Tamba, un físic explosiu pel Kids&Us Manresa

El Kids&Us Manresa ha incorporat a Pablo Tamba (22 anys; 2,01 m) per a la temporada 2026/27. El jugador andalús, procedent dels LSU Tigers de la NCAA, es converteix en el segon fitxatge pel curs vinent i ho fa com a cupo, una condició de cada cop més valor en el mercat actual de l’ACB.

Fran Díaz, especialista en la cerca de talents i creador d’El Radar del Scout, va analitzar el seu perfil i el considerava «un dels millors cupos disponibles» per equips de l’ACB després de finalitzar la seva etapa formativa a la NCAA. Com a punts forts, en destaca «l’atleticisme explosiu, la versatilitat defensiva i la intel·ligència en el joc col·lectiu», que es contraresten amb les seves debilitats: «recursos ofensius limitats, llançament exterior inconsistent i dificultats per generar-se els seus propis tirs».

Veient el seu perfil, recorda a la figura de Musa Sagnia. Un jugador que es pot imposar a la posició de 3 pel seu físic i que pot ajudar a la de 4 per la seva velocitat; i que ho té tot per ser una peça clau en l’aspecte defensiu per la seva versatilitat i un pilar en el control del rebot, tant ofensiu com defensiu. En atac pot sumar en segones oportunitats, contraatacs i moviment sense pilota, trets distintius de l’estil de joc dels manresans. La capacitat de desenvolupar un tir de tres solvent marcarà el seu sostre i rol dins del conjunt, i té totes les condicions per ser un 3&D de gran valor per l’equip.

La importància del germà gran

La -de moment- curta però intensa carrera de Pablo Tamba no es pot entendre sense la figura del seu germà Ismael, dos anys més gran i que en els darrers anys ha estat en diferents equips de la Primera FEB. En una extensa entrevista publicada al mitjà local SoloPuenteGenil, el petit dels Tamba explicava que tots dos van començar a jugar a futbol, però als 10 anys el seu germà es va passar al bàsquet. Poc després, recorda que «em vaig fracturar el colze i mentre em recuperava i no podia fer cap esport, veia al meu germà jugar a bàsquet i em va acabar agradant més que el futbol».

Van començar a jugar al Rodillos Codimar Basket Genil de la seva localitat natal, així com al Bball, on van compartir vestuari fins a entrar al planter de l’Unicaja. Ambdós van progressar a gran nivell, i això els va permetre passar per les categories inferiors de la selecció espanyola. Allà, van viure dos moments que no podran oblidar.

El primer va ser a l’estiu de l’any 2019. El 4 d’agost la selecció sub-18 es proclamava campiona d’Europa en derrotar la Turquia d’Alperen Sengun a la final. Aquell equip, liderat per Santi Aldama i amb jugadors com Usman Garuba o Jaime Pradilla, comptava amb la presència d’Ismael Tamba. Dotze dies després, a Udine, la selecció sub-16 superava a la França de Victor Wembanyama i es penjava la medalla d’or. Dirigit per Dani Miret, Pablo Tamba va tenir un paper testimonial en la final, en un equip on destacaven Juan Nuñez, Rubén Dominguez i Michael Caicedo, i amb el manresà Toni Naspler tenint un rol important. «Va ser un moment molt especial i icònic. Va significar molt per la família i els amics veure’ns als dos guanyar la medalla d’or, i per nosaltres veure l’alegria que produïa al nostre cercle més pròxim veure’ns triomfar d’aquella manera», recordava Pablo, que reconeixia que va ser un punt d’inflexió que el va «empènyer a prendre’m les coses més seriosament i a fer el pas de marxar als Estats Units».

Al seu periple per les categories inferiors de la selecció encara li faltava un altre moment icònic per a la família Tamba. A causa de la pandèmia de la COVID-19, l’any 2021 es va cancel·lar l’Eurobasket, però en el seu lloc es va celebrar la FIBA U20 European Challengers, on els dos germans van compartir vestidor durant 5 partits a Brno. Pablo va acabar amb 8 punts i 2,8 rebots en 18 minuts de joc, números similars als del seu germà (8 punts i 5,6 rebots en 20 minuts).

