Preguntes i Respostes

Ha arribat el moment de respondre les preguntes sobre el BAXI Manresa que ens vau deixar. Ens heu obligat a fer una cosa que detestem, que és treballar. A causa del volum de preguntes, hem dividit en dues parts les respostes, per no fer un text més llarg que les setmanes sense partits de l’equip.

Miquel: És preocupant la poca aportació anotadora dels nostres alers, en especial Hunt que hauria de ser un dels referents. Què passa amb ell que havia començat molt bé? Sagnia no fa el pas endavant ofensiu, té por de tirar. Estan intentant treballar en aquesta faceta que també és psicològica?

Hunt és un 2 que pot jugar puntualment de 3, ho dic perquè no el comptaria dins aquesta «poca aportació anotadora» dels alers. A mi m’està agradant el seu rendiment, especialment en defensa. En la parcel·la ofensiva és un dels referents de l’equip (segon màxim anotador, lluny d’Alston i al nivell d’Obasohan), però té una irregularitat que trobo lògica per dos motius: l’adaptació a una nova competició i estil de joc, i la feina de scouting dels rivals. És habitual veure jugadors que destaquen en les primeres jornades i després baixen una mica el seu rendiment, especialment els que arriben nous a la lliga i són poc coneguts pels rivals. Després d’anotar 24 punts en l’estrena i 16 en el segon partit, era previsible que els rivals l’estudiessin i posessin més atenció a l’hora de defensar-lo. A banda que l’aparició d’Obasohan li ha restat protagonisme ofensiu. Per fer-nos una idea, Thomasson (situació similar en la seva arribada) va estar en 9,6 punts de mitjana en els seus primers vuit partits, i Hunt està en 10,6. L’únic partit que em preocupa de Hunt és l’últim i perquè només va tirar dues vegades a cistella. De la resta, ha arribat als dobles dígits en anotació en la meitat dels partits, i en els dos pitjors (Lleida i Gran Canària) va ser una qüestió d’encert (2/8 i 1/10).

Respecte a la segona part de la pregunta, comparteixo aquesta sensació amb Musa. Des de la direcció tècnica del club (staff+director esportiu) fa anys que se li dóna importància a l’aspecte psicològic i es treballa en aquest àmbit, sent com és un tema bidireccional en el qual el jugador hi ha de ficar de la seva part (que no dic que Musa no ho faci). Crec que Musa necessita, com passava amb Saint-Supery, un partit bo que l’ajudi a recuperar la confiança i les sensacions. Està tirant millor que el curs passat de dos amb el mateix volum (61,9% vs 58,8), però ha tingut un retrocés des del triple: del 27,4% d’encert amb 2,2 intents, a un 10% amb 1,2 intents. Tira menys i pitjor. Musa és un jugador diferencial en l’aspecte defensiu (quan està concentrat), clau en el rebot i que ha de ser un complement en atac. Si en l’ofensiva fos un anotador, fa temps que no estaria aquí. Ha de continuar treballant per afegir recursos al seu joc, però si es manté sòlid en el rebot ofensiu, continua llegint bé els espais per atacar amb portes enrere, i assoleix un percentatge decent en els triples alliberats, farà un gran salt endavant. Hi continuo confiant. Moltíssim.

Per acabar, la posició de 3 em sembla més ben coberta que el curs passat. Musa a priori hauria de millorar el seu rendiment, i Reyes em sembla millor que Vaulet, tant per necessitats de l’equip com per complementar-se amb Musa. I Jou, com a recurs puntual, està rendint prou bé.

McAlbi: Vist l’equip que tenim, la trajectòria de l’equip fins al moment em sembla bona, però no trobeu que si no correm acabem jugant amb els 5 jugadors oberts i a veure què surt?

És un equip pensat per córrer i jugar ràpid, a moltes possessions. És un estil que es manté en els darrers anys i que forma part de la filosofia de joc instaurada en el club. I estem tots d’acord en que és la correcta. Els equips cada cop són més físics i hi ha menys espais, i amb les defenses col·locades és molt difícil generar avantatges. I més si no tens jugadors que es puguin generar punts per si mateixos (que és l’habitual en els clubs amb pressupostos baixos). No sóc un expert en tàctica (ni en res), però crec que és normal jugar amb tothom obert precisament per això, per tenir espai per anar cap a cistella, generar avantatges i trobar llançaments oberts en bones posicions.

