Cameron Hunt, la paciència d’un anotador complet

Cameron Hunt (26 anys i 1,92 m) és l’escollit per liderar l’anotació exterior del nou BAXI Manresa. Nascut a Duncanville, firma un contracte per a una temporada després de jugar al Dijon francès el curs passat. Repassem la seva trajectòria per conèixer millor el seu perfil i saber què pot aportar al conjunt del Nou Congost.

Paciència fora del radar

«Va ser molt dur veure que ningú em volia. He de donar-li les gràcies a la meva mare perquè estava a punt de deixar-ho. Em va dir que tingués paciència i que acabaria arribant una oportunitat». I així va ser. Cameron Hunt parla dels seus inicis, quan després d’acabar l’institut a Duncanville, una petita localitat de poc més de 40.000 habitants situada a l’estat de Texas, cap universitat es va interessar en ell. Havia jugat a un potent equip d’institut i havia rendit bé, però davant la falta d’oportunitats es va plantejar treure’s el bàsquet del cap i centrar-se en els estudis.

Desesperat, va decidir assistir pel seu compte a un partit d’exhibició a Texas, on va cridar l’atenció del tècnic Tim Miser. «Després de parlar amb ell, la seva mare i la seva àvia, em vaig adonar que no només era un jugador que volíem, sinó que era el tipus de persona que volíem al nostre programa», recorda Miser, que va parlar de Hunt amb l’entrenador Matt O’Brien, del Southwestern College, i va aconseguir-li una beca. L’oportunitat de la qual li parlava la mare, havia arribat.

El Southwestern College està situat a Kansas i els seus equips participen en la NAIA (National Association of Intercollegiate Athletics), una competició on participen colleges i universitats. Aquí hem de fer un petit incís: als Estats Units tant els colleges com les universitats són centres formatius post-secundària, i la principal diferència és que en els primers s’imparteixen títols de grau, mentre que en els segons hi ha tant graus com postgraus, màsters i doctorats. En l’àmbit basquetbolístic, la principal competició del país és la NCAA (i les seves subdivisions), mentre que la NAIA és considerada una competició menor. Tot això per dir que l’oportunitat rebuda per Hunt era bona, però no la que hauria somiat. Així com és habitual veure jugadors sorgits de la NCAA a l’NBA o Europa, és poc habitual veure’n de la NAIA. És una competició que podríem qualificar de fora del radar.

L’ètica de treball i el domini de la competició

El seu primer any va ser d’adaptació i va tenir cert protagonisme com a jugador de rotació, aportant 6,9 punts per partit. A l’estiu va acabar de créixer uns centímetres, i va arribar al segon any com un jugador diferent. Aquest creixement donava una nova dimensió al seu joc, i li hem d’afegir dos factors més que van ser claus en el seu desenvolupament: per una banda, el ressentiment de passar desapercebut per gairebé totes les universitats; per l’altra, la tutela de Cameron Clark, el millor jugador de bàsquet de la història del Southwestern College. «Sóc una persona molt lleial, així que si algú em dóna una oportunitat, faré tot el que pugui per donar el millor de mi», recordava en aquell moment Hunt, que ressaltava també la importància de Clark: «va ser qui em va ensenyar que el treball dur és el que et porta on vols. Per fi vaig comprendre el valor de treballar fort».

I així és com, d’un any per l’altre, va explotar. Els números parlen per si sols:

• Primer any: 6,9 punts (32,8% en triples i 63,2% en tirs lliures) i 2,1 assistències
• Segon any: 24,5 punts (37% i 81,8%), 6,4 rebots i 3,4 assistències
• Tercer any: 23,3 punts (38% i 82,4%), 5,7 rebots i 3,7 assistències
• Quart any: 31,5 punts (4,18% i 88,6%), 4,8 rebots i 6,8 assistències

Un magnífic exemple de millora continua, de treball i aprenentatge fins a convertir-se en el millor jugador del país de la NAIA. Un dels punts que més destaca en la seva evolució és la capacitat per assistir, acabant el seu periple amb gairebé 7 assistències per partit tot i jugar d’escorta. «Quan ets tan bo anotant, el més fàcil seria només anotar», va dir en el seu moment l’entrenador O’Brien, que afegia que «cada vegada fa una jugada guanyadora. Confio plenament en que sempre intenta fer la jugada correcta. Confio en qualsevol llançament o passada que faci. No confio en molts nois, però en ell sí. I això és perquè és més fàcil confiar en ell quan saps com i quant treballa». Un punt que confirmava Brent Smith, company de Hunt: «Treballa tan fort que m’ha inspirat per a treballar més per a millorar. Quan vaig arribar no era el millor, però veure’l treballar em va inspirar per esforçar-me més».