L’impuls per fer les maletes

L’estiu de l’any 2021 era clau en el futur de Pablo Tamba. Un cop superada l’etapa formativa i abans de passar a ser jugador sènior, havia de prendre una decisió. Després de jugar amb la selecció sub-20, li va aparèixer l’oportunitat de marxar els Estats Units, en una època en la qual no era tan habitual com ara. La realitat era una altra. I, com recordava ell mateix, no era una decisió fàcil: «Per fer aquest pas s’han de sacrificar coses, com el fet d’estar a prop dels teus». Un cop més, la figura del seu germà entrava en escena: «El més important per fer el pas va ser l’Ismael. Els dos havíem parlat moltes vegades de marxar als Estats Units, però mai ens ho havíem plantejat seriosament. Però ell, després d’haver estat a l’Unicaja, havent entrenat i jugat amb el primer equip, va conèixer a molta gent que havia estat allà o que havien tingut l’oportunitat d’anar-hi, no ho havien fet i se’n penedien. Tots li transmetien el que ell em deia, que hi havia d’anar».

Es va acabar de convèncer després d’entrenar amb el primer equip de l’Unicaja i parlar amb entrenadors i jugadors que l’animaven a fer el salt. «Tot això em va servir per adonar-me que el bàsquet havia de passar a una fase de convertir-se en un estil de vida per a poder créixer professionalment i viure d’això». I deixava una reflexió interessant: «És un lloc per millorar molt individualment. Crec que a Espanya el bàsquet és molt bonic en l’àmbit col·lectiu, però individualment als Estats Units són millors. Em vaig adonar que també podia millorar el meu joc i havia de trobar el meu camí allà».

Integració i diversos moviments

Amb la decisió presa, Pablo va fer les maletes i va abandonar Puente Genil (uns 30.000 habitants) i es va instal·lar a Pocatello, una ciutat amb el doble d’habitants situada a l’estat d’Idaho. L’andalús va entrar a la Universitat d’Idaho State i es va enrolar als Bengals de la Divisió I de la NCAA, un equip amb pocs moments gloriosos a la seva història i que jugava els seus partits en un pavelló amb capacitat per a 8.000 aficionats. En l’àmbit esportiu, la primera experiència no va ser positiva, amb Tamba tenint un paper molt residual en l’equip (quelcom habitual pels debutants a la NCAA): va disputar 15 partits amb 3,6 minuts de mitjana.

Tanmateix, va ser important en l’àmbit personal, com recordava en l’entrevista: «L’experiència és increïble perquè tot és diferent. T’obliga a estar molt concentrat en les teves coses. Saps que sacrifiques el fet d’estar amb la teva família, la gent que estimes i en el teu ambient per jugar a bàsquet i tenir els teus estudis. Has d’aprendre a crear-te una rutina. Pel que fa a la part educativa, he après moltes coses. Soc més independent, he guanyat en capacitat d’adaptació dins de la universitat en un país que no conec… Això t’ajuda a créixer i madurar».

Un cop finalitzada la seva primera temporada, Tamba va demanar el trasllat d’expedient i es va incorporar a l’Indian River State, ubicada a Fort Pierce (Florida). Competint en una divisió inferior, va poder desenvolupar el seu potencial en l’àmbit esportiu, sent un dels millors jugadors de l’equip: 11,8 punts (amb un 45,1% en triples) i 4,5 rebots en 20,5 minuts de mitjana. Recuperada la confiança en ell mateix, va decidir tornar a la primera divisió de la NCAA, concretament a la Big West Conference.

Tamba es va incorporar a la UC Davis Aggies de la Universitat de Califòrnia, a 15 minuts de Sacramento, la capital de l’estat. I de nou, adaptació a un paper residual, intentant aportar el màxim en els pocs minuts que estava a pista: 3 punts i 2,5 rebots en 3,8 minuts de joc. Lluny de desanimar-se, va confiar en les seves possibilitats i en la confiança de l’entrenador, Jim Les, una llegenda de la universitat que havia passat per l’NBA i s’havia retirat jugant al CB Salamanca l’any 1995.

El temps va demostrar que, no demanar el canvi d’universitat per primer cop d’ençà que va aterrar als Estatus Units, va ser una decisió encertada. En el seu segon any amb els Aggies, Tamba es va convertir en el segon màxim anotador (11,1) i segon millor rebotejador (5,2) de l’equip, sent el quart que més minuts jugava (27,4). El rendiment de l’equip no va ser el millor (14 victòries i 17 derrotes), però el de Puente Genil havia demostrat que podia ser important a la Divisió I de la NCAA.

