Nou Congost: Un mur infranquejable

Al mateix ritme que el Nou Congost s’està quedant desfasat, el BAXI Manresa està convertint el pavelló en un fortí impenetrable. En aquest inici de temporada els manresans s’han destapat com un dels millors equips d’Europa jugant com a locals, una imatge que contrasta amb el seu rendiment a domicili. El magnífic partit contra l’Unicaja, un dels millors de la història del club, va enlluernar pel rendiment ofensiu, i va tornar a demostrar que l’equip excel·leix en l’àmbit defensiu. Darrere de l’espectacle de triples i esmaixades s’amaga la que, a hores d’ara, és la millor defensa de tota l’ACB.

Minimitzar el potencial anotador del rival

El calendari del BAXI Manresa ha sigut molt dur en aquest inici de curs, especialment al Nou Congost: València, Gran Canària i Unicaja, tres dels millors equips de la lliga, fixes a la Copa i els Play-offs. Els manresans no només els han derrotat, sinó que en dos dels tres partits van minimitzar el rival de tal manera que els van acabar expulsant de la pista. I tot, fonamentat amb una defensa d’elit absoluta.

Aquest balanç de 3-0 a casa contrasta amb el 0-3 a domicili. Tornant al calendari, abans de començar la temporada tots hauríem assenyalat els partits de Girona i Lleida, ambdós a fora, com els més assequibles. El de Madrid i els tres de casa, especialment els d’Unicaja i València, semblaven els més complicats. Per això no s’han de fer pronòstics ni sobrereaccionar. Aquest contrast entre local i visitant es veu més clar en l’aspecte anotador: al Nou Congost l’equip anota 88,3 punts de mitjana i en rep 66,6, mentre que a fora en fa 74 i n’encaixa 84,3.

Centrant-nos en l’aspecte defensiu, que és el tret diferencial de l’equip, els números espanten. En el primer partit es va deixar al València en 73 punts. Els de Pedro Martínez, en els altres quatre partits que han disputat, n’han anotat 90,7 per partit, una xifra que puja fins als 95 en els dos duels disputats a domicili. El Gran Canària es va quedar en 58, la seva anotació més baixa aquest curs, i en els altres cinc partits n’ha fet 83,4 (82,5 a fora). A l’Eurocup n’hi van clavar 125 a l’Ulm fa unes setmanes.

I arribem a l’Unicaja, un equip que arribava invicte al Nou Congost, amb una mitjana de 93,6 punts per partit a l’ACB (sent 84 la més baixa, i la mitjana a domicili de 87) i de 95,6 a la BCL. A Manresa es va quedar en 69. Uns dies després, en partit de la BCL a Turquia, en va fer 108. Una barbaritat.

Reduir percentatges i joc

A banda dels punts anotats, hi ha altres aspectes estadístics que ajuden a entendre l’impacte defensiu del BAXI Manresa al Nou Congost. Un d’ells és el percentatge d’encert en els llançaments de camp. L’Unicaja arribava a Manresa amb un 37,2% d’encert des del triple, i es va quedar en un 15%. També es van quedar per sota del 20% d’encert els altres dos rivals: 17,3% el Gran Canària (mitjana de 34,2% en la resta de partits) i 19,3% el València (31,7%). En grau més baix, també s’aprecien diferències importants en els llançaments de dos punts. El contrast més gran el van viure els grancanaris, que es van quedar en un 47,3% quan la seva mitjana és del 57,7%. Els malaguenys van fer un 53,1% quan són el segon millor equip de la lliga amb un 62,5%, mentre que els valencians es van quedar en un 46,3% (51,2%).

La magnífica defensa manresana, tant en l’àmbit col·lectiu com en l’individual, també fa augmentar les pilotes perdudes dels rivals i en redueix les assistències repartides. Els casos més impactants en el primer aspecte van ser els de Gran Canària i Unicaja. Els primers són els tercers que menys en perden de la lliga amb 9,8 per partit, i al Nou Congost en van perdre 20; mentre que els malaguenys en perdien 11,6 i a Manresa es van enfilar fins a les 21. El València, el segon millor en aquest àmbit, en van perdre 12 i la seva mitjana és de 10,7.

Pel que fa a les assistències, l’Unicaja es va quedar amb 11 quan la seva mitjana era de 22,4, la segona millor marca de l’ACB. Amb 11 també va acabar el Gran Canària (17,3 de mitjana), mentre que el València (quart millor) en va repartir 15 en lloc de les 20 que té de mitjana.