En la seva darrera temporada el seu nom va començar a sonar amb més força dins del món del bàsquet formatiu, i el periodista Taylor Eldridge, explicava al The Wichita Eagle com podia ser que, tot i tenir tots els rivals pendents d’ell, Hunt pogués ser tan eficaç. «Té un sentit i coneixement del joc molt especial. Utilitza l’inici dels partits per fer un diagnòstic de la defensa rival. Si una defensa és un fil, aleshores busca d’on pot estirar els fils perquè es desfaci. Un cop identifica el punt dèbil, ataca sense pietat». Sobre aquesta capacitat per fer-se imparable pels rivals, O’Brien apuntava en una línia similar que Hunt «pot anotar en tres nivells: de tres, de dos i anant cap a la cistella. Sap acabar molt bé a prop de la cistella i té bona mà des de fora, i això el fa ser molt difícil de defensar».

Després d’uns inicis tan durs, que el van portar a pensar a aparcar el bàsquet, Hunt recordava al final del seu periple estudiantil tot el que havia viscut. I no era fàcil de gestionar. «Intento mirar al meu voltant i assimilar-ho tot, perquè és com «Uau, mira el que estàs fent». Realment no te n’adones quan estàs tan posat en el camí que estàs intentant construir, així que a vegades va bé fer un pas enrere i adonar-se de com d’especial ha sigut aquest viatge».

A la primavera de 2019 Hunt va acabar el seu periple estudiantil i ho va fer com al màxim anotador de la història del Southwestern College. I com un dels millors jugadors de la NAIA de tots els temps. Tanquem aquesta etapa amb un repàs dels seus mèrits:

• En la temporada 2016/17 va acabar segon en anotació, novè en assistències, desè en rebots i pilotes recuperades, i membre de l’All-Tournament Team de la seva conferència.
• A la 17/18, segon en anotació, novè en assistències i inclòs en l’equip de les estrelles de la KCAC.
• I a la 18/19, es va emportar tots els premis individuals i d’equip: màxim anotador, millor assistent, MVP de la seva conferència, integrant de l’equip ideal i campió de la Kansas Collegiate Athletic Conference.

Respecte a aquest últim títol, Hunt explicava que «guanyar el títol de la KCAC va estar a l’altura de guanyar el premi a jugador de l’any. Els dos fets van requerir molt treball. El títol de la KCAC va ser més gratificant perquè ho vam poder fer com un equip». Un títol que va arribar en el tercer intent, quedant-se a la final en les dues edicions anteriors. Un exemple de perseverança d’un anotador compulsiu, que en la seva trajectòria universitària va anotar 20 punts o més en 76 ocasions, 30 punts o més 30 vegades i 40 punts o més en 6. Una barbaritat.

Continuar el camí des de baix

Un cop acabat el seu periple formatiu, Hunt va fer les maletes cap a Europa, concretament a Würzburg, una ciutat alemanya de poc més de 120.000 habitants situada a la ribera del riu Main. Com explicàvem anteriorment, la NAIA és una competició amb poca repercussió (entre els pocs que van fer el salt d’aquí a l’NBA en destaquen Scottie Pippen i Dennis Rodman, el que ens dóna una idea de la dificultat), de manera que Hunt va haver de tornar a començar des de baix. Es va incorporar al TG Würzburg, equip que militava a l’equivalent alemany de la LEB Plata i que és el filial del s.Oliver Würzburg de la primera divisió. «He après a apreciar la cultura alemanya. He intentat aprendre alemany pel meu compte i adaptar-me a l’estil de vida de la ciutat», recordava Hun

Hunt va disputar 19 partits durant la temporada 2019/20, i ho va fer demostrar tot el seu potencial i exhibint les seves capacitats: 21,7 punts, 5 rebots i 4,5 assistències per partit. Havia firmat un contracte d’un any i el seu impacte va ser immediat: en el seu segon partit va anotar 37 punts i va capturar 16 rebots per a un 50 de valoració. Va deixar clar des de l’inici que la categoria li quedava petita i va acabar el curs com a màxim anotador, millor defensor i jugador de l’any de la 2.Bundesliga Pro B. «Crec que la gent no respecta d’on vinc. A mesura que avanci la meva carrera, vull demostrar que es pot arribar a ser un gran jugador tot i haver estudiat en una escola petita», avisava Hunt.