El curs passat, en el que va ser el seu últim any del periple universitari, Tamba va decidir fer el darrer canvi i incorporar-se als Tigers de la Louisiana State University, per a competir a la Southeastern Conference. Aquesta és la universitat en la qual va jugar Pete Pistol Maravich, considerat un dels millors jugadors de la història de la NBA i que ara dona nom al pavelló on va jugar Tamba. Unes dècades més tard també van reclutar a Shaquille O’Neal. Tots dos tenen la samarreta retirada, juntament amb Mahmoud Abdul-Rauf, Bob Pettit i Rudy Macklin. Ja en aquest segle, per les seves files han passat jugadors que han acabat jugant a l’NBA com Ben Simmons, Glen Davis, Stromile Swift, Tyrus Thomas o Brandon Bass.

Tamba va demostrar, en el seu darrer curs, que s’havia convertit en un bon secundari d’un equip potent, un jugador que se sabia adaptar a les necessitats de l’equip. Va acabar la temporada com a líder de l’equip en rebots (7,3), i també va aportar en anotació (8 punts).

Reflexions d’una vida als Estats Units

En la interessant entrevista amb SoloPuenteGenil de l’any 2023, Tamba es va estendre parlant de la seva vida als Estats Units i de les diferències que hi veia amb la seva Espanya natal. Una és la competitivitat i la importància que té en el país nord-americà: «Allà tot és competitiu. Quants diners tens, com vesteixes, què menges, què és el que fas i si ho fas millor que algú o no… Aquest ambient es transmet al bàsquet, que és un esport amb molt seguiment, és un mirall increïble per veure aquesta mentalitat. Quan vaig arribar em vaig adonar que la gent, per les seves qualitats físiques o per la seva experiència jugant, no hauria de tenir tanta confiança en ells mateixos. Però tothom està disposat a qualsevol cosa per ser millor que els altres. Això els empeny a entrenar molt individualment i a millorar».

Aquesta mentalitat, aquesta manera d’entendre tots els àmbits de la vida, Tamba la va comprendre aviat: «Quan vius en aquella bombolla i en aquell ambient, d’alguna manera et sents condicionat. I si no ho comprens, et quedes enrere. Si no tens aquesta mentalitat competitiva, perds el tren. Això m’agrada molt perquè et porta a millorar moltíssim i la gent està disposada a esforçar-se més i més; no simplement a jugar i esperar a veure si arriba lluny o millorar. Em dedico a treballar, treballar i treballar fins a veure quins són els fruits. Tard o d’hora, si continues en aquest camí d’esforç, arribaran».

Passar d’un poble com Puente Genil a un país tan diferent com els Estats Units, també va influir en la persona en la qual s’ha convertit. «Allà la gent és més independent i egoista, a més de molt competitiva. La meva infància a Puente Genil m’ha ajudat molt a ser una persona humil, treballadora i conscient del que són les coses, de com pot ser la vida i la gent que t’envolta», explicava; i arribava a la conclusió que «si no hagués crescut aquí estaríem parlant d’una història totalment diferent».

Per acabar, també va parlar de les diferències en l’àmbit formatiu entre els dos països, un tema sobre el qual reflexionar després dels canvis dels darrers anys a la NCAA i com afrontar aquesta situació (recordem que ell hi va abans que hi hagi els grans canvis recents). «En l’àmbit escolar, als Estats Units no hi ha tanta pressió ni tant volum d’estudi. Això deixa molts temps lliures als atletes. Si a Espanya el nivell acadèmic no fos tan fort, els joves podrien centrar-se més en l’esport i dedicar-hi més temps. A més, allà tots els instituts i centres universitaris tenen el seu propi equip de futbol, bàsquet, vòlei… i competeixen entre ells. A Espanya, vas a l’escola però t’has de buscar un equip. Això ho fa més difícil pels pares: han de deixar els nens a l’entrenament, marxar i després tornar a recollir-los. Estar a l’escola i quedar-te allà entrenant al mateix compleix, ho fa tot molt més fàcil».

I tanca el tema amb un últim comentari que aprofundeix en la idea anterior: «Aquí has de mirar si la universitat on vols estudiar, al mateix lloc hi ha un equip en el qual puguis jugar. Això també condiciona als jugadors a l’hora de prendre decisions, perquè pot ser que hagin de deixar una universitat per escollir un equip o al revés. Allà, en canvi, els atletes se centren molt més en l’esport i allà on vagin podran estudiar el que vulguin i jugar al mateix lloc amb tot pagat. És molt diferent».