Dit això, sí que he vist variants tàctiques interessants en l’atac estàtic: pilotes al pal baix per Obasohan quan el defensa un jugador més petit, buscar a Cate a prop de la cistella, sistemes perquè Reyes rebi alliberat al triple, situacions d’aclarat perquè Alston pugui atacar amb espais… L’equip té alternatives i en va buscant de noves, que els rivals també s’adapten. I m’agrada la cintura tàctica durant els partits: recordo que, contra Unicaja, la primera jugada just després del descans, els jugadors intercanvien posicions dins el sistema i descol·loquen la defensa. La que dic era Steinbergs fent d’1 i l’1 fent de Steinbergs (ara no recordo qui era), i que va acabar en cistella.

Marc Manubens: Veieu l’equip com a candidat a guanyar la BCL?

Sí. Hi ha un favorit claríssim que és l’Unicaja, que està per sobre de la resta. En eliminatòries al millor de tres partits veig molt complicat que algú els superi (com sempre, depèn de lesions i altres factors incontrolables), però a la Final Four, a un partit, poden caure.

Després hi ha un grup de candidats entre els quals hi ha el BAXI Manresa. Excepte els malaguenys, no veig cap altre equip molt superior, i com sempre dependrà de com es vagin definint les eliminatòries. En aquest grup també hi fico a Tenerife, Múrcia, Pinar Karsiyaka, Galatasaray, AEK, Rytas, Pallacanestro Reggiana i Derthona. D’entre aquests nou, més Unicaja, haurien de sortir els quatre equips que juguin la Final Four. No em sorprendria veure al BAXI Manresa a la F4, sí que la guanyes. Però un cop allà, a dos partits… Cap por.

Gerard Pujadas: Podem dir ja que els de la «Cultura del esfuerzo» fan bona la dita castellana que diu «dime de lo que presumes y te diré de lo que careces»? Estan fent mèrits perquè sigui el club més antipàtic de l’ACB?

Aquí es barregen molts temes diferents, que intentaré respondre per separat.

1) El lema «Cultura del esfuerzo» és l’enèsima merda capitalista que, com a tal, imita el model nord-americà (allò del «somni americà»). És un missatge pervers que et vol fer creure que tot depèn de tu, que si tu vols, pots. Propaganda populista perquè et culpis a tu mateix i no al sistema.

2) Entenc que això ve pel fitxatge de Brimah, i aquí em costa d’entendre l’enuig general. M’emprenyaria si haguessin vingut amb el moneder ple a fitxar-nos un jugador amb contracte, un Alston de torn. Però a Brimah li vam fer un contracte temporal i ara s’havia acabat, de manera que el jugador és lliure d’anar on vulgui i la resta d’equips d’interessar-se en els seus serveis. Brimah ha d’estar eufòric, dos mesos a Manresa li han canviat la vida.

3) Ser l’equip més antipàtic de l’ACB és un honor dificilíssim d’assolir. Hi ha una lluita aferrissada entre diversos candidats que, per diferents motius, fan mèrits per fer-se amb el primer lloc. Els Joventut, Tenerife, Múrcia, seccions de clubs de futbol… Cada aficionat té els seus i els ordena al seu gust. València, si ens centrem en aspectes ètics i morals, hauria d’ocupar les primeres posicions. El problema és que durant molts anys va ser la casa de Rafa Martínez, a qui van cuidar i van ajudar a guanyar títols. El mateix amb Oriola al seu moment, a qui van catapultar cap a la llibertat econòmica. Ara hi ha Pedro Martínez, i és difícil anar en contra seva. O el mateix Badio. Com fan amb Mercadona, tenen una brillant capacitat d’amagar les misèries fent bones obres de cara a la galeria. Així que no, encara no estan entre els més odiats (hi acabaran estan en el futur, perquè el mal sempre acaba sortint a la llum).

Aleix Cabré: Creus que Chuba seguirà? Faries fitxatge en cas que marxés?

Crec que sí, llevat que el jugador demani sortir. Si fos pel club, estic segur que l’haurien tallat i haurien mantingut a Brimah, però la situació econòmica no permet fer fora un jugador (i pagar-li el salari de tot l’any) i fitxar-ne un altre. L’única opció que veig és que el jugador vulgui sortir per anar a un lloc on disposar de més minuts, i arribi a un acord amb el club per rescindir el contracte sense que hi hagi cap cost econòmic. No sé si a ell ja li està bé la seva situació, i tampoc tinc clar si hi hauria gaires equips interessats en ell (i que li paguin igual o més que aquí, que això sí que no hauria de ser complicat).
En cas que marxes, sí que fitxaria un interior. Et quedaries amb Alston, Steinbergs, Cate i Massa, més l’ajuda puntual que pot donar Musa al 4. Ara bé, tal com està el mercat i la caixa del club, no esperaria un jugador de gran impacte.