Premi en forma de contracte i el salt definitiu

Durant aquests primers mesos, va tenir l’oportunitat de participar en alguns entrenaments del s.Oliver Würzburg, l’equip de la primera divisió. El seu rendiment va meravellar el director esportiu del club, Kresimir Loncar (exjugador que va fer una bona carrera, guanyant una Eurocup i passant per València), qui en destacava la versatilitat, intel·ligència i capacitat per anotar. Va ser tal l’enamorament que li va oferir un contracte de tres anys, quelcom molt poc habitual a la BBL i encara menys per un jugador que no havia disputat cap minut en la competició i que només havia dominat una categoria dos nivells per sota.

La decisió, que va ser un gran encert, també venia avalada per l’entrenador Denis Wücherer, qui l’explicava així: «És molt treballador, sempre ho dóna tot en els entrenaments i encara vol aconseguir moltes coses. Amb aquestes qualitats, encaixa amb el nostre ADN. Volem donar-li l’oportunitat de continuar desenvolupant-se i introduir-lo a la BBL. També s’ho ha guanyat amb les seves actuacions a la Pro B». La possibilitat d’entrenar amb el primer equip va ser una gran experiència per Hunt, que assegurava que «tinc l’honor d’entrenar amb aquests jugadors gairebé cada dia i m’encanta. Competir amb ells m’ha convertit en un millor jugador. Sempre em veig en una pista de la BBL, però mai em precipitaré».

I no es va haver de precipitar, ja que la temporada 2020/21 la va començar com a un membre més del s.Oliver Würzburg, fent un salt de dues categories de cop. Va ser un curs complicat en l’àmbit col·lectiu, aconseguint la salvació al límit, amb 9 victòries i 25 derrotes, tot just un triomf per sobre del descens. En l’àmbit individual, la temporada de Hunt va ser molt positiva: 11,9 punts, 2,5 rebots i 3,4 assistències en 23,6 minuts de joc. Es va saber adaptar a una categoria superior, més exigent i amb l’amenaça del descens planejant per sobre l’equip durant tot el curs. Un aspecte a destacar, i que demostra la gran capacitat d’adaptació, són els percentatges en el llançament: l’any anterior a la Pro B va acabar amb un 60,4% en tirs de dos, un 41,2% en triples i un 88,2% en tirs lliures; mentre que en la seva estrena a la Bundesliga va firmar uns 61,1%, 38,5% i 96,6%.

«Encara no estic on vull estar com a jugador en aquesta lliga, però he anat veient millores en el meu joc i en mi mateix. Em queda molt camí per recórrer», explicava Hunt en aquell moment, i es centrava també en els aspectes defensius: «Sento que ara sóc conscient del que sóc capaç de fer en l’aspecte defensiu, però encara puc estar més concentrat en defensa. Cometo alguns errors que puc evitar». Un dels miralls que va tenir en aquesta primera temporada va ser el de Kameron Taylor. L’actual jugador de l’Unicaja, va fer el mateix camí que Hunt tres anys abans, passant de la Pro B a la BBL amb el Würzburg. «És una motivació. Veure d’on ve em fa saber que hi ha llum al final del túnel. També sé que és una gran persona. Espero poder seguir el seu camí i inclús fer una mica més», exposava.

Dos aspectes del joc de Hunt que van destacar en aquest primer any a la BBL, i que mantindria després, van ser la visió de joc i la recuperació de pilotes. Ell mateix ho explicava de la següent manera: «Mai penso a passar o anotar primer. Simplement sento que si faig la jugada correcta a cada possessió, els resultats vindran. Tinc els braços llargs i intento fer-los servir molt en defensa. Si pots desajustar l’atac del rival, les teves possibilitats de guanyar augmenten dràsticament».

Consolidació al primer nivell

La temporada 2021/22, tot just la segona a la BBL, Hunt es va convertir en un dels principals líders de l’equip. Va incrementar la seva presència a pista fins als 29,1 minuts, sent el jugador més utilitzat del Würzburg, aportant 12,6 punts (49,7% T2, 41,7% T3 i 89,7% T3), 2,4 rebots i 3,5 assistències. L’equip va millorar al seu costat, acabant la temporada amb 14 victòries i 20 derrotes, més a prop dels play-offs que del descens. Diferents clubs europeus es van interessar en ell, però Hunt paga la confiança amb fidelitat i compromís.

