És un gran elogi. Vaig tenir la sort de participar en alguns entrenaments amb ell a Denver, i és un jugador increïble al qual admiro moltíssim. Mai serè com ell, però que et mencionin en la mateixa frase és un honor», recordava en una conversa a Backdoor Podcast.
No es va fer un lloc als Nuggets, però sí que es va guanyar un contracte als Grand Rapids Gold, l’equip afiliat que juga a la G League. El seu rendiment va ser espectacular, amb 14,5 punts, 9,3 rebots i 4,8 assistències de mitjana en els 48 partits que va disputar, compartint vestidor amb jugadors que s’han acabat assentant a l’NBA com Peyton Watson o Jared Butler.
Després de participar en la Lliga d’Estiu de l’NBA de Las Vegas amb l’equip dels Nuggets, Golden va decidir que era l’hora de provar sort a Europa. I així és com va acabar al Vanoli Cremona de la primera divisió italiana. La seva primera experiència com a professional fora dels Estats Units va ser molt positiva, tant en l’àmbit esportiu com en el personal. Fora de la pista va quedar meravellat del país i la rebuda dels seus companys, i sobre el parquet es va adaptar ràpidament i va rendir bé: 9,4 punts, 4,6 rebots i 1,8 assistències en poc més de 22 minuts de joc. El Vanoli va finalitzar en la zona tranquil·la de la classificació, a la mateixa distància del descens que dels play-offs.
La seva adaptació va ser ràpida i positiva gràcies a, principalment, dos factors: «L’estil de joc és similar al de la universitat, òbviament amb jugadors amb més talent i experiència, però pel que fa als espais i a com jugar, hi ha moltes similituds. És totalment diferent de la G League, però allà només hi vaig estar un any», recordava Golden; i, per l’altra, per la figura de Demis Cavina, l’experimentat tècnic de l’equip: «el mèrit va ser seu i dels seus ajudants, que em van ajudar en tot moment a adaptar-me a l’estil europeu i a canviar alguns aspectes del meu joc, mantenint-ne d’altres que em podien ajudar. Abans de fitxar, Cavina em va dir que creia que la meva capacitat per passar la pilota em podia ajudar a adaptar-me al seu sistema, i així va ser. Ha sigut un gran any i estic molt content d’haver treballat amb ell», recordava el pivot nord-americà.
Superar la pressió i aparèixer en el moment decisiu
Un cop finalitzada aquesta primera experiència europea, Golden va tornar a participar en la Summer League de l’NBA, tot i que tenia clar que el seu futur estava a Europa: «si es presentés l’oportunitat adequada a l’NBA, òbviament l’aprofitaria. Però estic compromès amb continuar la meva carrera a Europa i intentar progressar per arribar a jugar al màxim internacional». I així va ser com va fitxar per l’AEK d’Atenes, un dels principals candidats a guanyar la BCL. La temporada no va ser fàcil, ja que la sempre elogiada passió de l’afició grega pot tenir una altra cara quan les coses no surten bé. Golden va tenir menys protagonisme que a Itàlia, degut en part a què a l’equip entrenat per Dragan Sakota comptava amb molts referents ofensius: Kuzminskas, Gray, Hubb, Hale…
Si bé el rendiment estadístic a la lliga grega va ser més discret (7,6 punts, 4,6 rebots i 3 assistències en 20 minuts de joc), a la BCL es va destapar com un dels pivots més complets de la competició: 10,5 punts, 5,6 rebots i 2,4 assistències. Els grecs van anar avançant en la competició, amb alguns rumors externs sobre possibles sortides de jugadors, fins a arribar a l’eliminatòria de quarts de final contra el Nanterre. A la ja habitual pressió per jugar aquesta fase de la competició, s’hi va afegir l’anunci de la FIBA que la Final Four seria a Atenes o París, en funció de qui es classifiqués en aquesta eliminatòria. I Golden no la va començar bé.
En el primer partit al SUNEL Arena, l’AEK es va imposar per un ajustat 76-69, gràcies a un parcial de 20-9 en el darrer quart. En els 19 minuts que va estar a pista, Golden es va quedar en 3 punts amb un 1/6 en tirs de camp, als quals va sumar 4 rebots i 2 assistències. A França, el Nanterre va igualar l’eliminatòria (82-70), en un partit on el nord-americà va millorar les seves prestacions: 10 punts i 7 rebots en 28 minuts.
En el tercer i decisiu partit, Golden va explotar del tot amb 19 punts (9/10 en tirs de camp), 6 rebots i 3 assistències per a un 24 de valoració, sent el segon màxim anotador, el màxim rebotejador i el segon més valorat dels grecs. Per si no n’hi hagués prou, l’AEK va destrossar als francesos per 104-69. Un cop acabat el partit, i confirmada la Final Four a casa, al mitjà Eurohoops van parlar amb ell sobre les crítiques rebudes durant diferents moments de la temporada: «No escolto aquestes coses», explicava el pivot, que afegia que «sé el jugador que sóc i perquè em va portar l’entrenador. El meu entrenador a la universitat ens deia que per molta gent que hi hagués a la que no li agradessis, n’hi havia el doble a la que li agradaves i t’apreciava. Així que surto a jugar per la gent que sé que aprecia que estigui aquí». I acabava parlant de la força del grup que havien creat: «Jugo per aquesta samarreta cada nit. I això és el que ha fet aquest equip tot l’any. No ens ha preocupat el que la gent penses. Creiem els uns amb els altres i això és l’únic que importa».
En la Final Four, amb un ambient infernal a les graderies, l’AEK es va quedar a les portes de la gran final, després de caure per un ajustat 65-71 contra l’Unicaja, futur campió. Els grecs es van quedar sense forces a l’últim quart, al qual havien arribat amb un favorable 55-50. Golden va ser el jugador més valorat del partit (23) gràcies als seus 19 punts (8/11 en tirs de camp), 5 rebots i 5 assistències en 30 minuts. Ibon Navarro va utilitzar fins a quatre jugadors diferents (Sima, Balcerowski, Kravish i Tillie) per aturar-lo, sense èxit. En el partit pel tercer i quart lloc, el que ningú vol jugar, Golden va tornar a ser un dels millors dels grecs en la victòria sobre el Tenerife (73-77) amb 9 punts, 7 rebots i 3 assistències.