En la seva darrera temporada al Würzburg, la 22/23, Hunt va explotar definitivament. Va disputar els 34 partits del curs i ho va fer demostrant la seva exuberància física (34,1 minuts, el que més de tota la competició), el poder anotador (17,1 punts amb un 48,5% en tirs de dos, un 40,8% en triples i un 87,7% en tirs lliures), la capacitat d’aportar en diferents facetes del joc (2,9 rebots i 3,3 assistències), i les seves habilitats defensives (1,4 pilotes recuperades i 0,4 taps). Va ser escollir millor jugador de la jornada de la BBL en dues ocasions i va portar al Würzburg fins a les 15 victòries. En definitiva, Hunt acabava la temporada com un dels millors jugadors de tota la competició.

Canvi d’aires

Aprofitant que la temporada del Würzburg va acabar a la fase regular, i amb el contracte de tres anys ja finalitzat, Hunt va aprofitar l’últim mes de la temporada 22/23 per fitxar pel Derthona Tortona, que el va incorporar com a reforç pels play-offs per les lesions d’alguns exteriors. El nord-americà va disputar els dos últims partits de les semifinals davant la Virtus de Bolonia, un autèntic equipàs amb una bateria exterior de primer nivell: Milos Teodosic, Daniel Hackett, Marco Belinelli, Isaia Cordinier, Semi Ojeleye… El primer duel va acabar amb un contundent 108-78 pels bolonyesos, i Hunt va ser el tercer màxim anotador del Derthona amb 15 punts en 28 minuts, sumant-hi 4 rebots i 3 pilotes recuperades. En el darrer i definitiu partit, la Virtus es va imposar per un ajustat 82-89, i Hunt va acabar amb 12 punts, 2 assistències i 2 rebots en 30 minuts.

Després d’aquesta breu aventura italiana, que va demostrar que es podia adaptar i rendir bé a qualsevol lliga, Hunt va rebre moltes ofertes. Finalment, es va decantar per la del JDA Dijon, un equip de la zona mitjana-alta de la lliga francesa i que li permetria, per fi, disputar competició europea (BCL). Així explicava la seva arribada el director esportiu del club, Fabien Romeyer: «Hunt ha estat 4 anys al mateix club, el que és poc habitual avui en dia per a un estranger. Ha tingut una carrera atípica i ha evolucionat molt cada temporada, el que demostra la seva capacitat per adaptar-se i progressar. Volem aportar creativitat i talent amb la pilota, sobretot en el Pick&Roll, per alleugerir la pressió dels nostres dos directors de joc. Estem encantats amb aquest fitxatge».

Hunt, com va fer sempre durant la seva carrera, es va adaptar a una nova competició i estil de joc, i també a un canvi de país, el tercer en pocs mesos després d’uns anys d’estabilitat. A Dijon va viure una temporada trepidant, estrenant-se en competició europea i guanyant el seu primer títol com a jugador professional.

En la lliga francesa el Dijon es va quedar a les portes dels play-offs, amb 16 victòries i 18 derrotes, a un partit del vuitè classificat. Hunt es va convertir en una peça important des del primer dia, sent el tercer jugador que més minuts va estar a pista (25,9), i aportant 12,1 punts (tercer millor anotador de l’equip) amb un 54,8% en tirs de dos, 37,4% en triples i 83% en tirs lliures, 2,2 assistències i 1,2 pilotes recuperades.
En la seva estrena en competició europea, Hunt va presentar un full estadístic molt similar (12,3 punts i 2,3 assistències) i va ser clau en el bon inici del Dijon, que va acabar la primera fase com a líder del grup B amb 5 victòries i una sola derrota. A la següent fase es van quedar a les portes de la classificació pels play-offs, quedant tercers amb un balanç de 2-4, perdent els quatre partits contra els alemanys Bonn i Ludwisburg (ambdós classificats) i guanyant els dos al Galatasaray.

El millor moment de la temporada va arribar a finals del mes d’abril, quan el Dijon es va proclamar campió de la Copa de França per tercera vegada a la seva història. Ho van fer derrotant a l’Estrasburg a la final per 83-70, amb un espectacular parcial de 25-10 en el darrer quart. Hunt va ser el jugador que més minuts va estar a pista de la final (27,3) i va acabar amb 13 punts (2/3 en triples i 7/10 en tirs lliures), 2 rebots i 2 pilotes recuperades. Era el primer títol de la seva carrera a Europa.

Hunt aterra ara al Nou Congost amb l’objectiu de continuar demostrant que és un gran jugador, i que també pot ser-ho a la millor lliga d’Europa. Amb una fèrria ètica de treball i una convicció en ell mateix que li permet adaptar-se a qualsevol equip i competició, Hunt vol continuar escrivint una història d’èxit en la qual molt pocs confiaven. I aquesta mentalitat encaixa a la perfecció amb el que busca el BAXI Manresa.